Un equip multidisciplinari de l’Hospital Clínic Barcelona ha aconseguit millorar significativament l’eficiència en el programa de pròtesis total de maluc gràcies a la implementació de la metodologia Lean Six Sigma. L’estudi, liderat pel Dr. Jenaro Ángel Fernández-Valencia, Cap de Secció de Maluc (Institut Clínic d’Especialitats Mèdiques i Quirúrgiques), juntament amb l’enginyer biomèdic Xavier Buysé i amb la participació de professionals de cirurgia ortopèdica, anestesiologia, infermeria i gestió quirúrgica, ha estat publicat recentment al Journal of Healthcare Quality Research. Cada any, s’operen al Clínic Barcelona 400 pròtesi de maluc primàries i 90 recanvis de pròtesi.
La metodologia Lean Six Sigma, coneguda per la seva capacitat d’optimitzar processos en entorns industrials, ha estat adaptada a la gestió hospitalària per reduir tot allò que no aporta valor, millorant l’eficiència dels circuits assistencials, entre d’ells els quirúrgics. És per això que aquest equip multidisciplinari ha adoptat aquesta metodologia amb l’objectiu principal d’augmentar el nombre de cirurgies realitzades en un mateix matí, passant de dues a tres intervencions per mòdul quirúrgic, sense comprometre la qualitat assistencial ni la seguretat del pacient.
Per fer-ho, s’han d’implementar diverses mesures, com ara la selecció de casos de menor complexitat, per realitzar jornades d’alta eficiència on s’operen 3 pròtesi de maluc en horari de matí, iniciar la primera cirurgia el més avançat possible, estandarditzar rutines quirúrgiques i el contingut de les caixes amb material per la operació, reduir dels temps de canvi entre intervencions, administrar la raquianestèsia abans d’entrar a quiròfan, utilitzar sistemes que faciliten el procediment quirúrgic com entallats més àgils i simplificats, o utilitzar material fungible de nou disseny que permeti l'ús de posicionadors estàtics dels retractors , entre d’altres.
Els resultats mostren una millora notable: el nombre mitjà de procediments per mòdul (disponibilitat del quiròfan per fer aquestes cirurgies) ha passat d’1,76 a 2,79 i s’ha demostrat la viabilitat de realitzar tres intervencions de pròtesi total de maluc en un matí. Després de l’experiència de l’estudi, aquestes jornades d’alta eficiència s’han mantingut fins a la l’actualitat. Així, per exemple, el 2024 es van poder realitzar un total de 22 mòduls de matí amb programa de 3 pròtesi de maluc, el que significa 2 sessions d’alta eficiència cada mes. Segons el Dr. Fernández-Valencia, “la implicació de l’equip i la voluntat de millora en el dia a dia ha sigut clau per l’èxit. De fet, feia temps que anàvem darrere de millorar la nostra eficiència, però ha sigut amb metodologies estructurades, una planificació acurada i una bona coordinació i esforç per part de tots el professionals, que hem fet possible optimitzar l’ús dels quiròfans i oferir una atenció més eficient i sostenible”.
Tot i els bons resultats, l’estudi també identifica reptes pendents, com la necessitat de més llits postoperatoris, vinculada a les altes a la planta d’hospitalització, i la necessitat d’estandarditzar i refinar algunes pràctiques, per tal de garantir la sostenibilitat del model i fins i tot de millorar la eficiència en un futur. Els autors destaquen que aquesta experiència pot servir de guia per a altres centres que vulguin implementar estratègies similars.
El tractament quirúrgic de la displàsia de maluc
La displàsia de maluc afecta entre l’1% i el 4% de la població. S’estima que prop del 50% de les persones que desenvolupen artrosi de maluc abans dels 50 anys tenen una displàsia de maluc no tractada. És més comú en dones, possiblement a causa de diferències hormonals i d’estructura corporal. Pot diagnosticar-se durant la infantesa, tot i que és més freqüent que els símptomes es manifestin durant l’adolescència o la joventut.
En pacients amb displàsia severa o símptomes persistents, la osteotomia periacetabular (PEn AO) és el tractament d’elecció. Aquesta intervenció consisteix a reorientar l’acetàbul per millorar la cobertura del cap del fèmur. Així, s’ajuda a prevenir l’artrosi i a mantenir la funcionalitat del maluc. La osteotomia periacetabular té una alta taxa d’èxit. Entre un 60-80% dels pacients mantenen el seu propi maluc després de 20 anys, sense necessitat d’implantar una pròtesi.
El temps de recuperació varia, però generalment es requereixen de 3 a 6 mesos per reprendre les activitats quotidianes i fins a un any per a la recuperació completa.
