Símptomes del Glaucoma
En la majoria de casos, el glaucoma no presenta cap tipus de símptoma. La pèrdua de visió lateral que provoca sol passar desapercebuda, especialment en fases inicials, ja que el cervell és capaç de “completar” les parts de la imatge que falten amb informació de les zones del voltant o de l’altre ull, atès que, en la majoria de casos, la gravetat és diferent entre ambdós ulls.
En aquests casos de glaucoma lleu, el pacient, de vegades, pot notar que és més maldestre en activitats de la vida quotidiana que requereixen una bona visió perifèrica, com dificultats per baixar escales, topar amb objectes situats als laterals o fins i tot dificultats en la lectura, però rarament ho atribueix a un problema visual, sinó a una pèrdua d’agilitat associada a l’edat. Els pacients amb glaucoma tenen una major predisposició a patir caigudes (per exemple, amb una incidència més elevada de fractures de fèmur) i també accidents de trànsit.
No és fins a fases avançades que els pacients són realment conscients de la pèrdua de visió perifèrica, quan experimenten una visió “en túnel” o en “canó d’escopeta”.
Una excepció és el glaucoma d’angle estret, que en determinades ocasions sí que pot donar símptomes, ja que es pot produir un augment ràpid de la pressió que l’ull no pot compensar. En aquests casos, el pacient nota de manera sobtada:
Aquesta situació és una urgència ja que si es manté la pressió tan elevada pot danyar-se el nervi i afectar de forma greu a la visió.
Signes del Glaucoma
En el tipus de glaucoma més freqüent (primari d’angle obert), l’aspecte extern de l’ull a simple vista és completament normal. En el fons d’ull, el nervi òptic normal té forma de “dònut”, amb un “forat” (excavació) central i una zona circular al voltant (la “massa” del dònut), que és on es troba el teixit nerviós. En els pacients amb glaucoma es produeix una pèrdua de l’anell del nervi òptic (de la “massa” del dònut), de manera que el forat central augmenta de mida, fins que en els casos més avançats s’observa com un gran cràter central a causa de l’absència pràcticament completa de teixit nerviós.
En el glaucoma d’angle estret, quan es produeix un augment brusc de la pressió (un “atac”), l’ull pot aparèixer enrogit i, en l’exploració externa, es pot observar una dilatació fixa de la pupil·la en comparació amb l’altre ull.
En el glaucoma congènit, com que els infants es troben en fase de creixement, l’ull afectat pot augmentar de mida i veure’s més gran que l’altre i, en alguns casos, també pot presentar un aspecte blanquinós extern (a causa de la pèrdua de transparència de la còrnia per l’augment de la pressió).
Informació documentada per:
Publicat: 19 octubre de 2018
Actualitzat: 19 octubre de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Notícies relacionades amb Glaucoma
30 novembre de 2023
Malalties de les parpelles, quines són les més comunes?
16 octubre de 2023