Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Temps de lectura: 4 min
La Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida (SIDA) és la forma més greu de la infecció provocada pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Gràcies als avenços en el tractament s'ha aconseguit cronificar la malaltia i millorar la qualitat de vida de les persones infectades.
El VIH/SIDA en primera persona
Professionals i pacients t'expliquen com es conviu amb la malaltia
El tractament no pot curar la infecció, però pot controlar-la, i fer que el pacient tingui una vida similar a la d'una persona no infectada.
Felipe García
Especialista en Malalties Infeccioses
El VIH no et defineix, és una part més de la teva vida, es pot viure amb la malaltia.
Jon
Pacient
Es denomina síndrome perquè la sida consisteix en l’aparició d’una o diverses malalties. Aquestes malalties es desenvolupen perquè el virus provoca la destrucció lenta, continua i progressiva d’una part del sistema encarregat de la defensa de l’organisme, el sistema immunitari.
La síndrome d’immunodeficiència adquirida o sida (AIDS en anglès) es la forma més greu de la infecció provocada pel virus de la immunodeficiència humana o VIH
El Sistema Immunitari
El sistema immunitari és el conjunt de mecanismes de defensa que té l’organisme humà front una infecció. El VIH provoca la destrucció lenta, continua i progressiva d’una part del sistema immunitari, el que desemboca en una fallida del sistema produint la malaltia denominada sida. El tractament evita esta destrucció i, a més, quan s’administra en fases inicials de la malaltia pot ajudar a recuperar les defenses en la majoria dels pacients infectats.
El virus i el seu efecte sobre l’organisme
El VIH pertany a la família dels retrovirus (retroviridae), denominats així perquè són capaços de convertir el seu material genètic, l’ARN (àcid ribonucleic), en ADN (àcid desoxiribonucleic). La seva diana és el limfòcit CD4 que és el responsable de coordinar les defenses de l’organisme. Això fa que sigui un virus molt agressiu i, sense tractament, que provoca una indefensió de l’organisme front a diferents agents patògens.
És molt comuna?
Segons ONUSIDA, a finals de 2014 hi havia 37 milions de persones infectades pel VIH. Des de l’any 2000, 38 milions de persones s’han infectat de VIH i 25 milions de persones han mort de sida.
Malgrat aquestes dades, la situació ha millorat en els darrers anys. El nombre de noves infeccions va passar de 3 milions el 2000 a 2 milions el 2014, mentre que el número de morts de sida va disminuir de 2 milions a 1,2 milions. Aquesta millora es deu a l’increment de persones que han rebut tractament, que a l’Àfrica han passat de mig milió a l’any 2002 a 16 milions el 2015, de manera que un 41% dels adults, un 32% dels nens i un 70 % de les dones embarassades reben en l’actualitat tractament.
A l’actualitat a Occident hi ha uns 2,5 milions de persones infectades i 80.000 noves infecciones cada any, de les que més de 3.000 tenen lloc a Espanya. Per tant, malgrat els nous tractaments, l’epidèmia no està controlada i en els últims 10 anys el nombre de noves infecciones no ha variat de manera significativa, cosa que indica que s’han de prendre noves mesures per al control de l’epidèmia.
Com es transmet el virus?
El VIH no pot viure fora de l’organisme durant molt de temps i, per aquest motiu, perquè es transmeti fa falta un contacte físic directe amb la persona infectada. Les vies d’infecció més comuns són:
Transmissió sanguínia. La sang (inclosa la menstrual) d’una persona infectada és portadora del virus. La infecció es pot contraure amb el contacte de la sang d’una persona afectada amb la d’una sana.
Transmissió sexual. El virus es troba al semen, fluid vaginal i la mucositat de l’anus i la vagina. Aquests fluids poden entrar en el cos per ferides obertes o a través de les mucoses genitals. Per tant, totes les activitats en les que es troben presents aquests fluids suposen un risc de transmissió. Els preservatius masculins i femenins prevenen la transmissió del VIH i de la majoria de les infeccions de transmissió sexual.
Transmissió vertical. Les dones embarassades que estan infectades pel VIH poden transmetre el virus al seu fill en diferents moments: mentre el fetus es troba a l’úter, en el moment del part o durant el període d’alletament.
Símptomes
La infecció inicial pel VIH no sol presentar símptomes específics, tot i que en alguns casos pot provocar un quadre clínic semblant al d’una grip amb febre, inflamació dels ganglis del coll, malestar general i/o una erupció cutània. En la fase crònica o de latència, la majoria dels pacients no presenten cap símptoma. La fase final es caracteritza per un deteriorament progressiu de l’estat general, pèrdua de la gana i de pes, febre i diarrea, i poden aparèixer infeccions oportunistes, tumors malignes i trastorns neurològics.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Treballem per millorar PortalCLÍNIC. Ajuda'ns a millorar i explica'ns per què.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Emma Fernández González
Infermera
Servei de Malalties Infeccioses
Felipe Garcia Alcaide
Metge Internista
Servei de Malalties Infeccioses
Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
