Tractament de la Demència Frontotemporal
Actualment no existeix una cura ni tractament específic per a la demència frontotemporal. Els tractaments de la malaltia d’Alzheimer no mostren eficàcia en les demències frontotemporals. No obstant, existeixen tractaments, farmacològics i no farmacològics, que poden ajudar a controlar els símptomes de la malaltia.
Gestionar les conductes. Les conductes pròpies dels pacients amb demència frontotemporal poden ser difícils de gestionar per als cuidadors, i poden arribar fins i tot a ser frustrants. Els cuidadors poden tenir la sensació de que el malalt “no és la persona que coneixien”. És important, però, entendre que aquestes conductes són degudes a la malaltia i s’ha d’evitar culpabilitzar el pacient. Discutir o renyar els pacients per la seva conducta no és eficaç ja que el pacient no les pot controlar.
Per tal d’afrontar l’apatia pròpia de la malaltia és útil ser proactiu amb el pacient. Per exemple, formular preguntes obertes (“Què et ve de gust fer avui?”) acostuma a ser més difícil de respondre pel pacient que preguntes amb opcions tancades (“Vols anar al centre comercial o al cinema?”). Mantenir rutines i adaptar entorns també pot ser útil a l’hora de gestionar les conductes compulsives. Per tal d’adaptar la funcionalitat del pacient als seus problemes cognitius, pot ser útil consultar un terapeuta ocupacional que valori els problemes resultants de la malaltia i com gestionar-los.
Més informació aquí.
Logopèdia. En pacients amb alteracions de la parla i/o el llenguatge, es recomana realitzar teràpia amb un especialista en logopèdia per mantenir i reforçar les capacitats lingüístiques i proporcionar estratègies específiques per mantenir i maximitzar una comunicació funcional el màxim de temps possible. Per exemple, en fases avançades de la malaltia en les que es pot perdre la comunicació verbal, un especialista en logopèdia pot orientar formes de comunicació augmentativa i/o alternatives com aplicacions de mòbil, dibuixos, etc.
Avui dia, no existeix un tractament farmacològic capaç de restablir, aturar o endarrerir el procés de neurodegeneració de la demència frontotemporal. Existeixen tractaments simptomàtics que ajuden a controlar el símptomes de la malaltia:
Antidepressius. Alguns tipus d’antidepressius, com els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS), poden reduir el problemes conductuals associats a la demència frontotemporal.
Antipsicòtics. Alguns medicaments antipsicòtics com la quetiapina, la risperidona i la olanzapina, poden ser útils en el control dels símptomes conductuals de la malaltia. Aquests fàrmacs, però, han de fer-se servir amb precaució pels seus potencials efectes adversos.
Els investigadors continuen explorant les causes biològiques i genètiques de la demència frontotemporal amb l’objectiu final de modificar el curs de la malaltia, és a dir, que sigui capaç d’aturar o alentir el deteriorament del cervell.
Actualment existeixen diferents assajos clínics amb medicaments per algunes formes de demència frontotemporal que tenen com a objectiu demostrar els efectes terapèutics, així com la seguretat, de diferents medicaments per a la demència frontotemporal.
Els fàrmacs neurolèptics (quetiapina, risperidona, haloperidol) que s’utilitzen per al control de les alteracions de conducta i de la son, també poden tenir efectes secundaris, sobretot quan s’administren dosis altes de forma mantinguda en el temps. El més freqüent és la somnolència, seguit de rigidesa, alentiment dels moviments i tremolor. És important, per tant, vigilar-ne la seva aparició per reduir-ne la dosi o inclús retirar-ho si és necessari.
Informació documentada per:
Publicat: 6 octubre de 2021
Actualitzat: 28 abril de 2025
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.