13 abril de 2026
Home de PortalClínic
Un projecte elaborat conjuntament amb
Web de Fundació BBVA.Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Tractament de la Diabetis
Temps de lectura: més de 10 min
La diabetis és una malaltia crònica que no té cura, excepte la diabetis gestacional que tendeix a desaparèixer quan neix el nadó. Els tractaments han millorat molt en els últims anys i se segueix investigant per buscar estratègies de prevenció i nous tractaments.
El tractament dependrà del tipus de diabetis que es tingui, i aquest pot ser l'administració d'insulina o la presa de medicaments orals o d'admistració subcutània. A més, és important seguir un pla d'alimentació saludable, mantenir un pes adequat i la realització d'activitat física.
És important destacar les diferències entre els tipus de diabetis i els seus tractaments.
Diabetis Tipus 1
Les persones amb diabetis mellitus tipus 1 s'han:
- D'injectar insulina per poder viure.
- Realitzar un monitoratge de la glucosa.
- Seguir un pla d'alimentació equilibrat.
- Realitzar activitat física de forma regular.
Diabetis Tipus 2
El tractament pot variar en funció de la fase en què s'hagi diagnosticat la malaltia i de la seva evolució. Per tant, hi haurà persones amb diabetis mellitus tipus 2 amb diferents modalitats de tractament:
- Seguir un pla d'alimentació saludable que ajudi a controlar el pes corporal, juntament amb la realització d'activitat física regular (més de 150 minuts a la setmana) i fàrmacs orals.
- Si amb el primer tractament no és suficient, s'afegiran nous fàrmacs orals o injectables.
- Si amb el segon tractament no és suficient, potser s'haurà d'afegir insulina al tractament. La freqüència del monitoratge de la glucosa dependrà del tipus de tractament.
Diabetis Gestacional
El tractament es basa en:
- Seguir un pla d'alimentació saludable
- Realitzar activitat física regular
- Monitoratge de la glucosa abans dels àpats i una hora més tard.
Si amb aquest tractament no s'aconsegueixen els objectius de control de glucosa desitjats, s'afegirà insulina, ja que no es poden donar fàrmacs hipoglicemiants durant la gestació.
Autogestió del tractament
El pacient té un paper molt important a l'hora de gestionar la malaltia. Es calcula que el 90% de les decisions sobre el tractament són decidides pel propi pacient. Per això, la comprensió de la malaltia i les maneres d'autogestionar el tractament són d'una importància cabdal, tant per a les persones amb diabetis, com per als seus familiars o cuidadors.
Aquesta autogestió del tractament suposa seguir:
Realitzar exercici de forma regular
Monitorar els nivells de sucre
Prendre la medicació (insulina o pastilles)
Saber actuar davant hipoglucèmies/hiperglucèmies
Reduir riscos (complicacions agudes i cròniques)
Adquirir hàbits saludables
En el cas de la diabetis tipus 1, el tractament farmacològic sempre és la insulina des del diagnòstic de la malaltia.
En el cas de la diabetis tipus 2, el tractament farmacològic variarà en funció del diagnòstic i l'evolució de la malaltia.
En el cas de la diabetis gestacional, el tractament farmacològic si és necessari serà sempre insulina per contraindicació dels fàrmacs orals.
En general, totes les persones, amb diabetis o sense ella, haurien de seguir un pla d'alimentació sa, variat i equilibrat amb el objectiu de:
Mantenir un estat nutricional i pes adequat.
Ajudar a controlar la glucèmia.
Prevenir factors de risc cardiovascular, com la hipertensió i els nivells de colesterol alts (hipercolesterolèmia).
El pla d'alimentació s'ha de personalitzar segons l'edat, l'activitat, els horaris, el pes corporal i les preferències de la persona amb diabetis.
-
Mantenir un estat nutricional i pes adequat
Per seguir un pla d'alimentació saludable cal prendre aliments de tots els grups: llet, fruites, verdures i/o amanides, farines, aliments proteics i greixos. Les quantitats de llet, fruita i verdura són recomanables per a totes les persones, independentment de l'edat i del pes corporal. Les quantitats de farinacis, aliments proteics i greixos s'ha d'individualitzar segons el pes corporal i l'activitat física.
Llet i iogurts: 2-3 cops al dia, preferentment desnatats o semidesnatats.
Fruita: 2-3 peces al dia.
Verdura. Es recomana la ingesta de 2 racions de verdura al dia. La verdura és recomanable per a totes les persones, independientement de l'edat i el pes corporal.
Farines. Els farinacis són el pa, les torrades, la pasta, les patates i les llegums, els pèsols, la sèmola...etc. Les quantitats diàries s'establiran segons el pes corporal i l'activitat física habitual. Es recomana l'ús de farines integrals.
