Per què el cos recupera el pes tan ràpidament en aturar la medicació?
El pes es recupera ràpidament perquè desapareix l’efecte del fàrmac sobre la gana i perquè l’obesitat és una malaltia crònica que tendeix a recaure quan s’interromp el tractament.
Aquesta recuperació respon a una combinació de factors fisiològics, conductuals i relacionats amb la mateixa naturalesa de la malaltia:
- Retorn de la gana: els fàrmacs agonistes del receptor GLP-1 (semaglutida, liraglutida) redueixen l’apetit i fan que la persona se senti saciada abans. Quan s’aturen, aquest efecte desapareix i la sensació de gana torna. Els experts assenyalen que deixar la medicació és com “treure el peu del fre”.
- Canvis en la regulació hormonal: subministrar al cos nivells artificials de GLP-1 superiors als normals durant un llarg període de temps podria fer que l'organisme en produeixi menys de forma natural i es torni menys sensible als efectes d'aquesta hormona.
- Manca de nous hàbits: si la persona ha depès únicament del medicament per suprimir la gana de manera farmacològica, sense haver consolidat canvis en la dieta, en la conducta o en l’entorn que li serveixin de base a llarg termini, és més probable que el pes es recuperi.
L’obesitat és una malaltia crònica i complexa influïda per factors genètics, biològics, ambientals i socials. “Encara hi ha molta gent que continua pensant que l’obesitat és gairebé una elecció personal”, explica el Dr. Josep Vidal. Igual que passa amb la diabetis o la hipertensió, els efectes del tractament solen desaparèixer quan s’interromp la medicació.
És possible evitar el rebot només amb dieta i exercici?
La dieta i l’exercici són essencials, però sovint no són suficients per evitar completament la recuperació del pes en abandonar els fàrmacs.
Històricament, els canvis en la dieta i l’activitat física per si sols han tingut resultats limitats en el tractament de l’obesitat a llarg termini. També hi influeix el context actual. L’entorn en què vivim facilita l’accés a aliments molt calòrics i afavoreix el sedentarisme, factors que dificulten mantenir una pèrdua de pes només amb hàbits saludables.
Per això, cada vegada més especialistes defensen que el tractament de l’obesitat ha de combinar estratègies mèdiques i canvis en l’estil de vida.
Quin paper juguen llavors la dieta i l'exercici?
Tot i no evitar sempre la recuperació de pes, la dieta equilibrada i l’activitat física continuen sent una part imprescindible del tractament. En concret, poden ajudar a:
- Alentir la recuperació: quan s’atura la medicació, s'ha observat que la recuperació de pes tendeix a ser més lenta després d'intervencions intensives sobre l'estil de vida.
- Consolidar hàbits duradors: reduir la mida de les racions o millorar la qualitat nutricional dels àpats és vital perquè aquests hàbits persisteixin després del tractament.
Per tot això, la recomanació dels experts és clara: el suport a l’estil de vida s’ha d’utilitzar sempre de manera conjunta amb els medicaments per optimitzar els resultats.
Això vol dir que el tractament ha de ser de per vida?
En molts casos, aquests medicaments s’han de considerar tractaments a llarg termini. Això no vol dir que totes les persones hagin de prendre el fàrmac tota la vida, però, com passa amb altres malalties cròniques, els beneficis solen desaparèixer quan s’atura el tractament.
Per aquest motiu, el tractament de l’obesitat requereix un enfocament flexible i personalitzat. En la pràctica clínica es poden plantejar diferents escenaris:
- Tractament continuat: alguns pacients necessiten mantenir la medicació per evitar recuperar el pes perdut.
- Reducció progressiva de la dosi: sovint s’utilitzen dosis més altes durant la fase de pèrdua de pes i més baixes per mantenir els resultats. “Fem servir fàrmacs a dosis plenes per baixar pes i després a dosis més baixes i, per tant, proporcionalment més econòmiques per sostenir el pes perdut”, explica el Dr. Josep Vidal.
- Suspensió del tractament: en alguns casos, tot i que no és habitual, certes persones poden mantenir el pes desitjat amb suport conductual i nutricional intensiu.
Implicacions per a les polítiques de salut
Aquest debat també té conseqüències en la manera com els sistemes sanitaris regulen i financen aquests tractaments. En alguns països, com el Regne Unit, organismes com el NICE limiten la prescripció d’aquests fàrmacs a un màxim de dos anys.
Davant les altes taxes de recuperació de pes quan s’interromp el tractament, alguns investigadors consideren que aquestes recomanacions s’hauran de revisar per adaptar-les millor a la naturalesa crònica de l’obesitat. També caldrà afrontar altres reptes, com el cost dels medicaments, la manca de dades de seguretat a llarg termini i les desigualtats en l’accés als tractaments entre països.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dr. Josep Vidal, director de l’Institut de Malalties Digestives i Metabòliques de l’Hospital Clínic Barcelona
