Un projecte elaborat conjuntament amb

Què és el Colesterol Alt o la Hipercolesterolèmia?

Temps de lectura: 4 min

La hipercolesterolèmia és una elevació dels nivells de colesterol en sang per sobre del rang de valors que es considera "ideal" o "òptim". El colesterol és una substància que circula per la sang, un greix natural, present en qualsevol organisme i imprescindible per al seu funcionament. No obstant això, els seus nivells elevats augmenten el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars perquè afavoreixen l'acumulació de colesterol en les parets de les artèries (arteriosclerosi). Una alimentació equilibrada i exercici físic moderat són bons aliats per tenir controlat el colesterol.

Els factors de risc en parlar de colesterol són el tabaquisme, l’obesitat, la diabetis, la hipertensió, un estil de vida sedentari i tenir familiars propers que hagin tingut una malaltia cardiovascular, un infart o ictus.

Emilio Ortega Endocrinòleg

El colesterol és una malaltia silenciosa. O sigui, que no et dona símptomes fins que te’ls dona. Llavors, que més val la pena prevenir. I, en general, doncs deixar de fumar, deixar de veure i tot allò que tothom diu que és vida saludable.

Román Pacient

El colesterol és un element (un "lípid" o greix) que circula per la sang i que el cos utilitza per construir l'estructura de les cèl·lules i produir certes substàncies útils per a l'organisme. En aquest sentit és bo i necessari. No obstant això, la hipercolesterolèmia o augment del nivell o quantitat de colesterol en sang, pot ser perjudicial. Predisposa al desenvolupament de malalties cardiovasculars per dipòsit de plaques d'ateroma a les artèries (aterosclerosi) com l'infart de cor, l'ictus o la irrigació sanguínia deficient de les extremitats.

Es considera que el valor "ideal" de colesterol total en sang hauria de ser inferior a 200 mg/dl, i en general, es parla d'hipercolesterolèmia quan els nivells de colesterol superen els 240-250 mg/dl.

Aquests nivells de colesterol es fan servir com a punt de referència per valorar aspectes de salut cardiovascular o plantejar la necessitat de posar mesures per disminuir-los. Cal no confondre'ls amb els objectius individuals desitjables per a cada persona que depenen dels factors de risc, l'edat i la presència o no d'altres malalties.

Què és el colesterol?

El colesterol és un tipus de greix (un lípid) imprescindible per a la construcció de membranes cel·lulars, precursor d'algunes hormones i d'àcids biliars (la bilis), així com d'altres processos vitals.

El colesterol de l'organisme procedeix dels aliments que s'ingereixen i del colesterol que el fetge és capaç d'elaborar per si mateix. El fetge actua com una estació de servei de colesterol, serveix com a dipòsit, i és origen i destí del colesterol que va i ve dels teixits de l'organisme i les artèries de manera constant. No obstant això, el colesterol no circula lliurement per la sang. En ser un greix no pot circular en un medi aquós, igual que l'oli no pot barrejar-se amb l'aigua. Per tant, el colesterol necessita ser transportat pel que està empaquetat a l'interior de petites esferes anomenades lipoproteïnes que el distribueixen per tot l'organisme. Encara que en realitat només hi ha un tipus de colesterol, normalment es fa referència a colesterol "bo" i colesterol "dolent". Aquesta classificació fa referència a la lipoproteïna que el transporta.

LDL o lipoproteïna de baixa densitat. Transporta l'anomenat "colesterol dolent" perquè, en dirigir-des del fetge als teixits, també es diposita en les parets de les artèries.

HDL o lipoproteïna d'alta densitat. Transporta l'anomenat "colesterol bo" perquè distribueix el colesterol des dels teixits i les artèries (que ajuda a netejar-les) cap al fetge per al seu metabolisme.

En situació normal el colesterol es manté a l'organisme en equilibri entre la producció (tant pròpia com el que prové de l'alimentació) i la seva eliminació per via digestiva. Quan hi ha poca quantitat en l'alimentació, augmenta la producció interna i es redueix l'eliminació. És a dir, l'organisme està ben preparat per viure amb poc colesterol, però no està ben preparat per destruir-o expulsar-lo de forma activa. Així, quan al llarg de la vida el consum de colesterol és excessiu per una alimentació poc saludable, es va acumulant i es diposita a les artèries.

El colesterol que viatja a l'interior de les lipoproteïnes LDL (el colesterol dolent) es filtra des de la sang a l'interior de la paret de les artèries. L'organisme considera perjudicials aquests dipòsits de colesterol i en intentar eliminar-los es posa en marxa una reacció d'inflamació que acaba formant les anomenades plaques d'ateroma (plaques que són riques en colesterol). Aquestes plaques formades a l'interior de la paret de les artèries són les responsables de les malalties cardiovasculars.

Tipus de Hipercolesterolèmia

La hipercolesterolèmia es classifica en funció del seu:

Origen:
- Hipercolesterolèmies secundàries. Es produeixen quan hi ha una malaltia (com la diabetis, l'obesitat, la manca d'hormona tiroïdal, algunes malalties del ronyó o del fetge, entre altres); una situació (embaràs); un medicament (algunes pastilles per a l'acne, anticonceptives o cortisona, per exemple) o una alimentació inadequada (rica en greixos, sucres, alcohol). Totes aquestes situacions són responsables principals dels nivells elevats de colesterol.
- Hipercolesterolèmies primàries es deuen fonamentalment a un defecte intern, genètic, de major a menor importància en els gens encarregats de controlar el colesterol en l'organisme. Alguns exemples són la hipercolesterolèmia familiar, la hiperlipèmia familiar combinada o la hipercolesterolèmia poligènica. En moltes ocasions les persones amb hipercolesterolèmies primàries presenten a més causes secundàries que pugen encara més els nivells de colesterol el que fa més complex el seu control.
Presentació. Es poden presentar situacions en què únicament es trobin elevats els nivells de colesterol (hipercolesterolèmia pura), o en altres ocasions aquests s'associen també a un ascens de triglicèrids (hiperlipèmia o dislipèmia mixta), o a nivells baixos de colesterol bo o HDL.

A quantes persones afecta la Hipercolesterolèmia?

És difícil establir la prevalença de les malalties del colesterol. Els nivells de colesterol elevats varien segons l'edat i el sexe. També segons l'origen racial o ètnic o, fins i tot, l'àmbit cultural o sanitari. En termes generals, si es tenen en compte els "nivells ideals" de colesterol, s'estima que 1 de cada 2 persones no en tenen. Un 5-20% de la població té nivells de colesterol per sobre de 240-250 mg dl; 1 de cada 250 persones té una hipercolesterolèmia familiar, i més d'un 50-80% d'elles no ho saben. I, aproximadament, un 1-5% de la població pot tenir una hiperlipèmia familiar combinada.

Segueix llegint Causes i factors de risc

Un projecte elaborat conjuntament amb

Et sembla útil aquest contingut?

Sí No

Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.

Gràcies per la teva ajuda!

Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.

Informació documentada per:

Antonio J. Amor Fernandez Endocrinòleg Servei d'Endocrinologia i Nutrició

Daniel Zambón Rados Metge Internista Servei d'Endocrinologia i Nutrició

Emilio Ortega Martinez de Victoria Endocrinòleg Servei d'Endocrinologia i Nutrició

Gemma Yago Esteban Infermera Servei d'Endocrinologia i Nutrició

Violeta Moize Arcone Dietista nutricionista Servei d'Endocrinologia i Nutrició

Publicat: 2 de octubre de 2018
Actualitzat: 2 de octubre de 2018

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.