Els resultats, publicats a The Lancet, situen aquest fàrmac, anomenat zoliflodacina, com una possible nova opció davant l’augment de variants resistents de Neisseria gonorrhoeae, el bacteri que causa la gonorrea.
La gonorrea és una de les infeccions de transmissió sexual més freqüents al món i, des de fa dècades, el bacteri que la causa ha desenvolupat resistència a molts dels tractaments habituals. El medicament encara ha de completar el procés d'avaluació reguladora abans d'incorporar-se a la pràctica clínica; mentrestant, els tractaments actuals, que han d'administrar-se de manera intramuscular, continuen sent els indicats.
Què és la gonorrea i per què preocupa?
La gonorrea és una infecció de transmissió sexual (ITS) freqüent que, des de fa anys, està causant preocupació perquè el bacteri que la causa s’està tornant resistent a diversos antibiòtics. Es transmet principalment a través de relacions sexuals sense mètodes de barrera amb una persona infectada.
La infecció pot afectar els òrgans genitals, el recte i la gola.
A més, si no es tracta de manera correcta té la capacitat de disseminar-se donant lloc a una sèpsia. En alguns casos provoca molèsties en orinar, secreció o dolor genital i rectal, però també pot passar desapercebuda. Això facilita que es transmeti sense que la persona en sigui conscient.
El principal motiu d'alerta és la resistència antimicrobiana: el fenomen pel qual els bacteris s'adapten i els medicaments que abans els eliminaven deixen de funcionar. En el cas de la gonorrea, les opcions terapèutiques s'han anat reduint amb els anys.
Quan es parla de gonorrea multiresistent, es fa referència a variants del bacteri resistents a diversos antibiòtics. L'OMS ha advertit que, si aquesta tendència continua, la gonorrea podria arribar a ser molt difícil de tractar amb els fàrmacs disponibles. Entre el 2022 i el 2024, la resistència als dos antibiòtics més utilitzats com a tractament estàndard va passar d'afectar aproximadament 2 de cada 100 casos a afectar-ne 11 de cada 100. Aquest increment mostra per què calen nous tractaments.
Què és la zoliflodacina i com funciona?
La zoliflodacina és un nou antibiòtic oral d'una sola dosi dissenyat per tractar la gonorrea d'una manera diferent dels antibiòtics actuals. Actua bloquejant un procés essencial perquè el bacteri pugui multiplicar-se.
El fàrmac interfereix en un enzim que el bacteri necessita per copiar i organitzar el seu ADN. Quan aquest procés s'atura, el bacteri perd la capacitat de replicar-se i la infecció pot desaparèixer.
Aquest mecanisme és rellevant perquè la zoliflodacina actua sobre una diana diferent de la d'altres antibiòtics, la qual cosa pot ajudar a mantenir l'eficàcia davant de variants que ja han desenvolupat resistència a tractaments previs.
Què ha demostrat l'assaig clínic?
L'assaig clínic de fase 3 ha demostrat que una sola dosi oral de zoliflodacina obté taxes de curació superiors al 90% en casos de gonorrea urogenital no complicada, comparables a les del tractament estàndard actual, una combinació d'antibiòtics injectables i orals.
L'estudi ha inclòs prop de 930 participants de cinc països: Estats Units, Sud-àfrica, Tailàndia, Bèlgica i Països Baixos, repartits en 17 clíniques ambulatòries. Els resultats situen la zoliflodacina com una candidata per ampliar les opcions terapèutiques davant d'una infecció cada vegada més resistent.
Per què és rellevant que sigui un tractament oral?
Que sigui un tractament oral i d'una sola dosi pot facilitar el tractament ràpid i complet de la gonorrea. En les infeccions de transmissió sexual, tractar aviat és clau per curar la infecció i reduir el risc de transmissió.
Actualment, el tractament indicat contra la gonorrea requereix una injecció intramuscular. Una alternativa oral podria simplificar el procés, sempre que es confirmi la seva eficàcia, seguretat i ús adequat.
Els antibiòtics s’han de prendre quan estan indicats i amb la pauta recomanada pels professionals sanitaris. Usar-los correctament ajuda a preservar-ne l’eficàcia i a reduir el risc de resistències.
Quines complicacions pot causar la gonorrea si no es tracta?
La gonorrea pot causar complicacions importants si no es detecta i es tracta de manera adequada. En persones amb úter, pot afavorir la malaltia pèlvica inflamatòria, l'esterilitat i els embarassos ectòpics, és a dir, que es desenvolupen fora de l'úter.
La infecció també pot afectar el recte o la gola i, en alguns casos, evolucionar cap a formes més greus o disseminades. A més, tenir gonorrea augmenta el risc d'adquirir i transmetre el VIH.
Per tot això, és important consultar davant de símptomes compatibles, fer proves si hi ha risc d'exposició i tractar també les parelles sexuals quan està indicat. La detecció precoç evita complicacions i redueix la transmissió.
Per què aquest avenç és important per a la salut pública?
En un context d'augment de la resistència antimicrobiana, disposar de nous fàrmacs és una prioritat de salut pública. L'OMS té com a objectiu reduir de manera significativa les infeccions de gonorrea abans del 2030. Per aconseguir-ho, calen noves eines terapèutiques, però també prevenció, diagnòstic precoç, vigilància de resistències i ús prudent dels antibiòtics.
La zoliflodacina pot formar part d'aquesta resposta si els resultats continuen sent favorables i les autoritats reguladores n'aproven l'ús.
Com es pot prevenir la gonorrea i quan cal consultar?
Reduir el risc de transmissió durant les relacions sexuals i fer proves quan hi ha hagut una exposició de risc són les mesures preventives principals. L'ús del preservatiu i d'altres mètodes de barrera disminueix el risc d'ITS.
Fer-se proves és important quan apareixen símptomes, quan una parella sexual rep un diagnòstic d'ITS o després d'una exposició de risc. En molts casos, la gonorrea pot no donar símptomes, però continua transmetent-se.
Quan es confirma una infecció, cal seguir la pauta indicada pels professionals sanitaris i valorar l'estudi de les parelles sexuals per evitar reinfeccions.
Què falta perquè arribi a la pràctica clínica?
La zoliflodacina encara ha de completar el procés d'avaluació reguladora. Els resultats de l'assaig són favorables, però les autoritats competents han de revisar-ne l'eficàcia, la seguretat i les condicions d'ús. El medicament no està disponible de manera general i els tractaments actuals continuen sent els indicats.
El missatge principal continua sent clar: la gonorrea és una infecció freqüent, pot tenir complicacions i cal diagnosticar-la i tractar-la correctament. Els nous antibiòtics són una eina necessària, però la prevenció, el diagnòstic precoç i l'ús responsable dels tractaments continuen sent essencials.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dra. Irene Fuertes, Servei de Dermatologia de l’Hospital Clínic Barcelona.
