La Comissió EAT-Lancet, formada per experts internacionals en nutrició, salut pública i sostenibilitat, ha publicat un informe que proposa una transformació del sistema alimentari mundial. El seu objectiu és clar: aconseguir dietes saludables, sostenibles i equitatives que permetin alimentar tota la població sense esgotar els recursos del planeta.
Un sistema insostenible i poc saludable
Cada any, més de 15 milions de morts podrien evitar-se amb una dieta més equilibrada.
L'excés de calories, greixos saturats, sucres i sal, juntament amb la manca de fibra, augmenta el risc de malalties cardiovasculars, diabetis i obesitat. Però l'impacte no es limita a la salut individual: el sistema alimentari actual és responsable de més del 30% de les emissions globals de gasos amb efecte hivernacle, de la desforestació i de la pèrdua de biodiversitat.
Si no es modifiquen les tendències actuals, l’any 2050, quan el planeta aculli gairebé 10.000 milions de persones, serà impossible cobrir les necessitats alimentàries globals sense agreujar la crisi climàtica.
Què és la dieta de salut planetària?
En aquest informe es proposa l'anomenada "dieta de salut planetària" (Planetary Health Diet, PHD) que combina dues grans fites: cuidar la salut humana i protegir el medi ambient.
Es basa en aliments d'origen vegetal, mínimament processats, i limita el consum de carns vermelles i productes d'origen animal. L'objectiu no és eliminar cap grup d'aliments, sinó trobar un equilibri que beneficiï tant el cos com els ecosistemes.
A més, aquesta dieta subratlla la necessitat d'equitat. Avui, el 30% dels països més rics del món generen més del 70% de l'impacte ambiental derivat de la producció d'aliments. Mentrestant, només l'1% de la població mundial viu en un entorn alimentari sostenible i just.
Les recomanacions de la Comissió EAT-Lancet
L'informe proposa un full de ruta concret per al 2050. Alguns dels seus punts principals són:
-
Reduir en dos terços el nombre d' animals de granja.
-
Duplicar el consum de fruites, verdures, llegums, fruits secs i llavors.
-
Reduir a la meitat el consum de carn vermella i sucres afegits, especialment als països més rics.
Amb aquests canvis s'aconseguiria una dràstica reducció de les emissions de CO₂, de l'ús d'antibiòtics en la ramaderia i de la incidència de malalties cròniques no transmissibles.
En una dieta de referència de 2.400 kcal diàries, això es traduiria en una dieta amb més vegetals i menys carn vermella, sense eliminar-la del tot:
