Què es la Diabetis Tipus 1?

La causa de la diabetis tipus 1 encara és desconeguda, tot i que els factors genètics i ambientals tenen una gran influència. El risc de desenvolupar diabetis mellitus tipus 1 és baix (1 de cada 10.000 persones l'any) i presenten més risc:
 

Els símptomes inicials pels quals les persones consulten al metge i que estan associats a tenir els nivells de sucre alts són: 

El diagnòstic de la diabetis es fa mitjançant una analítica de sang per conèixer quins són els valors de sucre (glucosa) en la sang. Els valors normals de glucosa en la sang oscil·len entre 70 i 100 mg/dl.

Si el resultat de l'analítica es correspon a una de les següents situacions, indica que la persona té diabetis:

• En dejú, igual o superiors a 126 mg/dL, en dues determinacions.
• A qualsevol hora del dia, valors iguals o superiors a 200 mg/dL acompanyats de símptomes característics, com són tenir, amb freqüència, moltes ganes d'orinar i molta set.
• Hemoglobina glicosilada (HbA1c) igual o superior a 6,5%. 

Les persones amb diabetis tipus 1 han d'injectar-se insulina per poder viure, monitorar la glucosa i seguir un plan d'alimentació equilibrat. 

En els darrers anys, els avanços tecnològics han comportat canvis importants en els tractament de les persones amb diabetis, sobretot en relació als infusors d’insulina.  

Els sistemes d'infusió subcutània contínua d'insulina (ISCI o més coneguts com a bombes d’insulina)  que permeten la infusió d'insulina per via subcutània de manera contínua, han incorporat millores notables que han evolucionat aquests sistemas cap a sistemes automàtics d’administració d’insulina (AID), també anomenats sistemes híbrids de pàncrees artificial. 

Aquesta infusió es realitza a través d'un catèter que s'insereix sota la pell del pacient, i que s'ha de canviar cada 2 a 7 dies, segons el tipus de catèter, per evitar la infecció i/o la saturació del teixit subcutani. Hi ha cànules per infusors de 6, 9 mm per a injecció en angle de 90°, i de 13 i 17 mm per a injecció en angle de 45°.

Les persones amb diabetis tipus 1 que segueixen un tractament amb múltiples dosis d’insulina (MDI) i no aconsegueixen un bon control metabòlic, poden ser candidates a iniciar la teràpia amb un sistema automàtic d’administració d’insulina (AID).

Aquest sistema està format per: 

• Un infusor d’insulina (bomba). Un infusor permet la infusió subcutània contínua d'insulina (ISCI). Aquesta infusió es realitza a través d'un catèter que s'insereix sota la pell del pacient. 
• Un monitor continu de glucosa (sensor). 
• Un algoritme de control que està incorporat a l’infusor o a l’App de gestió al telèfon mòbil i que ajusta l’administració d’insulina en funció dels nivells de glucosa detectats pel sensor. 

Com funciona el sistema?

L’infusor d’insulina utilitza un anàleg d’insulina d’acció ràpida que se subministra, principalment, de dues formes: manual i automàtica.

Mode manual:  

• Insulina basal. En mode manual, la bomba administra una quantitat constant d’insulina programada prèviament pel professional de la salut. Quan s’activa el mode automàtic, aquesta administració s’ajusta de manera contínua segons les dades proporcionades pel sensor.  

• Bolus d’insulina.: Ll’usuari s’ha d’administrar un bolus d’insulina abans dels àpats, tenint en compte: 
  • La quantitat d’hidrats de carboni (HC) del menjar. 
  • El nivell de glucosa en aquell moment. 
  • La previsió d’activitat física. 

Mode automàtic 

• Insulina basal automàtica. L'infusor d'insulina, mitjançant el seu algoritme, administra automàticament la insulina basal que el cos necessita. Aquesta administració es basa en els nivells de glucosa mesurats pel sensor, amb l'objectiu de   mantenir els nivells de glucosa dins dels valors recomanats. Cada 5 minuts, el sistema realitza una re avaluació per ajustar la insulina segons sigui necessari. Si la glucosa supera un llindar determinat i la insulina basal automàtica ha arribat al seu límit màxim, el sistema pot administrar petits bolus autocorrectors per ajudar a reduir els nivells de glucosa en ascens. Existeixen diferents sistemes en el mercat i cada un d’ells té les seves particularitats.  
• Bolus d'insulina (Bolus Wizard). Abans de cada menjar, haurà d'administrar un bolus d'insulina, indicant prèviament la quantitat d'hidrats de carboni (HdC) que consumirà. 

Consells per prevenir i tractar les irritacions i/o infeccions en el lloc de la injecció en pacients amb AID

• Extremar les mesures higièniques durant el procés d'inserció del catèter.
• Canviar l'agulla entre 2 i 7 dies, depenent del tipus de catèter.
• Observar diàriament qualsevol anomalia, envermelliment, irritació o dolor a la zona de la injecció. Si, tot i la prevenció, aquests signes apareixen:
  • Canviar el catèter i la zona d'injecció.
  • Contactar amb l'equip mèdic per a un possible tractament. S'ha de recordar que pot provocar hiperglucèmia encara que es faci tot de manera correcta.

