Diagnòstic del Glaucoma
L’única manera de diagnosticar el glaucoma és mitjançant un examen oftalmològic complet. Així, a més de mesurar la pressió intraocular, cal inspeccionar el filtre de l’ull, examinar el nervi òptic i estudiar la visió perifèrica (lateral) del pacient.
Proves per diagnosticar el Glaucoma
Làmpada d’escletxa. El pacient s’asseu en una butaca i col·loca la barbeta i el front en un microscopi on s’examinen totes les estructures de l’ull amb una llum i una lent d’alt augment.
Tonometria. A la mateixa làmpada, l’oftalmòleg instil·la una gota de colorant amb anestèsic i, amb un dispositiu especial (un con amb llum blava) integrat en l’equip, mesura la pressió ocular de manera indolora.
Gonioscòpia. Amb l’ull anestesiat es col·loca una lent especial amb miralls que permet estudiar el sistema de drenatge de l’ull de manera indolora.
Examen del nervi òptic. Mitjançant una lent especial (a manera de lupa) col·locada davant la llum de la làmpada, s’observa el fons d’ull per valorar l’aspecte del nervi òptic.
Paquimetria. Amb un dispositiu informatitzat amb una sonda incorporada es mesura el gruix de la còrnia.
Tomografia de coherència òptica (OCT). Prova d’imatge d’alta resolució que permet obtenir seccions de les fibres del nervi òptic per valorar si presenten aprimament.
Campimetria. En un aparell amb un polsador i sota la supervisió d’un optometrista, el pacient indica les llums que apareixen als laterals (de reüll) sense deixar de mirar una llum de referència situada al centre. Serveix per estudiar l’amplitud de la visió perifèrica.
Campimetria
La campimetria és una de les proves més importants per al diagnòstic i el seguiment del glaucoma, ja que és l’única capaç d’avaluar la visió perifèrica, que és la que es veu afectada en aquesta malaltia.
És una prova en què el pacient, amb cada ull per separat, marca amb un polsador les llums blanques que apareixen als laterals (de reüll), sense deixar de mirar una llum de referència (taronja) situada al centre durant tota la prova. Primer es tapa un ull (habitualment l’esquerre) i es realitza la prova amb l’ull dret; després es repeteix a la inversa. La prova es realitza sota la supervisió d’un tècnic.
Està demostrat que com més relaxat està el pacient, més fiables són els resultats, per la qual cosa és important entendre bé el funcionament de la prova abans de començar.
Els passos a seguir són els següents:
- Fixar la mirada constantment en el punt de referència taronja i detectar les llums blanques que apareixen de reüll. Si es busquen amb la mirada, no es pot avaluar correctament la visió lateral.
- Mantenir una postura còmoda, amb el cap, la barbeta i l’esquena ben col·locats. Si no s’està còmode, cal comunicar-ho al tècnic.
- Si en algun moment hi ha incomoditat, es pot demanar aturar la prova i reprendre-la després.
- Cal marcar totes les llums blanques que apareguin, tant si són intenses com febles. Hi haurà moments en què no apareixerà cap llum i no caldrà prémer. La prova busca el llindar de percepció, és a dir, les llums més febles que el pacient és capaç de detectar, per la qual cosa progressivament esdevé més difícil. És normal tenir la sensació de no fer-ho bé, fins i tot en persones sense glaucoma.
- No passa res si alguna llum no es detecta. El sistema repeteix els estímuls no marcats més d’una vegada.
- La prova s’adapta a cada pacient (ritme i capacitat visual), de manera que no n’hi ha dues d’iguals.
Informació documentada per:
Publicat: 19 octubre de 2018
Actualitzat: 19 octubre de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Notícies relacionades amb Glaucoma
30 novembre de 2023
Malalties de les parpelles, quines són les més comunes?
16 octubre de 2023