Un estudi del Clínic-IDIBAPS publicat a la revista EP Europace ha demostrat que, en animals sans, càrregues moderades d’exercici físic poden desencadenar fibril·lació auricular, una alteració del ritme cardíac caracteritzada per batecs auriculars ràpids i irregulars, i que en alguns casos pot causar ictus. Tot i que aquesta arrítmia s’associa habitualment a malalties cardiovasculars, recentment l’exercici d’alta intensitat s’ha identificat com un factor de risc inesperat en el desenvolupament d’aquesta patologia. Aquest treball va un pas més enllà, i identifica que càrregues moderades d’exercici també podrien provocar arrítmies en determinades circumstàncies.
El treball l’ha liderat Eduard Guasch, cap del grup de recerca en Arrítmies i activitat física de l’IDIBAPS, cardiòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona, professor de la Universitat de Barcelona i membre de CIBERCV. El seu equip ha utilitzat com a model rates sotmeses a programes d’exercici de càrrega moderada o intensa per analitzar les conseqüències sobre l’estructura i l’activitat elèctrica del cor. Els resultats contribueixen a entendre millor les causes i els mecanismes de la fibril·lació auricular induïda per l’exercici i poden ajudar a desenvolupar eines de diagnòstic precoç i estratègies de prevenció, especialment en esportistes.
Les anàlisis van mostrar que la fibril·lació auricular induïda per l’exercici és un fenomen dependent de la càrrega d'entrenament. En les rates sotmeses a exercici moderat, es va observar un augment del to parasimpàtic (bradicàrdia, alentiment dels batecs del cor) i una dilatació auricular, dos factors que afavoreixen l’aparició de l’arrítmia i que poden detectar-se mitjançant proves com l’ecocardiografia o l’electrocardiograma.
“Tot i que l’exercici moderat s’associa habitualment a beneficis per a la salut cardiovascular, hem comprovat que en determinades condicions pot afavorir l’aparició de fibril·lació auricular”, explica Eduard Guasch.
En el cas de les rates sotmeses a exercici intens, a més dels factors previs, es va detectar fibrosi auricular i una major activació de rutes inflamatòries. Aquesta inflamació, tot i ser transitòria, podria contribuir a la susceptibilitat a l’arrítmia i a la progressió de la fibrosi cardíaca.
“Els resultats suggereixen que una empremta específica de biomarcadors inflamatoris podria ser útil per identificar de manera precoç els esportistes amb més risc de desenvolupar fibril·lació auricular. El nostre estudi obre la porta a explorar nous biomarcadors plasmàtics com a eina de detecció i monitorització de l’arrítmia associada a l’activitat física, especialment en casos d’entrenament intens”, conclou Guasch.
Article de referència
Anna Alcarraz, Aline Meza-Ramos, Cira Rubies, Maria Sanz-de la Garza, Carlos Eduardo Bolaños-Gomez, Marta Sitges, Lluis Mont, Montserrat Batlle, Eduard Guasch, From moderate to strenuous training: unravelling mechanistic contributors and biomarkers for atrial fibrillation in exercise, EP Europace, Volume 27, Issue 6, June 2025, euaf098, https://doi.org/10.1093/europace/euaf098