Greixos. Els aliments que contenen greixos són els més calòrics, tant si el greix és vegetal com animal La diferència radica en el fet que el greix animal (mantega, crema de llet i nata i el contingut en carns, embotit, formatge...) és molt ric en colesterol i greix saturat.
Greixos d’origen vegetal (olis d’oliva i fruits secs). El greix vegetal és més saludable, excepte els olis de coco i de palma. Es recomana utilitzar oli d’oliva per cuinar i olis d’oliva per amanir. La margarina és un greix vegetal, però es comporta com si fos un greix saturat. S’aconsella la ingesta de 30gr de fruits secs al dia.
Greixos d’origen animal (nata, mantega, crema de llet, maionesa, llard i el que es troba a la pastisseria industrial). Cal evitar-ne el consum habitual perquè són aliments rics en colesterol i greixos saturats.
Una cullerada sopera d'oli conté unes 100 calories, igual que una pastilla de mantega individual. Les persones amb excés de pes han de controlar el tipus i la quantitat de greixos que consumeixen diàriament i evitar les coccions que utilitzen molta quantitat d’oli com els arrebossats o els fregits. Les persones amb un pes correcte han de controlar el tipus de greix però no la quantitat diària.
Aliments proteics (carn, peix, aus, formatges i embotits). Les porcions recomanades de carn són 100 grams i triar-ne les més magres (pollastre sense pell, conill, etc.), perquè contenen menys colesterol i menys greixos saturats. S'ha d'augmentar el consum de peix, tant blanc com blau i les porcions recomanades són 150 grams.
Una varietat de patrons d'alimentació són acceptables per al tractament de la diabetis. Un dels beneficis per a la salut (prevenció de la diabetis tipus 2 i reducció d'esdeveniments cardiovasculars) és el de la dieta mediterrània.
Begudes. La beguda recomanada és l'aigua. Es pot consumir gasosa, infusions, cafè i begudes light amb moderació.
Refrescos. Es desaconsella el consum de refrescos que continguin sucre, sucs o nèctars de fruita, batuts, etc. Una llauna de refresc amb sucre porta l'equivalent a quatre sobres de sucre.
Les persones amb diabetis han de controlar l'aportació dels aliments rics en hidrats de carboni -anomenats també carbohidrats, glúcids o sucres- a cada àpat, ja que són els aliments que tenen un efecte directe sobre la glucosa a la sang.
El got mesurador és un instrument que permet mesurar aliments crus o cuits i intercanviar els aliments del grup de les FARINES: patates, pasta, pèsols, faves, cuscús, llegums (llenties, cigrons i mongetes blanques), arròs i pa.
1 got mesurador ple fins al senyal indicat per a cada aliment, un cop cuit, equival a 40 grams de pa.
El principal avantatge de mesurar i intercanviar aquests aliments, un cop ja cuits, i poder-los canviar per trossos de pa de 40 grams, és que permet d'una manera còmoda:
- Variar els menús de forma equivalent
- Adaptar el pla d'alimentació que li recomanin al menú familiar / laboral
Com utilitzar aquest mesurador?
Segons el nombre de racions del grup de les FARINES que li hagin recomanat en el seu pla d'alimentació podria realitzar, per exemple, els següents intercanvis d'aliments.
Les persones amb diabetis han de controlar l'aportació dels aliments rics en hidrats de carboni -anomenats també carbohidrats, glúcids o sucres- a cada àpat, ja que són els aliments que tenen un efecte directe sobre la glucosa a la sang.
El got mesurador és un instrument que permet mesurar aliments crus o cuits i intercanviar els aliments del grup de les FARINES: patates, pasta, pèsols, faves, cuscús, llegums (llenties, cigrons i mongetes blanques), arròs i pa.
És molt important dissenyar un pla d'alimentació adaptat a les necessitats, hàbits dietètics, horaris i activitat de cada persona. Així com també facilitar els coneixements i habilitats necessàries per variar els menús de manera equivalent. El web de Diabetes a la carta és un recurs on trobar equivalències i menus adaptats al sistema de racions.
L'activitat física adaptada a les possibilitats de cada persona i practicada d'una manera regular pot contribuir de manera molt positiva a controlar bé la diabetis, a reduir els factors de risc vascular (obesitat, colesterol...) i influir de manera positiva en la sensació de benestar físic i mental.
L'exercici té funcions diferents segons el tipus de diabetis que cada persona presenta.
- En el cas de la diabetis tipus 1, l'exercici és senzillament recomanable per mantenir un bon estat físic.
- En el cas de la diabetis tipus 2, l'exercici constitueix una part important del tractament, de la mateixa manera que ho són l'alimentació o la medicació (pastilles o insulina), assegurant un mínim de 150 minuts a la setmana.
