Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Tractament de la Hipercolesterolèmia
Temps de lectura: 7 min
La necessitat de tractament per reduir els nivells de colesterol s'ha d'individualitzar en cada persona i depèn, en gran part, del risc que hi hagi d'haver un esdeveniment cardiovascular (infart o ictus).
Totes les persones que han tingut ja un problema cardiovascular han de rebre tractament per reduir el colesterol, independentment dels nivells de colesterol que tenien abans d'aquest problema: és el que s'anomena tractament en prevenció secundària. En aquest cas el tractament té per finalitat reduir el risc d'un nou problema cardiovascular, ja que la reducció del colesterol és un element protector comú per millorar l'estat de les artèries danyades, ja sigui per tabac, per hipertensió, per diabetis, per colesterol o per una combinació d'aquests o altres factors de risc.
Per avaluar la necessitat de tractament en persones que no han tingut un problema cardiovascular (tractament de prevenció primària) cal avaluar el risc cardiovascular global que té la persona i decidir en funció del mateix.
Un cop s'ha decidit iniciar tractament per reduir els nivells de colesterol, s'han de marcar els valors als quals es recomana arribar per prevenir un problema cardiovascular. És el que es coneix com a objectius de control. Aquests objectius se solen establir com a xifres de colesterol LDL.
Els objectius són diferents si la persona ha tingut o no un problema cardiovascular prèviament (prevenció secundària o prevenció primària, respectivament). L'objectiu de control en persones que ja han tingut un problema cardiovascular és reduir el colesterol LDL fins als 55 o com a mínim 70 mg/dl. En el cas de la prevenció primària, per decidir aquests objectius es té en compte el nivell de risc cardiovascular global. Així, en funció d'aquest risc i dels factors de risc que té les persones, els objectius de LDL poden ser de 55, 70, 100, o 115-130 mg/dl.
Per això és important que una vegada s'iniciï el tractament saber quins són els objectius de control. En alguns països, sobretot anglosaxons, no tenen tan en compte els objectius de LDL, sinó el tipus de tractament que la persona ha de seguir.
Mantenir un estil de vida actiu, la pràctica d'exercici físic, i l'alimentació saludable s' associen a un millor control dels nivells de colesterol i triglicèrids en sang. A més, la consecució i el manteniment d'una quantitat total de greix corporal adequat (prevenint o tractant el sobrepès i l'obesitat) i la deshabituació tabàquica tenen també beneficis per a la salut cardiovascular.
Alimentació. La dieta mediterrània es caracteritza fonamentalment per un patró alimentari de predomini vegetal, ric en fibra, incloent cereals integrals, fruita fresca, verdures/hortalisses, llegums, fruits secs i oli d'oliva verge extra. Aquest patró d'alimentació ha demostrat ser beneficiós sobre el nivell de colesterol i triglicèrids i en la disminució de malalties cardiovasculars. L'alimentació ha de ser baixa en greixos saturats (substituir per insaturades), baixa en sal i sucre afegit (inclosos tots dos en productes processats), evitant begudes ensucrades i prioritzant el consum de peix gras sobre les carns vermelles o processades i aliments ultra processats.
Pes. Evitar l'excés de pes que es produeix com a conseqüència de l'acúmul de teixit adipós general o de predomini en certes parts del nostre cos (barriga).
Exercici. Es recomana practicar exercici físic d'intensitat moderada, almenys 150 minuts a la setmana i 75 minuts setmanals d'intensitat alta.
Hàbits tòxics. Evitar els hàbits tòxics com l’alcohol i el tabac.
Estrès. Utilitzar estratègies per combatre l'estrès.
Hi ha diverses estratègies farmacològiques per reduir el colesterol. Es poden utilitzar fàrmacs que redueixen la producció de colesterol dins del fetge o que faciliten que el fetge capti o "netegi" més colesterol de la sang, o bé els que disminueixen l'absorció de colesterol de l'alimentació o faciliten la seva eliminació intestinal.
Estatines. Són el tractament d'elecció i del que es disposa de més experiència. En l'actualitat és el més utilitzat. Dins d'aquesta família hi ha diferents compostos i els dos més representatius són la simvastatina i l'atorvastatina. Actuen reduint el colesterol dins el fetge el que fa que capti més colesterol de la sang i que disminueixin els nivells circulants. En dosis elevades poden reduir les xifres de colesterol LDL (colesterol "dolent") fins a un 50%.
Afèresis. En persones amb malalties genètiques greus del colesterol i que tenen nivells molt elevats, tot i el tractament farmacològic habitual o que no toleren la medicació, hi ha tècniques de depuració del colesterol de la sang (afèresi) semblants, encara que molts més senzilles i millor tolerades, a la diàlisi de les persones amb malalties del ronyó.
L’ezetimiba. Actua reduint l'absorció de colesterol a l'intestí. És un fàrmac molt bé tolerat que s'associa a reduccions del colesterol LDL d'un 15-20%.
Fibrats (fenofibrat o gemfibrozil). S'usen sobretot per reduir les xifres de triglicèrids, encara que poden tenir un efecte discret o moderat de reducció del colesterol.
Resines. Són fàrmacs que actuen a nivell intestinal afavorint l'eliminació intestinal de la bilis, un suc molt ric en colesterol produït pel fetge per facilitar la digestió dels greixos. Per aquest motiu, l'organisme ha de fabricar més quantitat de bilis i "gastar" més colesterol per a la seva producció.
