Per què ocorre el síndrome síndrome cardiorrenal?
Hi ha diversos mecanismes que expliquen aquesta relació:
-
Problemes de circulació: Si el cor no bomba bé la sang, els ronyons reben menys oxigen i nutrients, cosa que els pot danyar.
-
Canvis hormonals: Quan el cor o els ronyons fallen, el cos activa sistemes hormonals que intenten compensar la situació, però que a llarg termini poden empitjorar-la.
-
Inflamació i estrès oxidatiu: L’excés de substàncies inflamatòries al cos pot contribuir al deteriorament d’aquests òrgans.
-
Factors de risc cardiovascular: Alguns problemes com la tensió arterial alta, la diabetis, el colesterol elevat, el tabaquisme o l’obesitat poden afectar alhora el cor i els ronyons. Quan aquests factors es mantenen durant molt de temps, poden fer malbé tots dos òrgans i fer que comencin a fallar junts.
Com es classifica aquest síndrome?
El síndrome cardiorrenal es divideix en cinc tipus segons quin òrgan es veu afectat primer. També segons si el problema és agut o crònic.
-
Tipus 1: Quan el cor falla de manera sobtada (com en una insuficiència cardíaca aguda) i això provoca danys als ronyons.
-
Tipus 2: Quan el cor pateix una insuficiència crònica i, amb el temps, això afecta els ronyons.
-
Tipus 3: Quan el problema comença als ronyons (amb una fallada renal aguda) i això desencadena problemes cardíacs.
-
Tipus 4: Quan la malaltia renal crònica deteriora progressivament la salut del cor.
-
Tipus 5: Quan una malaltia sistèmica com la diabetis o una infecció greu afecta simultàniament el cor i els ronyons.
Com es diagnostica?
Per detectar el síndrome cardiorrenal, es combinen proves de sang i d’orina que permeten mesurar la funció dels ronyons i detectar possibles alteracions en el funcionament del cor. En aquests anàlisis es determinen biomarcadors, unes substàncies que poden indicar si algun dels dos òrgans està començant a fallar.
Quan cal una valoració més precisa, es fan proves d’imatge com l’ecocardiograma, l’electrocardiograma o una ecografia abdominal, que ajuden a observar amb més detall com estan funcionant el cor i els ronyons.
Quin és el tractament?
El tractament del síndrome cardiorrenal s’adapta a la causa i al tipus concret que presenti cada persona. L’objectiu és millorar la funció del cor i dels ronyons i frenar la progressió de la seva malaltia. Qualsevol intervenció que ajudi un dels dos òrgans pot tenir un efecte positiu sobre l’altre.
Algunes estratègies inclouen:
-
Fàrmacs diürètics: Ajuden a eliminar l’excés de líquids del cos, fet que alleuja la pressió sobre el cor i els ronyons i pot millorar els símptomes.
-
Medicaments per a protegir el cor i els ronyons: Com els inhibidors del sistema renina-angiotensina i els iSGLT2. Aquests medicaments poden frenar el deteriorament dels òrgans i millorar-ne el funcionament.
-
Terapia de substitució renal: En casos en què els ronyons deixen de funcionar greument, pot ser necessari utilitzar tècniques com la diàlisi peritoneal per a netejar la sang i eliminar l’excés de líquids i toxines.
Com es pot prevenir?
La millor manera de prevenir aquest síndrome és controlar els factors de risc com la hipertensió, la diabetis, el sedentarisme, l’obesitat i el tabaquisme. Mantenir una dieta saludable, fer exercici regular i seguir els tractaments mèdics adequats també pot reduir significativament el risc de densenvolupar el síndrome cardiorrenal.
Informació documentada per:
Dr. Jose Jesús Broseta, Servei de Nefrologia i Dr. Pedro Caravaca, Servei de Cardiologia. Hospital Clínic Barcelona.
