Tractament del Glaucoma
El glaucoma és una malaltia crònica i irreversible, és a dir, el nervi òptic danyat no es pot regenerar. L’objectiu del tractament, per tant, és frenar l’evolució del glaucoma i reduir la pressió ocular, fins i tot en aquells pacients en què la pressió és “normal” en el moment del diagnòstic.
Les opcions terapèutiques inclouen col·liris, tractament amb làser o cirurgia. En alguns casos pot ser necessari combinar les tres estratègies per aconseguir la pressió ocular adequada per a cada pacient.
És fonamental el treball en equip entre el pacient i el professional sanitari perquè el tractament sigui eficaç.
Alimentació. Una alimentació variada rica en vitamines i antioxidants (especialment vegetals de fulla verda) pot ser beneficiosa per evitar que es danyin les fibres del nervi òptic.
Exercici i sol. Es recomana protegir els ulls del sol, realitzar exercici amb moderació i mantenir un pes saludable.
Suplements vitamínics. Alguns suplements, com el ginkgo biloba, el magnesi o la citicolina, han mostrat certa evidència en la reducció del dany de les fibres del nervi òptic. Cal utilitzar-los sota supervisió mèdica, ja que en dosis elevades poden tenir efectes secundaris, com ara hemorràgies. Es consideren tractaments complementaris al tractament farmacològic.
Medicaments en col·liri. En la majoria dels pacients, el glaucoma es controla amb medicació en col·liri que s’aplica diàriament a l’ull i que redueix la pressió intraocular fins a controlar la malaltia. Alguns col·liris disminueixen la quantitat de líquid que produeix l’ull i d’altres redueixen la pressió augmentant la quantitat de líquid que en surt.
No hi ha una pressió ideal igual per a tots els pacients. En funció del grau de glaucoma i del nivell de pressió en el moment del diagnòstic, es busca una pressió més o menys baixa. La pressió ideal per a cada pacient s’ha d’individualitzar i és aquella que garanteix que la pèrdua de visió no continuï progressant.
L’aplicació dels col·liris varia segons el medicament. Alguns s’administren un cop al dia i d’altres dues o tres vegades al dia. De vegades és necessari combinar més d’un fàrmac per aconseguir controlar la pressió ocular.
Els pacients han de ser conscients de que han de fer bé el tractament i posar-se les gotes cada dia de manera crònica per evitar que la malaltia continuï avançant. Per aquest motiu, la confiança amb l’oftalmòleg especialista en glaucoma és molt important.
El tractament amb col·liris per al glaucoma pot produir algunes reaccions adverses, que poden ser lleus o greus. Els efectes secundaris més freqüents són:
- Sensació de cremor a l’ull.
- Envermelliment de l’ull o de la zona al voltant de l’ull.
- Canvis en la freqüència cardíaca (pols).
- Canvis en el nivell d’energia general (sensació de cansament).
- Alteracions en la respiració (especialment en pacients amb asma o bronquitis).
- Boca seca.
- Visió borrosa.
- Creixement de les pestanyes.
- Canvis en el color dels ulls (iris) i en el color de la pell al voltant dels ulls.
Si es nota qualsevol efecte secundari derivat del tractament, cal consultar amb el metge abans d’interrompre l’ús dels col·liris.
El tractament amb làser pot ser la primera opció en alguns tipus de glaucoma i ajuda a millorar el sistema de filtració de l’ull. Aquests procediments es realitzen habitualment a la consulta oftalmològica i es pot fer vida normal des del mateix dia de la intervenció. Hi ha dos tipus principals de làser per tractar el glaucoma.
Trabeculoplàstia. Aquest làser és per a pacients amb glaucoma d’angle obert. Es fan impactes de làser al filtre de l’ull per millorar el sistema de drenatge perquè el fluid ocular surti millor i la pressió es redueixi.
Iridotomia. Aquest tipus de làser és per al glaucoma d’angle estret. Es realitza un petit forat a l’iris (la part de color de l’ull) per millorar la sortida del líquid. D’aquesta manera s’amplia l’espai de la part de davant de l’ull i s’evita la possibilitat d’una pujada brusca de la pressió de l’ull.
Quan el tractament farmacològic no és suficient per reduir la pressió ocular, o s’observa un empitjorament del grau de glaucoma, de vegades cal realitzar una intervenció quirúrgica. La cirurgia del glaucoma no serveix per millorar la visió dels pacients, ja que el nervi òptic danyat no es pot regenerar, sinó per reduir la pressió ocular fins als nivells necessaris per mantenir la visió.
Els procediments més freqüents són:
Cirurgia de cataracta. La cirurgia de cataracta pot estar indicada com a primer tractament en algunes formes de glaucoma, especialment en el glaucoma d’angle tancat, ja que permet ampliar l’espai a la part anterior de l’ull.
Cirurgia filtrant. La trabeculectomia o l’esclerectomia profunda no perforant són els procediments més utilitzats. Es realitza una petita obertura a l’escleròtica (la part blanca de l’ull) a través de la qual es crea una nova via de sortida per al líquid ocular. Es forma una bossa a la conjuntiva (la capa més externa del globus ocular) on aquest líquid s’acumula (ampolla de filtració) i queda protegida sota la parpella (per tant, no visible a simple vista). En aquesta ampolla, el líquid és absorbit pels teixits circumdants i així es redueix la pressió.
Sistemes de drenatge. S’implanta un tub de drenatge a l’interior de l’ull que condueix el líquid cap a una zona més àmplia anomenada reservori. Aquest queda situat sota la conjuntiva i l’escleròtica. El líquid és posteriorment absorbit per les venes del voltant.
Les cirurgies de glaucoma requereixen cures postoperatòries i visites de seguiment durant alguns mesos per garantir-ne el bon funcionament. El tractament postoperatori sovint inclou medicació antiinflamatòria i anticicatrizant (en forma de col·liris o injectada), així com determinades cures o maniobres per prevenir el tancament del nou sistema de filtració o evitar un funcionament excessiu.
El fet que el pacient estigui operat no significa que estigui curat, i cal fer controls periòdics per assegurar que la malaltia no continuï avançant.
-
Cirurgies “menys invasives” (MIGS i MIBS). En els darrers anys han aparegut nous implants de glaucoma molt petits que s’implanten mitjançant incisions mínimes, fet que permet una recuperació més ràpida i amb menys complicacions. Aquests implants s’introdueixen a la part transparent de l’ull i, amb un aplicador, es col·loquen al sistema de filtració. Actualment es reserven per a pacients amb glaucoma lleu o moderat.
-
Sistemes d’alliberament retardat. Existeixen determinats implants, col·locats dins o al voltant del globus ocular, que contenen fàrmacs per al glaucoma i els alliberen de manera progressiva durant diversos mesos. Actualment encara es troben en fase d’investigació.
Informació documentada per:
Publicat: 19 octubre de 2018
Actualitzat: 19 octubre de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Notícies relacionades amb Glaucoma
30 novembre de 2023
Malalties de les parpelles, quines són les més comunes?
16 octubre de 2023