Àcid bempedoic. Actua de manera similar a les estatines, reduint la producció de colesterol hepàtica i afavorint, per tant, la captació de colesterol de la sang. Té una potència menor que moltes de les estatines i aconsegueix, en general, una reducció quan es pren de manera aïllada d'un 15-20% en les xifres de colesterol LDL.
El tractament amb estatines és l'opció de tractament més antiga i actualment més utilitzada per controlar el colesterol. Se'ls atribueix multitud d'efectes secundaris, en particular problemes musculars i articulars, i se les ha descrit com inadequades per al seu ús continuat.
No obstant això, l'evidència científica mostra que el risc d'efectes adversos rellevants atribuïbles a les estatines és molt baix. A més el pacient és controlat a través d'entrevistes periòdiques amb l'equip mèdic i anàlisis de sang.
El tractament prolongat amb estatines és molt segur i prevé problemes cardiovasculars com infarts, ictus, entre altres, pel que sol ser la primera opció terapèutica. El professional de la salut ha d'informar el pacient sobre el benefici-risc que suposa el tractament perquè pugui finalment prendre una decisió sobre el tractament a seguir.
Els tractaments per reduir el colesterol són molt segurs i han demostrat en multitud d'estudis, i des de fa anys, que redueixen el risc de tenir problemes cardiovasculars. Per tot això, aquests fàrmacs, especialment les estatines, són presos per milions de persones a tot el món.
Els efectes secundaris que es poden atribuir a les estatines es compensen àmpliament per la reducció del risc d'esdeveniments cardiovasculars, però alguns dels potencials efectes adversos són:
Demostrats:
- Problemes musculars. S'ha descrit que aquests fàrmacs poden ocasionar dolors musculars (miàlgies), fàcilment reversibles en reduir la dosi o retirar el fàrmac. Els efectes secundaris musculars greus són extremadament infreqüents.
- Elevació de les transaminases (marcadors de fetge). Encara que es pot associar amb elevacions d'aquests paràmetres de l'analítica, solen ser poc rellevants, infreqüents i reversibles. El seu ús en pacients amb increment de greix en el fetge és segur.
- Augment del risc de diabetis. Aquests fàrmacs s'associen amb un increment lleuger del risc de diabetis xifrat en 1 de cada mil persones tractades durant un any.
No demostrats:
- Problemes de memòria. Els estudis no han trobat relació entre l'ús d'aquests fàrmacs i el risc de demència.
- Problemes renals. No hi ha associació entre l'ús d'estatines i l'empitjorament de la funció del ronyó. El seu ús és segur en pacients amb insuficiència renal després de fer un petit ajust de dosi en alguns casos.
Els problemes de colesterol no tenen un tractament quirúrgic, només quan hi ha complicacions cardiovasculars. És el cas dels procediments de bypass (o ponts) entre artèries coronàries o entre artèries de les extremitats inferiors per encerclar segments d'artèries obstruïdes, o de la col·locació de pròtesis dins de les artèries per alliberar una obstrucció arterial (STENT). Alguns casos molt infreqüents de hipercolesterolèmies molt greus de causa genètica es poden tractar excepcionalment mitjançant un trasplantament de fetge.
Els tractaments per reduir el colesterol, igual que per a altres malalties, han avançat de forma molt notable en els últims anys. Fruit d'aquests avenços s'han aprovat en els últims anys diversos fàrmacs pertanyents al grup de medicaments biològics. En aquest moment destaquem els anomenats inhibidors de la proteïna PCSK9 (alirocumab i evolocumab) i l'ARN petit d'interferència (siRNA) anti-PCSK9 (inclisiran). Aquests fàrmacs actuen bloquejant l'acció o reduint de forma selectiva la producció d'una substància que genera el fetge (anomenada PCSK9) i que de forma natural redueix la quantitat de receptors que contenen les cèl·lules del fetge per "netejar" el colesterol de la sang. En quedar anul·lada o reduïda aquesta proteïna PCSK9 el nombre de receptors per netejar el colesterol augmenta i, com a conseqüència, els nivells de colesterol es redueixen. Aquests fàrmacs s'administren mitjançant injecció subcutània (de forma similar a la insulina) cada 2 o 4 setmanes (alirocumab i evolocumab) o cada 6 mesos (inclisiran). Poden reduir els nivells de colesterol LDL entre un 50% (inclisiran) i fins a un 60-65% (alirocumab i evolocumab).
A causa del seu elevat cost, a hores d'ara, són únicament de dispensació hospitalària i en centres especialitzats. Als països on el sistema públic de salut finança totalment o parcialment els fàrmacs (com és el cas d'Espanya), aquests medicaments es poden rebre sense cost per al pacient en situacions concretes quan els nivells de colesterol LDL segueixen elevats després de rebre el tractament convencional (almenys estatines potents a dosis elevades). Aquestes situacions són:
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Antonio J. Amor Fernandez
Endocrinòleg
Servei d'Endocrinologia i Nutrició
Daniel Zambón Rados
Metge Internista
Servei d'Endocrinologia i Nutrició
Emilio Ortega Martinez de Victoria
Endocrinòleg
Servei d'Endocrinologia i Nutrició
Gemma Yago Esteban
Infermera
Servei d'Endocrinologia i Nutrició
Manel Mateu Salat
Endocrinòleg
Servei d'Endocrinologia i Nutrició
Violeta Moize Arcone
Dietista nutricionista
Servei d'Endocrinologia i Nutrició
Publicat: 2 octubre de 2018
Actualitzat: 21 octubre de 2025
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
