Diabetis

L'organisme està format per milions de cèl·lules que necessiten energia per funcionar. Aquesta energia l'obtenen del sucre, també denominat glucosa, que circula per la sang. Perquè la glucosa pugui entrar a les cèl·lules són necessàries dues condicions: que les cèl·lules disposin de receptors suficients i que hi hagi suficient quantitat d'insulina perquè s'acobli als receptors i possibiliti el pas de la glucosa al seu interior.

Quan es donen les dues condicions, les cèl·lules poden produir energia amb normalitat, utilitzant (metabolitzant) la glucosa. La insulina és una hormona que es produeix en el pàncrees, concretament a les cèl·lules beta dels illots de Langerhans. Els nivells d'insulina en persones sense diabetis, varien segons la quantitat de glucosa present a la sang. Totes les persones, encara que no tinguin diabetis, necessiten insulina durant les 24 hores del dia de manera contínua i en quantitats variables. Quan una persona menja, necessita més insulina i quan fa activitat física necessita menys.

En la diabetis mellitus tipus 1 (DT1), al no tenir insulina que s'acobli als receptors, la glucosa no pot entrar en la cèl·lula. No es metabolitza i el nivell de glucosa a la sang augmenta. En el cas de la diabetis mellitus tipus 2 (DT2), succeeix que, en una primera fase, el nombre de receptors disminueix i, malgrat tenir quantitats normals o inclús elevades d'insulina, aquesta no es pot utilitzar de forma eficaç. És el que s’anomena resistència a la insulina. La glucosa aleshores entra de forma insuficient a la cèl.lula i, per tant, augmenta el seu nivell en sang.