La prediabetis és una alteració metabòlica caracteritzada per nivells de glucosa en sang més alts del normal, tot i que sense arribar als criteris diagnòstics de diabetis tipus 2.
La situació de prediabetis, per tant, constitueix una fase de risc per desenvolupar diabetis i malaltia cardiovascular. La identificació precoç de persones amb aquesta alteració permet posar en marxa mesures preventives per frenar-ne la progressió i reduir les complicacions associades.
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aproximadament el 10% de la població adulta mundial té prediabetis. A l’Amèrica Llatina, s’estima que entre un 15% i un 30% dels adults presenten aquesta condició, tot i que molts no ho saben. Detectar-la a temps pot marcar la diferència entre desenvolupar diabetis i mantenir una vida saludable.
Per què és important detectar la prediabetis?
Les persones amb prediabetis no tenen símptomes específics derivats d’aquesta alteració, i moltes persones conviuen amb aquesta condició sense saber-ho. Per tant, l’única manera de detectar-la és mitjançant anàlisis de sang que incloguin la determinació de glucosa.
Si no s’actua, entre el 25% i el 70% de les persones amb prediabetis acabaran desenvolupant diabetis tipus 2 en els anys següents. A més, les persones amb prediabetis tenen un risc més elevat de desenvolupar malalties cardiovasculars, fins i tot abans del diagnòstic de diabetis.
Tot i que la prediabetis és asimptomàtica, hi ha alguns senyals que poden indicar que la prediabetis ha passat a una fase de diabetis simptomàtica, com:
- Augment de la set i de la freqüència urinària
- Fatiga
- Visió borrosa
La presència d’un o més d’aquests factors no confirma el diagnòstic, però sí que ha de motivar una consulta mèdica.
La prediabetis no sol ser una alteració metabòlica aïllada
És molt important assenyalar que, en la majoria dels casos, les persones que tenen prediabetis presenten altres alteracions o malalties metabòliques associades com:
- Sobrepès o obesitat, especialment de predomini abdominal
- Hipertensió arterial
- Alteracions del colesterol, els triglicèrids o tots dos
El conjunt d’aquestes alteracions també es coneix com a síndrome metabòlica, i explica per què aquestes persones amb prediabetis són més propenses a patir malalties cardiovasculars.
La situació de prediabetis aïllada, en particular en una persona amb pes normal, o la prediabetis en persones amb antecedents familiars de diabetis tipus 1 o altres malalties autoimmunes, requereix una valoració més acurada per part de l’equip mèdic.
Factors de risc més comuns
Certs grups de persones tenen més probabilitats de desenvolupar prediabetis. Entre els factors de risc destaquen:
- Tenir més de 45 anys
- Sobrepès o obesitat, especialment si s’acumula greix abdominal
- Estil de vida sedentari
- Antecedents familiars de diabetis tipus 2
- Diabetis gestacional prèvia
- Síndrome d’ovari poliquístic
- Hipertensió o nivells alts de colesterol o triglicèrids
- Prendre certs fàrmacs, com els corticoides
Diagnòstic precoç: proves i valors
- El diagnòstic s’estableix mitjançant analítiques que inclouen els nivells de glucosa en sang en dejú. En els casos de prediabetis es troben entre 100 i 125 mg/dL.
- Prova oral de tolerància a la glucosa (2 h): entre 140 i 199 mg/dL.
- Hemoglobina glucosilada (HbA1c): entre 5,7% i 6,4%.
Si els resultats es troben en aquests rangs, és important adoptar canvis en l’estil de vida per evitar l’evolució cap a la diabetis tipus 2.
Com prevenir l’evolució a diabetis?
La modificació dels hàbits de vida és la recomanació terapèutica i la intervenció principal en persones amb prediabetis. Nombrosos estudis indiquen que intervenir en aquesta etapa pot reduir a més de la meitat el risc de desenvolupar diabetis. Les estratègies més efectives són:
1. Seguir una alimentació equilibrada
- Disminuir el consum de sucres refinats i aliments ultraprocessats
- Augmentar la ingesta de fibra (fruita, verdura, llegums i cereals integrals)
- Controlar les porcions i evitar el picoteig freqüent
2. Activitat física regular
- Realitzar almenys 150 minuts setmanals d’exercici moderat (caminar, nedar, bicicleta)
- Incorporar exercicis de força 2 vegades per setmana
3. Pèrdua de pes
- En casos amb sobrepès, reduir entre un 5% i un 7% del pes corporal pot marcar una gran diferència
- En persones amb obesitat, una pèrdua del 10% pot tenir encara més beneficis
4. Descans adequat i gestió de l’estrès
- L’estrès crònic i el mal descans afecten la regulació de la insulina
- Dormir almenys 7 hores de qualitat cada nit és clau
Tractament mèdic en casos seleccionats
No existeixen, en aquests moments, fàrmacs indicats específicament per corregir les xifres alterades de glucosa en persones amb prediabetis. Tot i així, molts dels medicaments utilitzats per al tractament de la diabetis redueixen els nivells de glucosa en sang també en persones amb prediabetis.
En persones amb prediabetis i alt risc, especialment si aquesta alteració metabòlica s’associa a sobrepès o obesitat que no millora amb canvis en l’estil de vida, els metges poden prescriure un tractament farmacològic complementari. Aquesta estratègia ha de ser individualitzada i sempre supervisada per un professional de la salut.
En conclusió, la prediabetis representa una situació de risc augmentat de diabetis tipus 2 i malaltia cardiovascular. Aquest risc s’explica pels nivells crònicament elevats de glucosa, però també per les alteracions metabòliques que els acompanyen. La detecció precoç i l’adopció de mesures orientades al control metabòlic permeten reduir la probabilitat de progressió i les seves complicacions associades.
El seguiment mèdic periòdic és fonamental per valorar l’evolució i adaptar les recomanacions de manera individualitzada.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dr. Emilio Ortega, Servei d’Endocrinologia, Hospital Clínic Barcelona.
