Tractament de la Demència Frontotemporal
Actualment no existeix una cura ni un tractament específic per a la demència frontotemporal. Els tractaments de la malaltia d’Alzheimer no mostren eficàcia amb les demències frontotemporals. Sí que existeixen tractaments, farmacològics i no farmacològics, que poden ajudar a controlar els símptomes de la malaltia.
Gestionar les conductes: les conductes pròpies dels pacients amb demència frontotemporal poden ser difícils de gestionar pels cuidadors, i poden arribar fins i tot a ser frustrants. Els cuidadors poden tenir la sensació de que el malalt “no és la persona que coneixien”. És important, però, entendre que aquestes conductes són degudes a la malaltia i s’ha d’evitar culpabilitzar el pacient. Discutir o renyar els pacients per la seva conducta no és eficaç ja que el pacient no les pot controlar.
Per tal d’afrontar l’apatia pròpia de la malaltia és útil ser proactiu amb el pacient. Per exemple, formular preguntes obertes (“Qué et ve de gust fer avui?”) acostuma a ser més difícil de respondre pel pacient que preguntes amb opcions tancades (“Vols anar al centre comercial o al cinema?”). Mantenir rutines i adaptar entorns també pot ser útil a l’hora de gestionar les conductes compulsives. Pot ser útil consultar un terapeuta ocupacional que valori els problemes resultants de la malaltia i com gestionar-los. Enllaçar amb: Alteraciones de la Conducta en las Personas con Demencia | Hospital Clínic Barcelona (clinicbarcelona.org)
Logopèdia: en pacients amb alteracions de la parla es recomana realitzar teràpia logopèdica. La logopèdia pretén reforçar les capacitats lingüístiques i buscar eines alternatives per compensar les capacitats alterades. Per exemple, en fases avançades de la malaltia en les que es pot perdre la comunicació verbal, un logopeda pot orientar formes de comunicació alternatives com aplicacions de mòbil, dibuixos, etc.
Avui dia, no existeix un tractament farmacològic capaç de restablir, aturar o endarrerir el procés de neurodegeneració de la demència frontotemporal . Sí que existeixen tractaments simptomàtics, és a dir, que ajuden a controlar el símptomes de la malaltia. Aquests tractaments simptomàtics consisteixen en tractaments antidepressius i antipsicòtics:
Antidepressius: alguns tipus d’antidepressius, com els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) poden reduir el problemes conductuals associats a la demència frontotemporal.
Antipsicòtics: alguns medicaments antipsicòtics com la quetiapina, la risperidona i la olanzapina, poden ser útils en el control dels símptomes conductuals de la malaltia. Aquests fàrmacs, però, han de fer-se servir amb precaució pels seus potencials efectes adversos.
Els investigadors continuen explorant les causes biològiques i genètiques de la demència frontotemporal amb l’objectiu final de modificar el curs de la malaltia, és a dir, que sigui capaç d’aturar o alentir el deteriorament del cervell. La majoria d’aquests fàrmacs busquen evitar l’acumulació i propagació dels dipòsits de proteïna anòmala a les neurones.
Tanmateix, els investigadors també intenten desenvolupar nous biomarcadors bioquímics (molècules presents a la sang o al líquid cefalorraquidi) o de neuroimatge (ressonància magnètica o PET), per tal de millorar el diagnòstic de la malaltia i permetre un tractament dirigit quan aquest estigui disponible.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.