«El que he perdut de visió ja no es pot recuperar"

La pacient sabia que alguna cosa havia canviat quan va començar a notar que no veia igual. Amb el temps, la pèrdua de visió es va anar fent més evident fins al punt d'haver de modificar hàbits que abans formaven part de la seva rutina.

"El que he perdut de visió entenc que ja no es recuperarà. En poc temps he perdut molta visió i això t'obliga a canviar certes coses del teu dia a dia", explica Vanesa, pacient amb glaucoma.

Actualment, ha deixat d'anar en moto perquè no se sent segura i evita portar auriculars quan camina pel carrer. "Si no sento una ambulància o un cotxe, no tinc temps de reaccionar perquè hi ha una part per on ja no hi veig.", recorda.

A més de les limitacions en la mobilitat, la malaltia també ha afectat la seva vida personal i professional. 

Què és el glaucoma?

El glaucoma és una neuropatia òptica, és a dir un grup de malalties que danyen el nervi òptic, responsable de transmetre la informació visual des de l'ull fins al cervell. En la majoria dels casos, aquest dany està relacionat amb un augment de la pressió intraocular.

La malaltia provoca una pèrdua progressiva de la visió lateral (visió perifèrica) que, inicialment, passa desapercebuda. Per aquest motiu, moltes persones no saben que tenen glaucoma fins que la malaltia ja està avançada.

La visió que es perd a causa del glaucoma és irreversible. Tanmateix, un diagnòstic precoç i el tractament adequat poden frenar la progressió de la malaltia i preservar la visió que encara es conserva.

Una malaltia silenciosa

El glaucoma és la primera causa de ceguesa irreversible al món i afecta entre el 2% i el 3% de les persones majors de 40 anys. Tot i això, es calcula que aproximadament la meitat dels casos encara no estan diagnosticats perquè la malaltia no provoca símptomes en les fases inicials.

“El glaucoma afecta a 3 de cada 100 persones. A l’inici els símptomes poden passar desapercebuts i aparèixer poc a poc quan es redueix el camp de visió, per això és important consultar amb l’oftalmòleg.”, ens explica la Dr. Néstor Ventura, oftalmòleg de l’Hospital Clínic

Per aquest motiu, les revisions oftalmològiques periòdiques són fonamentals, especialment en persones amb antecedents familiars o altres factors de risc.

Com es diagnostica?

L'única manera de diagnosticar el glaucoma és mitjançant una exploració oftalmològica completa. A més de mesurar la pressió intraocular, cal estudiar el nervi òptic i la visió perifèrica mitjançant proves específiques com la campimetria, considerada una de les eines més importants tant per al diagnòstic com per al seguiment de la malaltia.

"Hi ha un 50% de casos sense diagnosticar. El diagnòstic precoç és important perquè el tractament va encaminat a preservar la visió que li queda al pacient.", ens mostra la Dr. Néstor Ventura.

Aquestes exploracions permeten detectar alteracions abans que la persona sigui conscient de la pèrdua de visió.

Adaptar-se per preservar la qualitat de vida

Conviure amb el glaucoma implica aprendre a adaptar-se als canvis que comporta la pèrdua visual. Tot i que el tractament no permet recuperar la visió perduda, sí que pot evitar que la malaltia continuï avançant.

"Tinc la sort que només m'afecta un ull. Si fossin tots dos, el meu discurs seria completament diferent", reflexiona la pacient.

Compartint la seva experiència, vol conscienciar sobre la importància de no esperar que apareguin símptomes per revisar la salut visual. El seu testimoni recorda que el glaucoma és una malaltia silenciosa, però que un diagnòstic precoç pot marcar la diferència i ajudar a preservar la visió durant molts anys.

Escolta el capítol complet: