Història clínica i l'exploració física. Són part fonamental del diagnòstic de la hipercolesterolèmia i serveixen per descartar causes secundàries.
Anàlisi de sang completa (i d'orina, en algunes ocasions). És la prova més important per determinar la causa. Amb aquesta exploració es poden descartar hipercolesterolèmies degudes a altres malalties com la diabetis, l'hipotiroïdisme o algunes alteracions del ronyó o del fetge. Per fer un diagnòstic correcte, a més del colesterol total, cal realitzar un perfil lipídic complet que inclogui la xifra de triglicèrids i els nivells de colesterol-LDL (colesterol "dolent") i de colesterol-HDL (colesterol "bo"). Unes xifres de colesterol total molt elevades, superiors a 310 mg/dl en adults i 230 mg/dl en nens, poden estar associades a alguna de les malalties genètiques greus que es relacionen, a més, a problemes cardiovasculars a edats primerenques (com ara la hipercolesterolèmia familiar), per la qual cosa s'ha d'estudiar en profunditat.
Com a norma general, és aconsellable que totes les persones majors de 35-40 anys (tant homes com dones) es realitzin una anàlisi de sang per descartar una hipercolesterolèmia. Aquelles persones d'especial risc, com els que presenten familiars amb hipercolesterolèmia o amb infarts o ictus a una edat primerenca (menors de 55 anys en homes i menors 60/65 anys en dones), o persones que presentin altres factors de risc cardiovascular com diabetis , tabaquisme o hipertensió arterial, s'han de fer aquesta exploració sent encara més joves. Es recomana fer-ho a la infància quan algun dels pares té, o se sospita que pugui tenir, un hipercolesterolèmia genètica.
Altres proves diagnòstiques més complexes, com altres determinacions en l'anàlisi de sang o estudis genètics, només es realitzen en casos seleccionats (sospita de malalties genètiques com la hipercolesterolèmia familiar) i en centres especialitzats.
Influeix en el resultat de l'analítica estar en dejú?
Les condicions en què una persona ha d'estar per realitzar-se una anàlisi i valorar els nivells de colesterol sovint susciten certa polèmica. En molts casos un nivell alt de colesterol s'atribueix a no haver estat prou temps en dejú. En realitat no és del tot cert. Els nivells de colesterol són molt similars quan es mesuren en dejú o després d'un àpat i, per tant, són perfectament vàlids per avaluar si una persona té o no elevat el colesterol, el risc cardiovascular i per decidir si ha d'iniciar o no tractament.
Aquesta és la conclusió d'un document de consens europeu de diferents especialistes en la matèria, de manera que moltes societats científiques i agències encarregades d'orientar les polítiques sanitàries ja recomanen, fins i tot, que aquestes proves es facin sense haver dejunat de manera prèvia.
Tot i això, hi ha excepcions per a aquelles persones que necessitin el dejuni per un altre motiu com conèixer els nivells de sucre en sang o que tinguin nivells elevats de triglicèrids. En aquest cas sí que es recomana fer l'analítica en dejú.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Antonio J. Amor FernandezEndocrinòlegServei d'Endocrinologia i Nutrició
Daniel Zambón RadosMetge InternistaServei d'Endocrinologia i Nutrició
Emilio Ortega Martinez de VictoriaEndocrinòlegServei d'Endocrinologia i Nutrició
Gemma Yago EstebanInfermeraServei d'Endocrinologia i Nutrició
Manel Mateu SalatEndocrinòlegServei d'Endocrinologia i Nutrició
Violeta Moize ArconeDietista nutricionistaServei d'Endocrinologia i Nutrició
Publicat: 2 octubre de 2018
Actualitzat: 2 octubre de 2018
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.