Recerca

El Clínic avalua un nou test molecular per detectar rebuig en pacients amb trasplantament renal

Professionals de la Unitat de Trasplantament Renal, del Servei d'Immunologia, del laboratori CORE de Biologia Molecular de l'Hospital Clínic i de l’IDIBAPS han posat en marxa un estudi clínic per avaluar l'ús de l'ADN lliure circulant com a biomarcador de rebuig en trasplantament renal.

L'estudi, que es porta a terme al laboratori CORE de Biologia Molecular mitjançant l'ús de tècniques de seqüenciació massiva, té com a objectiu identificar signes de rebuig en pacients amb trasplantament renal a partir d'una mostra de sang.

La sang dels pacients trasplantats pot contenir fragments d'ADN en circulació provinents de les cèl·lules de l'òrgan trasplantat. Estudis recents suggereixen que els nivells d'ADN lliure circulant provinent de l'òrgan trasplantat podria ser un biomarcador de rebuig útil en el maneig dels pacients amb trasplantament renal. El Laboratori de Nefrologia i Trasplantament Renal (LENIT) de l’IDIBAPS, que ha col·laborat en el disseny de l'estudi, ja ha demostrat la practicitat de monitoritzar l'estat immunològic dels receptors de trasplantament renopancreàtic a través del DNA circulant.

El Dr. Eduard Palou, cap de la secció d'Immunologia del Trasplantament, explica que, "diversos estudis mostren que el nivell d'ADN lliure circulant del donant es troba més elevat en els pacients amb dany en l'empelt i, particularment, en els que estan desenvolupant un rebuig de base immunològica". "Així doncs, la seva mesura podria contribuir, al costat d'altres biomarcadors, a el diagnòstic no invasiu del rebuig, que seria especialment rellevant en aquells pacients amb alt risc immunològic que requereixen un intens seguiment post-trasplantament", afegeix.

El Dr. Joan Anton Puig, cap del CORE de Biologia Molecular, assenyala que, "l'ADN lliure circulant que prové de l'òrgan trasplantat representa una fracció petita del total de l'ADN lliure que hi ha al plasma dels pacients trasplantats, de manera que analitzar aquestes molècules és un repte tecnològic. Les tècniques de seqüenciació massiva actuals tenen una sensibilitat adequada per quantificar de forma robusta dels nivells d'ADN lliure circulant que prové de l'òrgan trasplantat i detectar canvis lleus que poden tenir una implicació clínica".

Fins a la data, les tècniques de confirmació de rebuig impliquen la realització d'una biòpsia en l'òrgan trasplantat, de manera que la implementació d'estratègies moleculars basades en ADN lliure circulant suposaria una reducció de proves invasives i una millora en el seguiment i control dels trasplantaments.

"La determinació de DNA lliure circulant que prové de l'òrgan trasplantat ofereix una nova eina diagnòstica en el seguiment del trasplantament renal que pot contribuir a millorar els resultats de l'esmentat trasplantament i així convertir-se en una de les tècniques no invasives i imprescindibles en el trasplantament", comenta el Dr. Fritz Diekmann, cap de la Unitat de Trasplantament Renal.