Trasplantament de Fetge

Un projecte elaborat conjuntament amb

Temps de lectura: 5 min

El trasplantament de fetge o trasplantament hepàtic és el tractament d'elecció en els pacients amb malalties de fetge i de les vies biliars greus i irreversibles.

Aquest procediment consisteix en reemplaçar el fetge malalt per un de sa d'un donant mort o viu, ja sigui l'òrgan complet o una part, a través d'una operació quirúrgica. L'objectiu del trasplantament és intentar augmentar la supervivència i la qualitat de vida de les persones afectades per una malaltia de fetge i de les vies biliars avençades, quan ja s'han esgotat tots els altres tractaments mèdics i quirúrgics.

És un procés en què intervenen molts professionals i tots ells han de treballar amb una màxima eficàcia, eficiència i tenint en compte que han de lluitar i procurar la màxima seguretat al pacient.

Miquel Navasa Hepatòleg

He de dir que em pensava que seria molt més greu, bé molt més dur i no, la veritat. Potser, perquè anàvem molt preparats i ens havien dit tot com aniria. La veritat és que no va ser tan com em pensava. Vaig tenir una recuperació a l’hospital molt ràpida.

Pepi Pacient

Figura humana semitransparente amb la zona del Fetge en color vermell

Anatomia del fetge

El fetge, que està situat a la part dreta de l'abdomen, és l'òrgan intern més gran del cos. En un adult pesa al voltant d'1,5 kg. Es divideix en 4 parts (lòbuls): el lòbul dret és superior als altres 3 (l'esquerre, el quadrat i el caudat), té una consistència tova i el seu color és marró vermellós fosc.

El fetge pot funcionar fins i tot tenint un 90% de massa lesionada, però la seva destrucció total pot produir una fallada orgànica, que es pot presentar de forma molt ràpida i és molt greu. Afortunadament, un fetge malmès es pot regenerar en unes 3 setmanes i reprendre la seva funció normal en uns 4 mesos.

La sang arriba al fetge per l'artèria hepàtica, que subministra sang oxigenada, i per la vena porta, que subministra sang amb substàncies nutritives procedents de l'estómac i de l'intestí. I surt per diverses venes, anomenades venes suprahepátiques.

El fetge intervé en unes 1.500 funcions orgàniques però, les principals funcions que desenvolupa en l'organisme són les següents:

Produeix i segrega bilis, un líquid de color groc verdós que ajuda a digerir els greixos. La bilis s'emmagatzema a la vesícula biliar i, durant la digestió, passa al duodè a través del conducte colèdoc.
Sintetitza (fabrica) moltes substàncies fonamentals per a l'organisme, com l'albúmina, el colesterol, la protrombina, etc.
Metabolitza els hidrats de carboni per mantenir un correcte nivell de glucosa.
Desintoxica la sang de fàrmacs i altres substàncies (alcohol, productes tòxics procedents dels intestins, etc.).
Filtra i elimina bacteris de la sang.

Tipus de Trasplantament Hepàtic

Trasplantament ortotòpic de fetge sencer. És el tipus de trasplantament més freqüent. Consisteix en l'extirpació del fetge malalt del pacient i la implantació del fetge sencer d'un donant cadàver, en el mateix lloc anatòmic.

Trasplantament ortotòpic de fetge parcial. El trasplantament de fetge parcial consisteix en l'extirpació del fetge malalt i en la col·locació, en el seu lloc, d'un fragment del fetge del donant (lòbul dret o lòbul esquerre). Això es fa quan es el trasplantament es fa mitjançant la tècnica de split o bé, es tracta d'un trasplantament amb donant viu. Al cap d'aproximadament dos mesos, el fragment de fetge trasplantat es regenera i recupera la seva mida sencera i les seves funcions completes.

En el cas del trasplantament de donant viu, el principal avantatge enfront del trasplantament de donant cadàver, és que no ha d'esperar al fet que aparegui un donant cadàver compatible. No obstant això, aquest tipus de trasplantament pot generar una sèrie d'inconvenients en els donants vius que s'han de valorar (aparició de complicacions i inclús risc de mort, que actualment és inferior al 0.3%).

Quines malalties poden necessitar un Trasplantament Hepàtic?

Malgrat que, teòricament, el trasplantament hepàtic constitueix el tractament d'elecció en tots els pacients amb malalties del fetge i de les vies biliars greus i irreversibles, és l'hepatòleg qui determina la indicació d'un trasplantament. En general, les malalties que més habitualment requereixen un trasplantament són: malalties colestàsiques cròniques (cirrosi biliar primària, colangitis esclerosant primària, atrèsia de vies biliars (malaltia pròpia dels nens)); cirrosi d'origen no biliar per virus de l'hepatitis B i C, alcohólica, autoinmune, esteatohepatitis no alcohòlica (NASH), criptogènica; tumors hepàtics (carcinoma hepatocel·lular); insuficiència hepàtica aguda (hepatitis vírica greu, hepatitis medicamentosa tòxica greu, insuficiència hepàtica aguda de causa indeterminada); malalties metabòliques (hemocromatosi, malaltia de Wilson, tirosinèmia, glucogènesi) i altres malalties (síndrome de Budd-Chiari, malaltia de Caroli).

Qui pot ser donant de fetge?

Hi ha tres tipus de donants:

Donant mort. Segons la Llei Espanyola sobre Extracció d'Òrgans i Trasplantament de 1979, "Tots els espanyols són donants potencials tret que en vida hagin expressat la seva opinió contrària sobre aquest tema". Així doncs, en principi, qualsevol persona pot ser-ho. No obstant això, es requereix que la defunció succeeixi a l'hospital, que no sigui per causes que contraindiquen la donació, com infeccions greus o càncer avançat amb el risc de transmissió al receptor i que, malalties prèvies com l'obesitat, l'alcoholisme, la diabetis o la hipertensió, no hagin afectat els òrgans a trasplantar.
Donant viu. Els qui decideixen, de forma altruista, fer la donació d'una part del seu fetge -en general, del lòbul hepàtic dret- acostumen a ser un familiar o una persona amb alguna relació amb el pacient. Per a poder ser donant, s'ha de superar una sèrie d'exàmens. Aquests són: anàlisi de sang; ressonància magnètica per a valorar el volum del fetge; visualitzar els conductes biliars i els vasos sanguinis; proves per detectar l'estat del cor i els pulmons, i fins i tot, a vegades, una biòpsia de fetge, si fos precisa. Així mateix, cal estar segur que la donació sigui voluntària i que el donant no se senti pressionat. Els donants vius només poden ser donants una vegada.
Donant en dòmino. En alguns casos, el pacient que es trasplanta només té un trastorn genètic (o de naixement) en el fetge que no li provoca cap problema hepàtic però, a mesura que van transcorrent els anys (generalment més de 30 anys), acaba tenint problemes fora del fetge (per exemple, als nervis o als ronyons), per la qual cosa necessita un trasplantament de fetge abans que aquests problemes arribin a un nivell crític per a la seva vida. A més, el fetge d'aquests pacients pot, al seu torn, ser trasplantat a altres malalts d'edat avançada, ja que, una vegada trasplantat, triga molts anys a ocasionar els problemes derivats del trastorn genètic.