Els artistes Jordi Labanda, Ricardo Cavolo i Ana Jarén s’han sumat a la campanya Connexions (in)visibles, amb l’objectiu de visibilitzar a través de les seves obres la interconnexió present en el síndrome cardiovascular-renal-metabòlic. Quan una persona pateix una afecció en un d’aquests sistemes, les probabilitats que els altres es vegin afectats augmenten, un fet que sovint es desconeix. Segons el Baròmetre Interconnectats, aproximadament el 60% de la població espanyola desconeix la relació entre la malaltia renal crònica, la diabetis tipus 2 i la insuficiència cardíaca.
Connexions (In)visibles busca sensibilitzar tant la ciutadania com els professionals sanitaris sobre la interconnexió entre aquestes patologies, la necessitat d’una detecció precoç, un enfocament holístic i una atenció integrada que abordi conjuntament aquestes malalties, sota una gestió integral i multidisciplinària. Aquesta acció s’emmarca dins del programa ‘Clínic Cultura’.
La campanya s’ha presentat en un acte obert a la ciutadania, que ha comptat amb la participació de Mònica Almiñana, gerent del Consorci Sanitari de Barcelona; el Dr. Josep Maria Campistol, director general de l’Hospital Clínic Barcelona; Román Bartomeo, director de Corporate Affairs de Boehringer Ingelheim a Espanya; i Jordi Labanda, artista.
Amb l’objectiu de generar consciència sobre el síndrome i la connexió entre els sistemes cardiovascular, renal i metabòlic, Boehringer Ingelheim ha posat en marxa la campanya “Connexions (In)visibles” en col·laboració amb l’Hospital Clínic Barcelona i els Hospitals Universitaris La Paz (Madrid) i Virgen de la Victoria (Màlaga), i amb el suport de les entitats de pacients ALCER, Cardioalianza i FEDE.
En una fusió entre art i salut, els reconeguts il·lustradors Jordi Labanda, Ricardo Cavolo i Ana Jarén han presentat tres obres de gran format que homenatgen els òrgans clau del síndrome cardiovascular-renal-metabòlic (CRM). Cada artista interpreta visualment, a través del seu estil únic, la complexitat i transcendència del síndrome CRM. A Barcelona, l’obra s’ha dedicat al ronyó, òrgan afectat en la malaltia renal crònica (MRC). A Madrid, els protagonistes han estat el fetge —afectat per la malaltia hepàtica metabòlica (MHmet) i l’obesitat— i el pàncrees, vinculat a la diabetis mellitus tipus 2 (DM2) i al síndrome metabòlic. Finalment, Màlaga s’ha convertit en l’escenari del cor, relacionat amb la insuficiència cardíaca (IC).
Diabetis, insuficiència cardíaca i malaltia renal estan estretament relacionades. Sense anar més lluny, entre un 42% i un 53% de les persones amb IC també pateixen MRC, i la DM2 és la principal causa de MRC al nostre país. També el sobrepès, l’obesitat i la salut hepàtica estan altament interconnectats. La salut hepàtica i, per tant, les patologies hepàtiques cròniques, mantenen una estreta relació amb altres malalties metabòliques com l’obesitat o la diabetis.
Aquesta acció busca despertar consciència, connectar emocionalment amb el públic i subratllar la importància de la prevenció i la cura del síndrome CRM mitjançant el llenguatge universal de l’art. Així, l’art es converteix en una eina per sensibilitzar sobre la importància del diagnòstic precoç, la detecció dels factors de risc associats i l’atenció integral i coordinada des d’una visió multidisciplinària.
Durant la jornada, alguns dels hospitals participants han acollit taules rodones en format triangular, on professionals sanitaris, autoritats del sector salut i representants d’associacions de pacients han abordat conjuntament la importància de comprendre el síndrome cardiovascular-renal-metabòlic, així com el valor del diagnòstic precoç de les malalties associades.
Interconnexió entre els sistemes cardiovascular, renal i metabòlic
“La malaltia renal crònica és una patologia molt comuna. Fins a 1 de cada 7 adults a Espanya podria patir-la. Tanmateix, molts pacients la desconeixen, ja que pot avançar silenciosament durant anys. Detectar-la a temps no només permetria frenar o alentir-ne la progressió, sinó també prevenir complicacions cardiovasculars i metabòliques associades. Per diagnosticar-la, són essencials dues proves senzilles i accessibles: la mesura d’albúmina i creatinina en una anàlisi d’orina (com a indicador de lesió renal) i el càlcul del filtrat glomerular estimat (FGe), basat en els nivells de creatinina en sang (com a indicador de la funció renal)”, explica el Dr. Aleix Cases, consultor sènior del Servei de Nefrologia de l’Hospital Clínic Barcelona.
Existeix una interconnexió clara en el síndrome cardiovascular-renal-metabòlic, i és necessari un abordatge holístic que contempli la salut de les persones en el seu conjunt, ja que aquestes malalties estan relacionades. Quan una persona pateix una afecció en un d’aquests sistemes, la probabilitat que els altres es vegin afectats augmenta, un fet que no sempre es coneix. Segons el Baròmetre Interconnectats, prop del 60% de la població espanyola desconeix que la insuficiència cardíaca, la malaltia renal crònica i la diabetis mellitus tipus 2 poden influir-se mútuament.
Aquesta relació explica per què les malalties cardiovasculars, renals i metabòliques —que afecten a mil milions de persones a tot el món— estan interconnectades, es potencien entre si i progressen conjuntament. En altres paraules, quan un sistema falla, els altres corren més risc.
“La insuficiència cardíaca afecta aproximadament 800.000 adults a Espanya. En molts casos, la malaltia es presenta juntament amb altres afeccions com la malaltia renal crònica o la diabetis tipus 2, que n’agreugen l’evolució. Només entenent que aquestes malalties es potencien mútuament podrem anticipar-nos a la seva progressió i millorar la qualitat de vida de les persones afectades”, assenyala el Dr. Juan José Gómez Doblas, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Virgen de la Victoria de Màlaga.
Activar el diagnòstic precoç, clau per alentir la progressió d’aquestes malalties
Davant d’aquesta situació, la necessitat d’activar el diagnòstic precoç mitjançant la detecció dels factors de risc associats a les seves comorbiditats és cada cop més urgent. Aquesta és una qüestió fonamental, especialment perquè moltes d’aquestes malalties són asimptomàtiques en les primeres etapes, com és el cas de la malaltia renal crònica. Es calcula que dues de cada tres persones amb MRC no estan diagnosticades. El diagnòstic precoç i una atenció integral són essencials per millorar els resultats en pacients amb diabetis, insuficiència cardíaca i MRC.
“A Espanya, la diabetis afecta prop de 5 milions d’adults, i molts d’aquests casos estan directament relacionats amb factors com la resistència a la insulina, l’excés de greix visceral i l’afectació metabòlica hepàtica. Sabem que les persones habitualment actives presenten una menor prevalença de diabetis tipus 2, i que les dones que han tingut diabetis gestacional tenen més probabilitats de desenvolupar DM2 en el futur. També cal destacar que s’estima que el 75% dels pacients amb DM2 pateixen obesitat. Per això, és fonamental tenir en compte aquests factors de risc a l’hora de dissenyar estratègies de prevenció i de detecció precoç”, conclou la Dra. Cristina Álvarez Escola, cap del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital Universitari La Paz.
