Aquesta declaració permetrà continuar accelerant la tramitació urbanística i el desenvolupament de les dues actuacions, cridades a donar un nou impuls a l’assistència sanitària, la formació i la innovació biomèdica del país i a consolidar Catalunya com un dels principals pols europeus en salut i ciències de la vida.
Prioritat institucional i efectes concrets
La declaració d’interès general, a més de posar de manifest el paper central de les dues iniciatives per al futur del país, tindrà efectes concrets en la seva execució. D’una banda, en l’àmbit energètic, reforçarà que aquests projectes puguin accedir a una tramitació prioritària pel que fa als permisos de connexió i capacitat a la xarxa elèctrica, que es planifica a nivell estatal. Això és especialment rellevant perquè la implantació de grans equipaments sanitaris i de recerca requereix una potència energètica elevada, i amb aquesta declaració, es reafirma la seva posició perquè siguin considerats projectes prioritaris en l’assignació de capacitat i connexió .
Pel que fa específicament al Campus de Salut Clínic-UB, la declaració farà possible destinar els terrenys de l’avinguda Diagonal, actualment qualificats com a equipaments esportius, al desenvolupament del nou campus. Aquest pas es complementarà amb un acord del Consell Executiu que ratificarà la desafectació dels terrenys de la Universitat de Barcelona, fet que permetrà la seva futura adquisició per part de la Generalitat i l’ús per al projecte. El tràmit s’emmarca en el conveni signat entre la UB i la Generalitat, que recull el compromís de la pròpia Generalitat d'adquirir aquestes finques per un valor de 135,25 milions d’euros.
Un campus integrat d’assistència, docència i recerca
El futur Campus de Salut Clínic-UB es concep com un sistema integrat on convergeixen l’assistència hospitalària, la docència universitària, la recerca biomèdica i la transferència de coneixement. El projecte compta amb l’impuls conjunt de les nou institucions públiques que integren el Consorci Porta Diagonal–Campus Clínic, creat per governar i coordinar-ne el desenvolupament.
El campus inclourà el nou hospital, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i altres equipaments assistencials, universitaris i científics. En conjunt, agruparà en un únic espai d’uns 300.000 m² l’activitat assistencial, docent i de recerca, amb l’objectiu de situar Barcelona entre els principals hubs biomèdics d’Europa i del món.
Avança el concurs internacional de projectes del nou Clínic
El projecte del nou Campus de Salut Clínic-UB ha fet recentment un pas endavant amb la publicació de l’anunci previ al concurs internacional de projectes que donaran forma al Campus. Es tracta d’un pas previ a la convocatòria, prevista per al setembre. Amb aquest procés es voldrà atreure les millors propostes i idees dels professionals de l’arquitectura i l’enginyeria d’arreu del món de cara a redactar el projecte d’implantació arquitectònica i urbanística dels diferents programes funcionals del futur campus. Es durà a terme el mateix any en què Barcelona està ostentant la condició de Capital Mundial de l’Arquitectura.
L’anunci previ indicatiu ja explica l’abast de la convocatòria. La primera fase, amb la presentació d’equips i acreditació tècnica, es farà entre setembre i novembre. A partir d’aquí, s’activaran dues etapes eliminatòries: una primera amb deu equips seleccionats per desenvolupar propostes inicials fins a l’abril de 2027, i una segona amb cinc equips i amb propostes detallades fins al desembre de 2027. El guanyador es decidirà durant el primer trimestre de 2028, i se li adjudicarà un contracte d’un valor estimat d’uns 134 milions d’euros (IVA inclòs).
Els equips participants hauran de ser multidisciplinaris, amb perfils d’arquitectura, enginyeria i especialistes en sostenibilitat, eficiència energètica, BIM, logística, neuroarquitectura, equipament mèdic i altres àmbits clau per garantir un projecte innovador, funcional i humanitzat. El jurat estarà format per deu persones (sis arquitectes, tres enginyers i un representant de CatSalut) i comptarà amb el suport de més de 35 tècnics i representants institucionals de la Generalitat, CatSalut, Hospital Clínic, UB, IDIBAPS, ISGlobal i els ajuntaments implicats.
Un nou entorn urbà vinculat a les ciències de la vida
A més de la definició del propi campus, l’operació urbanística del futur Clínic implica la creació d’un entorn urbà mixt, amb habitatge, equipaments, espais verds i activitat econòmica vinculada a les ciències de la vida. El projecte vol passar d’un buit urbà a un àmbit de ciutat amb vitalitat.
Els criteris proposats inclouen la millora de l’accessibilitat amb una àmplia oferta de transport públic, la nova estació de la Línia 3 de metro i la transformació de les grans infraestructures viàries en avingudes metropolitanes. També es preveu una xarxa d’eixos cívics i corredors verds que connectin Collserola amb la ciutat, fomentant la mobilitat activa i reduint l’impacte ambiental.
El projecte aposta per un sistema energètic integral, neutre en emissions, i per un barri resilient davant l’emergència climàtica, amb gestió eficient del cicle de l’aigua, reducció de l’efecte illa de calor i presència de verd. Alhora, es vol teixir sinergies amb hospitals, centres de recerca i empreses del sector, consolidant l’Eix Diagonal Salut i connectant amb Biocluster d’Innovació i Salut de Bellvitge.
Un calendari i una inversió de llarg abast
La declaració de l’interès general, la desafectació dels terrenys i la publicació de l’anunci previ signifiquen, doncs, tres avenços clau en el conjunt de les actuacions de planificació i construcció del Campus de Salut per complir amb un calendari que fixa la inauguració i posada en funcionament l’any 2035. Tot plegat, amb una previsió global d’inversions en el propi campus que es xifra a dia d’avui en uns 1.700 milions d’euros.
