El reumatisme palindròmic és una malaltia caracteritzada per episodis intermitents d’inflamació articular amb crisis agudes que duren pocs dies i es resolen espontàniament. No obstant això, aproximadament la meitat de les persones amb aquesta malaltia acaben desenvolupant artritis reumatoide, una malaltia crònica que causa dany articular irreversible, especialment en aquelles persones que tenen biomarcadors com el factor reumatoide i els anticossos contra pèptids citrulinats. Fins ara, que encara no hi havia assajos clínics, l’estratègia habitual consistia a tractar els pacients generalment amb hidroxicloroquina, amb l’objectiu de millorar els símptomes de la malaltia.
En aquest context, l’equip liderat per Raimon Sanmartí, cap del grup de recerca en Artropaties Inflamatòries (GRAI) de l’IDIBAPS, ha impulsat un assaig clínic de dos anys de seguiment amb 70 pacients amb reumatisme palindròmic, per comparar l’eficàcia de la hidroxicloroquina amb la de l’abatacept, un fàrmac que actua modulant el sistema immunitari mitjançant la inhibició dels limfòcits, per reduir la progressió cap a l’artritis reumatoide.
Els resultats de l’estudi són clars, el tractament amb abatacept redueix de manera molt significativa la progressió cap a l’artritis reumatoide. Amb aquest fàrmac només el 20% dels pacients acaben desenvolupant l’artritis, en comparació amb el 50% dels tractats amb hidroxicloroquina. A més, els pacients tractats amb abatacept no només eviten la progressió a l’artritis reumatoide, sinó que també presenten una millora significativa dels símptomes del reumatisme palindròmic amb una major freqüència de remissió completa de les crisis i episodis inflamatoris de menor intensitat. Els dos fàrmacs foren segurs i ben tolerats.
“Els resultats d’aquest estudi indiquen que podem intervenir de manera precoç per modificar el curs natural de la malaltia i reduir el risc que els pacients desenvolupin malalties més greus i irreversibles”, explica Raimon Sanmartí. “Això obre la porta a un canvi de paradigma en el tractament d’aquests pacients”.
L’estudi, amb la participació de diversos centres nacionals, compta també amb la coinvestigació principal d’Isabel Haro, cap de la Unitat de Síntesi i Aplicacions Biomèdiques de Pèptids (USiBAP) de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC). En aquests pacients també es va estudiar, al llarg del seguiment, l’evolució de diversos biomarcadors (autoanticossos) desenvolupats pel grup de recerca del CSIC. Segons Isabel Haro, “Tot i que no es van observar diferències significatives entre l’abatacept i la hidroxicloroquina en la resposta dels autoanticossos, aquest treball demostra el valor dels enfocaments immunomoduladors en fases inicials de la malaltia, quan encara és possible evitar la progressió cap a formes més greus i cròniques”.
L’artritis reumatoide és una malaltia que afecta la qualitat de vida dels pacients i genera una elevada càrrega per als sistemes sanitaris. Poder prevenir-ne el desenvolupament en una part significativa dels casos representa un avanç important en l’abordatge de les malalties reumàtiques.
Estudi de referència
Sanmarti, R., Pérez-García, C., de-Toro, F.J. et al. Abatacept versus hydroxychloroquine for prevention of rheumatoid arthritis in individuals with palindromic rheumatism: a randomized open-label trial. Nat Med (2026). https://doi.org/10.1038/s41591-026-04395-6