Hipoglucèmia en pacients amb AID: prevenció i consells

Els sistemes AID estan dissenyats per reduir el risc d’hipoglucèmia, ja que poden suspendre o reduir l’administració d’insulina abans que el nivell de glucosa descendeixi massa. 

No obstant això, encara poden produir-se hipoglucèmies si hi ha insulina activa en excés, sobretot després d’un bolus o activitat física intensa. 

Els episodis d’hipoglucèmia generalment requereixen menys hidrats de carboni (HdC) per corregir-se en comparació amb la teràpia convencional (plomes d’insulina), ja que la bomba ja ha reduït la insulina. 

Segons els nivells de glucosa, les recomanacions generals d'ingesta d'HdC són: 

• Entre 72-108 mg/dL amb descens lent → 4-5 g d'HdC ràpids  

• Entre 72-108 mg/dL amb descens ràpid → 8-10 g d’HdC ràpids  

• Menys de 70 mg/dL → 8-10 g d'HdC ràpids  

• Menys de 70 mg/dL i hi ha un bolus recent (<2h), exercici o alcohol → 15g d’HdC ràpids

Alguns exemples d'HdC ràpids són: sucs de fruites, refrescos i gels de glucosa.

Cal evitar la sobrecorrecció. És a dir, esperar 15 minuts (si es comprova amb glucèmia capil·lar) o bé 30 minuts (si es compara amb valor del sensor) abans de prendre més HdC per evitar pujades brusques de glucosa i efectes rebot. 

Consells per a familiars i/o amics davant d'una hipoglucèmia greu

L’hipoglucèmia greu es produeix quan la persona amb diabetis perd el coneixement o no és capaç de tractar la hipoglucèmia per si mateixa, necessitant ajuda externa.  

Si això passa, cal actuar de la següent manera: 

1. Si la persona està inconscient o no pot empassar: 

• NO li doni res per la boca, ja que podria ennuegar-se. 

• Posi-la de costat per evitar ennuegaments. 

• Administri glucagó immediatament. Normalment es guarda a la nevera. Existeix una presentació de glucagó nasal en el mercat finançada per a població pediàtrica. Aquesta presentació no requereix reconstitució del fàrmac ni conservació en nevera. 

2. A continuació:  

• Desconnecti la bomba d’insulina.

• Retiri l’infusor de la cànula. 

• Si no sap com fer-ho, arrenqui l’apòsit blanc (com si fos una tireta). 

3. Quan la persona recuperi la consciència: 

• Donar-li un suc de fruita o glucosa ràpida per estabilitzar la glucosa. 

• Contactar amb el seu equip mèdic per informar de l’episodi. 

• Si no es recupera ràpidament o la situació és greu, truqui al telèfon d’emergències (112). 

Què fer per prevenir i/o tractar la hiperglucèmia en pacients amb AID

Es considera hiperglucèmia quan els valors de sucre estan per sobre de 250 mg/dl. Per prevenir que els nivells de sucre pugin (hiperglucèmia), es recomana:   

• Vigilar i/o detectar precoçment qualsevol obstrucció en la infusió de la insulina: bombolles d'aire, obstrucció del catèter/agulla ...
• Controlar l'aportació d'hidrats de carboni dels menjars. Si vol menjar més racions, haurà d'adaptar el bolus d'insulina.
• Si realitza menys exercici físic, serà el sistema el que reguli, però si persisteix, valori un bolus wizard amb 0gr d’HC. 
• Recordar que qualsevol infecció pot provocar una hiperglucèmia important encara que es faci tot bé.

Si, tot i la prevenció, s'observen valors superiors a 250 mg/dl abans dels àpats o mitjanit

• Mirar sempre l'acetona en sang o orina. Si és negativa, provi d’ administrar amb la bomba un bolus corrector d’insulina extra amb 0 grams HC. Si és positiva, canvi el catèter o cànula i valori posar un bolus manual, utilitzant el bolus wizard. Per a ficar un bolus manual hauria de sortir del mode automàtic. 
• Comprovar si el sistema d'infusió funciona correctament. Si s'observen bombolles, fer un purgat o canviar l'agulla.
• Si en 2 hores els valors segueixen sent majors de 250 mg/dl o no han baixat respecte als anteriors, canvií el catèter o cànula.
• Si en 1-2 hores els valors segueixen sent majors de 250mg/dl ha d’administrar anàlegs d’insulina ràpida (la mateixa insulina que s’utilitza per carregar la bomba) amb boli o xeringa i passar a mode manual.    
• Si al cap d'1 o 2 hores la glucèmia es manté alta, la cetona és positiva i s'han realitzat les indicacions prèvies, trucar al seu equip mèdic.
• Si malgrat aquestes mesures la glucèmia no baixa i presenta nàusees o vòmits, acudeixi a l’hospital més proper.