La realització d'exercici ha de ser planificada prèviament per evitar un descens excessiu de glucosa en la sang (hipoglucèmia), sobretot en aquells casos en què la persona està tractada amb insulina i algun tipus de fàrmac que pugui produir hipoglucèmies. En qualsevol cas, es recomana consultar a l'equip de salut sobre el tipus d'exercici a realitzar, la seva freqüència, durada i intensitat.
Tots aquests aspectes són importants abans de començar qualsevol tipus d'activitat física, així com el reajustament del tractament abans, durant i després de l'exercici, si precisa.
Al web Diabetes a la carta es poden trobar aspectes i vídeos relacionats amb diferents tipus d'exercicis.
Glucosa Intersticial
Actualment, les persones amb diabetis disposen de sistemes de monitoratge contínu de la glucosa (MCG), més comunament anomenats sensors, que permeten mesurar els nivells de glucosa de manera automàtica i en temps real. Els sensors mesuren la glucosa en el líquid intersticial, situat sota la pell. En aquest líquid, la concentració de glucosa és igual o semblant a la de la sang, tot i que amb un cert retard fisiològic., i Aaquesta diferència pot ser més gran en situacions de canvi brusc de la glucèmia.
Aquests dispositius, col·locats sobre la pell, transmeten les dades a lectors o aplicacions mòbils, facilitant un seguiment constant sense punxades freqüents.
Les parts que conformen un sistema de MCG són:
- Sensor: és un filament flexible que es col·loca sota la pell, en diferents zones depenent del dispositiu, i està en contacte amb el líquid intersticial. La majoria de dispositius són col·locats pel mateix pacient, excepte un sistema implantable de sis mesos de durada, que es realitza per part d’un professional sanitari.
- Transmissor: és un petit dispositiu que va connectat al sensor i és on s’emmagatzema la informació del sensor i s’envia de manera automàtica a un monitor o aplicació mòbil. La majoria de dispositius tenen incorporat el transmissor en el sensor.
- Monitor/receptor: rep les dades enviades pel transmissor i les mostra en una pantalla (monitor i/o aplicació mòbil).
Tots els dispositius permeten la programació de diferents alarmes en hipoglicèmia o hiperglucèmia.
El seu ús millora el control glucèmic i ajuda a prevenir hipoglucèmies i hiperglucèmies. Aquesta tecnologia s’ha convertit en una eina clau en la gestió de la diabetis.
Aquest dispositius estan finançats actualment en totes les persones amb diabetis tipus 1 i en les persones amb diabetis tipus 2 en tractament amb múltiples punxades d’insulina al dia.
Glucèmia capil·lar
És la tècnica que permet saber quin nivell de sucre tenim a la sang, i es fa mitjançant una gota de sang capil·lar que s'introdueix al mesurador que dona el nivell de glucèmia. D'aquesta manera se sap si la glucèmia és correcta, alta o baixa.
Què necessito?
Un aparell de medició (glucòmetre).
Llancetes per poder punxar el dit. Millor si es té un punxó automàtic.
Tires reactives adequades per al mesurador.
Cotó o mocadors de paper.
Llibreta de control o aplicacions mòbils per poder anotar els resultats
Els valors recomanats per l'Associació Americana de Diabetis són:
- En dejú i abans dels àpats: 80-130 mg/dL
- 2 h després dels àpats (postprandial): menor a 180 mg/dL
En tots els casos, aquestes xifres s'ha d'individualitzar en funció dels objectius de cada persona: durada de la diabetis, edat, presència d'altres malalties, complicacions macro (malaltia cardiovascular) i microvasculars, hipoglucèmia desapercebuda, i altres consideracions individuals. Es recomana consultar amb l'equip de salut per saber quins són els objectius.
Cada quant m'he de fer la glucèmia capil·lar?
El nombre de glucèmies capil·lars varia en funció del tipus de tractament de la diabetis.
- En el cas de les persones amb a Diabetis tipus 1, és important conèixer la tècnica de glucèmia capil·lar, tot i que l’ús del sensor de glucosa serà el dispositiu d’elecció. La glucèmia capil·lar l’han de fer servir en casos de sospita de mal funcionament del sensor o de mala discordança amb els símptomes. Els pacients que no vulguin utilitzar el sensor han de fer servir la glucèmia capil·lar per a monitorar els seus nivells de glucosa i actuar en conseqüència.
- En el cas de la Diabetis tipus 2, en funció del tractament s'aconsellaran un nombre determinat de glicèmies capil·lars. És possible que la diabetis tipus 2 no requereixi realitzar determinacions de glucèmia capil·lar. I en el cas que el tractament siguin 2 o més dosis d’insulina, el ús del sensor de glucosa també serà el dispositiu per a la monitorització de la glucosa. En un futur pot ser que s’ampliïn els candidats a rebre finançament públic de sensors de glucosa a pacients en tractament amb insulina basal o bé amb fàrmacs orals que no assoleixen els objectius de control establerts. D’altra banda, hi ha pacients que s'autofinancen els sensors de glucosa i els professionals hauran d’orientar-los en com manegar el seu tractament i entendre la informació que proporciona el sensor.
