Què és la Demència Frontotemporal?

Les demències frontotemporals es poden classificar en funció dels símptomes de la malaltia, com poden ser problemes de conducta i/o problemes de llenguatge (afàsia). En aquest sentit, es distingeixen tres formes clíniques de demència frontotemporal: 

• Demència frontotemporal variant conductual. És la forma de presentació més comuna de les demències frontotemporals. Comporta canvis en la personalitat, el comportament i les emocions del pacient. Els pacients poden presentar conductes socialment inadequades, desinhibició, apatia i pèrdua d’empatia. Alguns pacients també presenten conductes rituals i tenen canvis en les seves preferències alimentàries, especialment envers als dolços. També afecta les funcions executives del cervell, és a dir, aquelles que intervenen en la planificació i judici per resoldre problemes. 
• Afàsia Primària Progressiva variant no fluent o agramatical. És una condició neurològica que afecta la capacitat de parlar i expressar-se correctament. La persona que la té presenta dificultats per produir paraules i frases perquè el seu cervell troba complicat coordinar els moviments necessaris per parlar. Això no és degut a un problema muscular, sinó a una alteració en com el cervell planifica aquests moviments. En general, les persones amb aquesta variant poden entendre el que altres diuen, però troben que parlar és cada vegada més difícil i, amb el temps, les seves frases es fan més curtes i simples. Sovint, tenen problemes per formar frases gramaticalment correctes, i poden arribar a evitar paraules que no aconsegueixen pronunciar bé. 
• Afàsia Primària Progressiva variant semàntica. Es caracteritza principalment per una pèrdua del coneixement semàntic, és a dir, del significat dels conceptes. Això comporta que el pacients presentin dificultats per comprendre paraules i reconèixer objectes o persones.