Un estudi desenvolupat per un equip d’investigació del Clínic-IDIBAPS vinculat a GeSIDA (Grup d’Estudi de la SIDA de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica) ha identificat una sèrie d’alteracions immunològiques i virològiques que podrien anticipar el desenvolupament del càncer en persones que viuen amb VIH, fins i tot un any abans del diagnòstic.
El treball, presentat al XVI Congrés Nacional de GeSIDA, obre noves vies per millorar la detecció precoç de tumors no definitoris de sida (NADCs) en aquesta població mitjançant un seguiment immunològic més personalitzat.
VIH, càncer i envelliment immunitari
Des de la introducció del tractament antiretroviral, l’esperança de vida de les persones amb VIH ha augmentat notablement. No obstant això, també s’ha observat un increment dels càncers no relacionats directament amb la sida, la incidència i la mortalitat dels quals continuen sent superiors a les de la població general. Aquest major risc s’atribueix a l’envelliment accelerat del sistema immunitari i a una menor capacitat de l’organisme per detectar i eliminar cèl·lules tumorals.
Un anàlisi immunològic i virològic detallat
L’estudi, desenvolupat per investigadors del grup Sida i infecció per VIH del Clínic-IDIBAPS, va analitzar 110 persones amb VIH, de les quals 55 havien estat diagnosticades de càncer entre 2017 i 2023 i 55 van actuar com a grup control sense antecedents de tumor. A totes se’ls van avaluar els nivells d’inflamació crònica, els marcadors de regulació immunitària (checkpoints) i la mida del reservori viral del VIH. Per fer-ho, es van utilitzar tècniques avançades d’anàlisi molecular i es van estudiar mostres de sang obtingudes fins i tot 12 mesos abans del diagnòstic del càncer.
Un perfil immunitari diferenciat
Els resultats van mostrar que les persones amb VIH que van desenvolupar càncer tenien gairebé el doble de quantitat de virus “integrat” a les seves cèl·lules que aquelles sense càncer. A més, presentaven nivells més alts de diverses senyals immunològiques alterades, fet que indica que el seu sistema de defensa estava més activat i fatigat del que és habitual. Entre aquestes es trobaven proteïnes que regulen la resposta immunitària, com LAG-3, PD-1, TIM-3 i CTLA-4, l’activació excessiva de les quals pot debilitar la capacitat de l’organisme per controlar tant el virus com les cèl·lules tumorals.
També es van detectar marcadors d’inflamació, com CD30, CD30L, GROα i TNF-RII, que reflecteixen un estat inflamatori persistent en el cos i s’associen amb un risc més alt de desenvolupar càncer. De manera especialment rellevant, aquestes alteracions ja estaven presents un any abans del diagnòstic del càncer, el que suggereix el seu potencial valor com a indicadors precoços de risc oncològic.
Cap a un seguiment més personalitzat del risc de càncer
L’estudi suggereix que les persones amb VIH que desenvolupen càncer mostren un perfil immunològic i inflamatori alterat que es podria detectar abans de l’aparició clínica del tumor. Tot i això, segons apunten els autors, aquestes dades s’han de considerar preliminars i cal confirmar-les en sèries més extenses de pacients abans d’implementar-les en la pràctica clínica. Aquests resultats reforcen la importància d’incorporar biomarcadors immunològics en el seguiment habitual de les persones amb VIH, amb l’objectiu d’afavorir la detecció precoç dels càncers no definitoris de sida i millorar-ne el pronòstic.