Independentment del dispositiu de monitoratge de la glucosa, és important conèixer la tècnica de glucèmia capil·lar, ja que en cas que el sensor no funcioni de forma correcta, serà la tècnica d’elecció.
Rentar-se les mans amb aigua i sabó. Eixugar-se bé les mans. No és necessari fer servir alcohol, només en cas de no poder-se rentar les mans. En aquest cas, passar 5 vegades el cotó pel dit, de manera especial si s’ha tocat fruita o aliments dolços.
Triar la part lateral del dit per punxar. Evitar la polpa dels dits, que és la part més sensible al dolor.
Seguir els consells del professional per utilitzar correctament l'aparell de mesura i posar de manera adequada la gota de sang a la tira reactiva.
Anotar el resultat a la llibreta de control de la diabetis. Les llibretes de control són un registre útil per anotar les glucèmies, així com la medicació ingerida o injectada, i les possibles incidències. La llibreta de control és també un vincle per a la comunicació amb l'equip de salut.
A part de la llibreta de control, actualment els dispositius mòbils disposen de multitud d'aplicacions que fan la funció de llibreta, facilitant el seu emmagatzematge i amb diferents funcions d'anàlisis de resultats. També existeixen aplicacions per comptar les racions d'hidrats de carboni.
Llibreta de control.pdf
Llibreta control bàsica apte per a totes les persones amb diabetis
PDF - 44 KB
Descarregar
Llibreta de control- Múltiples dosis.pdf
Llibreta control per a persones en tractament amb múltiples dosis d'insulina
PDF - 47 KB
Descarregar
Llibreta de control - Infusor d'insulina.pdf
Llibreta control per a persones en tractament amb infusor d'insulina
PDF - 47 KB
Descarregar
La col·laboració entre la persona amb diabetis i la família i l'equip de salut és imprescindible per optimitzar el tractament i, al mateix temps, per poder-lo integrar en la seva activitat quotidiana d'hàbits dietètics, horaris i activitat habitual.
L'educació terapèutica en diabetis és un procés d'aprenentatge que facilita els coneixements i les habilitats necessàries a les persones amb diabetis, i a la família, per poder prendre decisions diàries sobre el tractament i ser capaces de:
Entendre què és la diabetis i les bases del tractament.
Aprendre les tècniques de monitoratge de la glucosa i d'administració d'insulina.
Prevenir i saber actuar davant les complicacions agudes (hiperglucèmia i hipoglucèmia).
Adaptar el pla d'alimentació a l'horari i a l'activitat habitual.
Prevenir factors de risc vascular: tabac, colesterol, hipertensió, etc.
En persones amb risc, prevenir lesions en el peu.
Anar a les revisions periòdiques.
Comprendre que un adequat control de la diabetis aporta qualitat de vida.
L'educació terapèutica "self-management education", és un procés que permet al pacient millorar el coneixement, habilitats i actituds, relacionats amb la seva malaltia i tractament. En definitiva, comporta una millor qualitat de vida, una major adherència terapèutica i una reducció en les complicacions.
Una de les teories que dona nom a aquest procés és la del "Empowerment" que es defineix com "un estat de la ment en el qual els individus o grups guanyen el control sobre certs aspectes de les seves vides a través d'un paper actiu i participatiu".
La informació i l'educació terapèutica són una ajuda per afavorir l'apoderament dels pacients, per tal que puguin prendre decisions d'una manera lliure i informada. L'educació, a escala individual com en grup amb altres pacients i familiars, és un recurs que afavoreix l'apoderament.
S'han de tenir en compte les 7 dimensions que afavoreixen l'apoderament de les persones i que estan relacionades amb la gestió de la malaltia i el tractament::
| Dimensions | Apoderament en cada una de les següents dimensions significa que el pacient: |
|---|---|
| Física |
|
| Funcional |
|
| Cognitiva |
|
| Social |
|
| Experiencial |
|
|
Econòmica |
|
| Ètica |
|
Home de PortalClínic
Un projecte elaborat conjuntament amb
Web de Fundació BBVA.Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Daría Roca Espino
Infermera experta en Diabetis i Educació Terapèutica
Servei d'Endocrinologia
Enrique Esmatjes Mompo
Endocrinòleg
Servei d'Endocrinologia
Irene Vinagre Torres
Endocrinòleg
Servei d'Endocrinologia
Margarida Jansà Morató
Infermera experta en Diabetis i Educació Terapèutica
Servei d'Endocrinologia
Mercè Vidal Flor
Infermera experta en Diabetis i Educació Terapèutica
Servei d'Endocrinologia
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 14 maig de 2026
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
