Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Temps de lectura: 3 min

Les vacunes són productes biològics, és a dir, contenen virus, bacteris o parts d’aquests. S’administren per prevenir malalties infeccioses en les persones susceptibles a patir-les. La majoria s’administren mitjançant una injecció, però algunes s’administren per via oral o nasal.

Vacunes en primera persona

El funcionament de les vacunes es basa en entrenar el sistema immunitari per respondre en el cas d’entrar en contacte amb un virus o un bacteri en un futur

Les vacunes es poden classificar  en dos grans grups:

Vacunes atenuades

Aquelles en que el virus o el bacteri enfront al qual volem immunitzar està viu (atenuat). Aquest microorganisme, un cop inoculat, és capaç de replicar-se i estimular la resposta immunitària de l’organisme receptor. El virus o bacteri ha estat atenuat amb la finalitat de no poder causar la malaltia. Els mètodes més emprats per atenuar al microorganisme són els de fer passar (fer creixèr) el virus diverses vegades per cultius cel·lulars. En cada una d’aquestes passades el virus va perdent la capacitat de replicar-se en les cèl·lules humanes. Aquest procediment fa que el virus perdi capacitat de replicar-se però manté la capacitat de ser reconegut pel sistema immunitari humà i provocar la resposta immunitària. A l’inocular un virus o un bacteri sencer, la seva capacitat de provocar una bona resposta immunitària és potent. Per contra, la quantitat d’antígens que inoculem és gran, hi ha una major probabilitat de reaccions adverses.

Vacunes inactivades

Aquelles en que el virus o el bacteri enfront al qual volem immunitzar està viu (atenuat). Aquest microorganisme, un cop inoculat, és capaç de replicar-se i estimular la resposta immunitària de l’organisme receptor. El virus o bacteri ha estat atenuat amb la finalitat de no poder causar la malaltia. Els mètodes més emprats per atenuar al microorganisme són els de fer passar (fer creixèr) el virus diverses vegades per cultius cel·lulars. En cada una d’aquestes passades el virus va perdent la capacitat de replicar-se en les cèl·lules humanes. Aquest procediment fa que el virus perdi capacitat de replicar-se però manté la capacitat de ser reconegut pel sistema immunitari humà i provocar la resposta immunitària. A l’inocular un virus o un bacteri sencer, la seva capacitat de provocar una bona resposta immunitària és potent. Per contra, la quantitat d’antígens que inoculem és gran, hi ha una major probabilitat de reaccions adverses.

N’hi ha de diferents tipus:

Limfòcit

De cèl·lules senceres: per exemple la vacuna de l’hepatitis A, i de la Grip.

Molècula

Toxoides: preparats a partir de la detoxificació de la toxina que causa la malaltia. Per exemple la vacuna del tètanus i la diftèria.

Subunitats d'un virus

De Subunitats: contenen només fragments dels virus, com la vacuna de la grip.

Microscopi i anàlisi de sang de detecció d'ADN o ARN viral

Recombinant: preparats a partir de la producció de l’antigen en cèl·lules no humanes com les del llevat, hepatitis B i papil·loma.

Vacuna contra la grip, el pneumococ o el SARS-CoV-2

Vacunes conjugades: com la pneumocòccica, meningocòccica, Haemophilus tipus B.

Virus no patogen que presentar el codi genètic de l'antigen del microorganisme d'interès al seu interior

Vacunes vectorials: utilitzen virus no patògens per presentar el codi genètic dels antígens del microorganisme a les cèl·lules del receptor perquè aquestes produeixin antígens proteics que estimularan la resposta immunitària. Les vacunes de vector son de ràpida preparació i més econòmiques que les d’àcid nucleic. El virus transportador pot tenir capacitat replicativa (vacuna ebola) o no replicativa (Vacuna COVID-19).

Virus no patogen que presentar el codi genètic de l'antigen del microorganisme d'interès al seu interior

Vacunes d’àcid nucleic, mRNA: la cadena de RNA que porta la informació de l’antigen del virus es envoltada per una nanopartícula lipídica que li facilita l’entrada i li dona estabilitat. Una vegada dins de la cèl·lula aquest RNA transfereix la informació perquè la maquinaria de la cèl·lula la pugui transcriure i es posi a fabricar antigen que serà el que estimularà la resposta immunitària. La cadena de RNA es degrada i mai s’integra a la cèl·lula. COVID-19 n’és un exemple, però n’hi haurà més.

Molècula o hèlix d'ADN

Vacunes de DNA, aquest tipus son més estables i no requereixen estar protegides per una càpsula lípidica. Cal introduir  la cadena de DNA a les cèl·lules. La tècnica utilitzada s’anomena electroporació, utilitza ones electròniques de baix nivell per permetre que el DNA entri a les cèl·lules i, un cop  dins, aquesta cadena passa la informació al RNA missatger propi i comença la fabricació de l'antigen. En aquest moment, no es disposa de cap vacuna DNA comercialitzada.

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Anna Vilella
Antoni Trilla
Marta Aldea

Publicat: 13 de gener de 2022
Actualitzat: 13 de gener de 2022

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.