Quan pensem en la malaltia d'Alzheimer, sovint la relacionem directament amb les pèrdues de memòria. Tot i que aquest és el símptoma més freqüent i més conegut, la realitat és més complexa. De fet, especialment en persones més joves, l'Alzheimer pot començar amb manifestacions diferents que sovint no s’identifiquen amb la malaltia i provoca un retard diagnòstic .
Aquesta malaltia és la causa més freqüent de demència, un conjunt de trastorns que afecten les funcions cognitives com la memòria, el llenguatge, l'orientació o la capacitat de prendre decisions. A Catalunya, la demència afecta aproximadament 64 persones per cada 1.000 habitants i cada any es diagnostiquen 13,7 casos nous per cada 1.000 habitants. A més, la seva freqüència augmenta amb l'edat i és més habitual en les dones.
L'Alzheimer no sempre comença amb problemes de memòria
En les persones que manifesten els símptomes de l’Alzheimer després dels 65 anys, la pèrdua de memòria és el primer símptoma en la gran majoria dels casos. Tanmateix, quan la malaltia apareix abans d'aquesta edat, els signes inicials poden ser diferents. Alguns dels primers símptomes poden ser:
- Dificultats en el llenguatge, per exemple, problemes per trobar les paraules adequades o seguir una conversa.
- Problemes d'orientació o alteracions visuals, que poden dificultar la interpretació de l'espai o dels objectes.
- Canvis de comportament o de personalitat, que afecten la manera habitual d'actuar o relacionar-se.
Com que aquests símptomes són menys coneguts, sovint no es relacionen inicialment amb una malaltia neurodegenerativa, fet que pot endarrerir el diagnòstic.
Per què és tan important un diagnòstic precoç?
No totes les demències són iguals. A més de l'Alzheimer, existeixen altres tipus, com la demència amb cossos de Lewy, la demència frontotemporal o la demència vascular. Identificar correctament la causa dels símptomes és essencial per oferir el millor tractament i planificar adequadament el futur de la persona afectada i del seu entorn.
Actualment, davant la sospita d'un deteriorament cognitiu, els especialistes realitzen una valoració completa que inclou l'entrevista clínica amb el pacient i els familiars, una exploració neurològica, proves neuropsicològiques, analítiques de sang i estudis d'imatge cerebral. En els darrers anys, a més, els biomarcadors específics de la malaltia han adquirit un paper clau en el procés diagnòstic.
Una analítica de sang per detectar l'Alzheimer
Una de les grans revolucions en aquest camp és l'aparició dels biomarcadors plasmàtics, és a dir, la mesura de proteïnes mitjançant una simple analítica de sang.
Fins fa poc, la detecció dels canvis biològics propis de la malaltia requeria proves més complexes, com la punció lumbar o tècniques avançades de neuroimatge de medicina nuclear. Les noves anàlisis de sang ofereixen avantatges importants.
Avantatges de l'analítica de sang per diagnosticar l'Alzheimer:
- Major disponibilitat en la pràctica assistencial.
- Menys invasiva que la punció lumbar.
- Cost inferior respecte a altres tècniques diagnòstiques.
- Possibilitat de repetir-la periòdicament.
- L'objectiu és aconseguir un diagnòstic precoç, és a dir, identificar la proteïna responsable del deteriorament cognitiu quan els símptomes encara són lleus .
Una malaltia silenciosa durant molts anys
Els estudis actuals indiquen que les alteracions biològiques relacionades amb l'Alzheimer poden començar entre 10 i 15 anys abans dels primers símptomes visibles. Durant aquest període, la malaltia avança de manera silenciosa al cervell.
Aquest coneixement està transformant la manera d'entendre la malaltia i obre la porta a intervenir en fases molt més inicials, quan els tractaments podrien ser més efectius. Actualment, però, l’estudi d’aquestes fases asimptomàtiques només es realitza en el context de recerca.
En aquesta línia, l’Hospital Clínic Barcelona i l’IDIBAPS impulsen el projecte CONNECTA, una iniciativa de recerca que treballa per millorar la detecció precoç de l’Alzheimer i altres demències mitjançant nous biomarcadors, eines de cribratge i tractaments innovadors. L’objectiu és identificar la malaltia en fases inicials i millorar l’atenció a les persones afectades i les seves famílies.
Nous tractaments i prevenció: dues vies d'esperança
La recerca en Alzheimer està avançant ràpidament. Alguns dels nous fàrmacs desenvolupats en els darrers anys han demostrat la capacitat d'alentir la progressió de la malaltia en persones seleccionades amb fases inicials d'Alzheimer. En alguns estudis clínics s'ha observat una reducció de la progressió d'aproximadament el 27%.
Però la prevenció continua sent una eina fonamental. Tot i que l'edat continua sent el principal factor de risc per desenvolupar una demència, hi ha diversos factors modificables sobre els quals podem actuar:
Factors de risc de demència que es poden prevenir
- Controlar la hipertensió arterial.
- Prevenir i tractar la diabetis.
- Evitar el tabaquisme.
- Mantenir un pes saludable i prevenir l'obesitat.
- Practicar activitat física de manera regular.
- Detectar i tractar la pèrdua auditiva.
- Afavorir les relacions socials i evitar l'aïllament.
- Reduir el consum d'alcohol.
- Controlar altres factors cardiovasculars, com el colesterol elevat.
- Evitar traumatismes cranioencefàlics
Segons les estimacions actuals, la modificació d'aquests factors de risc podria contribuir a prevenir fins a un 45% dels casos de demència.
Quin és el futur de l'Alzheimer?
L'Alzheimer és molt més que una malaltia de la memòria. És un problema de salut i social de primer ordre que requereix diagnòstics cada vegada més precoços, tractaments més efectius i una aposta decidida per la prevenció. Els avenços en biomarcadors sanguinis i en noves teràpies ofereixen una esperança real per canviar el curs d'una malaltia .
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dr. Albert Lladó, Cap de la Unitat d'Alzheimer i altres trastorns cognitius. Servei de Neurologia, Hospital Clínic Barcelona.
