Línies d’investigació de la Demència Frontotemporal

Tot i que en les darreres dècades el coneixement envers a la demència frontotemporal ha crescut considerablement, encara no es coneixen les causes de la gran majoria dels casos. Actualment existeixen múltiples línies d’investigació envers la demència frontotemporal que engloben les diferents fases de la malaltia. 

• Estudis en portadors asimptomàtics de mutacions genètiques causants de demència frontotemporal. Els canvis cerebrals propis de la demència frontotemporal s’inicien anys abans de la aparició dels símptomes. Les persones que presenten mutacions causants de demència frontotemporal, però encara no presenten símptomes, permeten estudiar les fases preclíniques de la malaltia per trobar biomarcadors per un diagnòstic primerenc de la malaltia.  
• Estudis de biomarcadors en pacients amb demència frontotemporal. Actualment el diagnòstic de la demència frontotemporal ées principalment clínic orientat pels símptomes i signes referits durant l’entrevista amb el pacient, la seva família i l’exploració del metge. Aquests símptomes, però, es poden confondre fàcilment amb els d’altres malalties neurològiques o psiquiàtriques. Per aquest motiu, és important trobar biomarcadors, és a, canvis biològics, ja sigui a l’analítica sanguínia, el líquid cefalorraquidi o a la imatge cerebral, que permetin millorar el diagnòstic dels pacients amb demència frontotemporal.  
• Assajos clínics en pacients amb demència frontotemporal. Actualment hi ha estudis experimentals amb fàrmacs en pacients amb demència frontotemporal causada per mutacions al gen de la progranulina (una proteïna que té un paper important en la supervivència de les cèl·lules).