Recerca

El paper de la immunoteràpia en el carcinoma hepatocel·lular

La immunoteràpia ha revolucionat el tractament del carcinoma hepatocel·lular. Investigadors del Clínic-IDIBAPS publiquen una revisió a la revista Nature Reviews – Clinical Oncology en el que s’actualitza el coneixement existent sobre els diferents tipus d’immunoteràpia per al tractament d’aquesta malaltia

Dr. Josep M. Llovet (dreta) i Dr. Florian Castet, autors de l'article.

L’article l’ha coordinat el Dr. Josep M. Llovet, Catedràtic de Medicina a la UB , Professor ICREA de l’IDIBAPS on dirigeix el grup Recerca translacional en oncologia hepàtica i director del Liver Cancer Program a la Icahn School of Medicine at Mount Sinai de Nova York. També hi ha participat El Dr. Florian Castet, del mateix grup de l’IDIBAPS.

El carcinoma hepatocel·lular (HCC) és un problema de salut global i suposa la segona causa de mort per càncer amb una incidència creixent a tot el món. A banda de l’aplicació de tractaments quirúrgics i locorregionals, pels quals s’extirpa el tumor, un 50-60% dels pacients amb HCC han de rebre tractament sistèmic.

Els tractaments sistèmics han estat l’opció estàndard per fer front al carcinoma hepatocel·lular durant més d’una dècada. Amb l’aparició de la immunoteràpia, s’està produint una revolució en el tractament del càncer. La combinació atezolizumab més bevacizumab ha mostrat un major benefici pel que fa a la supervivència respecte a sorafenib . “Aquesta combinació és considera que ha iniciat una nova època en el maneig d’aquesta malaltia amb beneficis superiors als obtinguts fins ara. Els assaigs clínics ara en tots els estadis de la malaltia exploren principalment l’ús d’aquestes combinacions”, assenyala Josep M. Llovet.

Tot i aquests avenços, els fonaments moleculars que governen la resposta del sistema immunitari i la capacitat d’evasió de les cèl·lules tumorals al seu control, no es coneixen amb detall. El microambient tumoral té un rol crucial en el desenvolupament i la progressió del carcinoma hepatocel·lular i s’ha descrit diferents característiques immunes relacionades amb aquest fet. De la mateixa manera, la resposta a la immunoteràpia ve determinada per signatures genòmiques i les característiques de l’HCC. “El problema és que no tenim cap biomarcador disponible per identificar els pacients que respondran a la immunoteràpia i  guiar les decisions clíniques”, explica Josep M. Llovet, i diu “tanmateix, hem observat que els pacients amb HCC d’origen viral responen millor que els d’origen no viral (alcohol, NASH), i per tant cal cercar noves combinacions per aquest darrers”.

La revisió proporciona informació sobre el microambient tumoral relacionat amb la resposta o la resistència de l’hepatocarcinoma cel·lular envers el tractament amb immunoteràpia. També es descriuen les evidències obtingudes en assajos clínics de fase III d’eficàcia, sobre els efectes adversos associats a immunoteràpia i els mecanismes de resposta. Per exemple, altres combinacions amb resultats positius en pacients amb HCC avançat són tremelimumab amb durvalumab , i cabozantinib amb durvalumab. Es revisen, d’altra banda, els assajos emergents amb immunoteràpia, com tractaments adjuvants,  en qualsevol estadi de la malaltia i que puguin canviar el maneig d’aquest tipus de càncer en el futur.

Referència de l’article:

Immunotherapies for hepatocellular carcinoma

Josep M. Llovet, Florian Castet, Mathias Heikenwalder, Mala K. Maini, Vincenzo Mazzaferro, David J. Pinato, Eli Pikarsky, Andrew X. Zhu & Richard S. Finn. Nature Reviews Clinical Oncology (2021)