- Què és?
- Diagnòstic
- Tractament
- Viure amb la malaltia
- Linies d'investigació
- Preguntes freqüents
- Prevenció
-
La malaltia al Clínic
- Equip i estructura
Tractament del VIH
L’objectiu principal del tractament antiretroviral és reduir al màxim la multiplicació del VIH. Això permet que el sistema immunitari es recuperi, amb la qual cosa s’evita que les complicacions infeccioses i les derivades del càncer avancin.
Tractament farmacològic
El tractament sol basar-se en el que s’anomena TARGA –o tractament antiretroviral d’elevada eficàcia– i inclou dos o tres fàrmacs en total: fàrmacs de la família dels inhibidors de la transcriptasa inversa, fàrmacs de la família dels inhibidors de la proteasa, inhibidors de l'entrada o inhibidors de la integrasa.
El tractament antiretroviral és molt eficaç, cal prendre’l tota la vida i és molt important seguir-lo de forma adequada, tal com ho prescrigui l’especialista.
Els antiretrovirals es toleren bé i en poques ocasions causen efectes secundaris. Si el pacient no tolera correctament la medicació, cal canviar-la fins a trobar aquella que li permeti tenir una qualitat de vida semblant al d’una persona sense el VIH.
Els fàrmacs antiretrovirals
Els fàrmacs antiretrovirals es classifiquen per famílies en funció del moment de la replicació del virus en el que actuen.
- Inhibidors de la transcriptasa inversa. Actuen sobre l’enzim del VIH (transcriptasa inversa) que converteix l’ARN del virus en ADN que s’integrarà en el material genètic de la cèl·lula CD4 humana. Aquests fàrmacs són abacavir, didanosina, emtricitabina, estavudina, lamivudina, zidovudina, tenofovir,efavirenz, etravirina, nevirapina, rilpivirina i doravirina.
- Inhibidors de la proteasa. Van començar a utilitzar-se a l’any 1996. Aquests fàrmacs tenen una activitat molt potent front el VIH i actuen en una fase tardana del cicle de replicació. Inhibeixen l’acció de l’enzim proteasa que talla les noves cadenes de proteïnes del VIH que s’han format en l’interior de la cèl·lula humana infectada per formar els nous virus. Aquests fàrmacs són atazanavir, darunavir, fosamprenavir, lopinavir, saquinavir i tipranavir.
- Inhibidors de l’entrada. Son fàrmacs que inhibeixen l’entrada del VIH en la cèl·lula CD4. Aquests fàrmacs són: la enfuvirtida i maraviroc.
- Inhibidores de la integrasa. Inhibeixen la integració del VIH en el material genètic de la cèl·lula humana infectada. En l’actualitat sols es troba comercialitzat el raltegravir, dolutegravir, elvitegravir i bictegravir.
Efectes secundaris
Els efectes secundaris específics dels antiretrovirals són múltiples i depenen de la família i del propi fàrmac. Els tractaments antiretrovirals actuals han millorat el seu perfil de toxicitat. Tanmateix, tot i que la freqüència d’aparició d’efectes secundaris és baixa, és important tenir en compte que la medicació cal prendre-la de forma correcta durant tota la vida. Si el pacient no tolera bé la medicació, cal canviar-la fins a trobar aquella que li permeti tenir una qualitat de vida semblant a una persona sense el VIH.
Tractament antirretroviral i beneficis
Tractament psicològic
El suport psicològic és important per fer front a las diferents situacions que se li plantegin al pacient amb el VIH, sobretot les relacionades amb el seu tractament complex. No obstant això, l’abordatge integral de la malaltia aporta una millor qualitat de vida.
Existeixen organitzacions no governamentals (ONG) que proporcionen suport psicològic i assistència social de forma gratuïta i especialitzada. Entre aquests serveis comunitaris s’inclou l’adaptació a la nova situació, la promoció de la salut i la informació sobre els drets com a usuari. Una de les característiques principals d’aquests programes és que ofereixen atenció a les poblacions més vulnerables.
Vacunació
L’obtenció de vacunes preventives i eficaces contra la sida és la gran assignatura pendent. La vacuna representa la major esperança per erradicar el VIH. Aquesta és una tasca científica complexa a causa dels mecanismes d’adaptació i evasió del VIH a la resposta immunitària i a les dificultats de desenvolupament, aplicació i avaluació dels prototips de vacunes. Fins ara no s’ha obtingut cap vacuna preventiva contra la infecció pel VIH.
Informació documentada per:
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 5 desembre de 2022
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
(*) Camps obligatoris
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.