Recerca

Els alts nivells de triglicèrids i de colesterol romanent incrementen el risc de malaltia cardiovascular en pacients d’alt risc

Un estudi que acaba de publicar el Journal of the American College of Cardiology mostra que els alts nivells de triglicèrids (el tipus de greix més habitual al cos), així com els de colesterol romanent (en lipoproteïnes riques en triglicèrids), incrementen el risc de tenir una malaltia cardiovascular en pacients d’alt risc, tot i seguir el tractament habitual per controlar els nivells de colesterol en sang. El treball els signen investigadors de l’Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS, de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar) i del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERObn). 

D'esquerra a dreta, Montse Fitó, Olga Castañer, Emili Ros i Emilio Ortega, autors de l'estudi.

En l'estudi s'ha realitzat un seguiment durant cinc anys de 6.900 pacients inclosos a l’estudi PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània). Es tracta de persones amb una edat mitjana de 67 anys, amb sobrepès o obesitat i, en gairebé la meitat dels casos, diabetis. És a dir, amb un alt risc cardiovascular. A més, segueixen tractaments per al control del colesterol (majoritàriament, amb estatines). Està demostrat que, malgrat prendre aquesta medicació, aquest col·lectiu encara pateix molts episodis cardiovasculars (com ara infarts de miocardi o ictus). Aquest risc es deu a un increment dels triglicèrids i de les lipoproteïnes que els transporten per la sang. A més, en casos d’obesitat i diabetis aquest fenomen es veu amplificat, ja que aquestes patologies endarrereixen el metabolisme dels triglicèrids, el que condiciona un increment de partícules que transporten triglicèrids i que, a més, s’enriqueixen amb colesterol (colesterol romanent).

Més risc amb nivells més alts

Els investigadors han pogut comprovar, a partir de mostres de sang dels participants, que tots dos elements, colesterol romanent i triglicèrids, tenen una relació directa amb l’increment del risc cardiovascular en persones amb una alta predisposició, tot i mantenir sota control els nivells de LDL colesterol (lipoproteïnes de baixa densitat o colesterol dolent), i de forma independent amb l’estil de vida i altres factors de risc cardiovascular. Així, l’increment de 10 mg/dl de les concentracions de triglicèrids en sang fa créixer un 4% el risc de tenir un infart o una altra patologia cardiovascular. En el cas del colesterol romanent, el mateix increment de les concentracions eleva el risc fins al 21%. A més, “els individus amb una concentració de colesterol romanent per sobre dels 30 mg/dl (el 75% de la cohort), mostraven un increment notable del risc cardiovascular, tot i mantenir unes concentracions òptimes de colesterol LDL”, segons la Dra. Olga Castañer, primera signant de l’estudi i investigadora del Grup de recerca en Risc cardiovascular i nutrició de l’IMIM-Hospital del Mar i del CIBERObn.

“Els resultats de l’estudi suggereixen que, a individus d’alt risc cardiovascular i amb un colesterol LDL ben controlat, les següents dianes terapèutiques podrien ser els triglicèrids i, sobretot, el colesterol romanent”, indica la Dra. Montse Fitó, última signant del treball i coordinadora del Grup de recerca en Risc cardiovascular i nutrició de l’IMIM-Hospital del Mar i investigadora del CIBERObn. En el cas d’aquest últim element, l’increment més elevat del risc es pot atribuir a mecanismes relacionats amb la formació de plaques a les artèries i a la inflamació local, processos que poden portar al trencament de les plaques i, en conseqüència, a un esdeveniment cardiovascular.

Per aquest motiu el Dr. Emilio Ortega, autor de l’estudi, metge al Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Clínic i investigador del grup Recerca translacional en diabetis, lípids i obesitat de l'IDIBAPS i del CIBERObn, explica que “el nostre treball obre la porta a plantejar assajos clínics que responguin a la pregunta de si el colesterol romanent i/o els triglicèrids han de ser la diana terapèutica preferent en pacients amb alt risc cardiovascular i nivells de colesterol LDL adequats o, alternativament, s’ha de perseverar a la reducció d’aquest per a reduir el risc d’un primer esdeveniment cardiovascular”. L’estudi pot tenir una repercussió directa sobretot en el maneig clínic de dislipèmies (trastorn qualitatiu o quantitatiu dels lípids i lipoproteïnes a la sang) dels pacients amb un alt risc cardiovascular. “Aquests resultats porten a considerar que, en el maneig clínic de les dislipèmies, és important assolir un control més gran del conjunt del perfil lipídic, incloent-hi també els triglicèrids i el colesterol romanent”, explica el Dr. Emili Ros, signant del treball, metge del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Clínic i investigador de l’IDIBAPS i del CIBERObn.

Article de referència

Remnant Cholesterol, Not LDL Cholesterol, Is Associated With Incident Cardiovascular Disease
Olga Castañer, Xavier Pintó, Isaac Subirana, Antonio J. Amor, Emilio Ros, Álvaro Hernáez, Miguel Ángel Martínez-González, Dolores Corella, Jordi Salas-Salvadó, Ramón Estruch, José Lapetra, Enrique Gómez-Gracia, Angel M. Alonso-Gomez, Miquel Fiol, Lluís Serra-Majem, Emili Corbella, David Benaiges, Jose V. Sorli, Miguel Ruiz-Canela, Nancy Babió, Lucas Tojal Sierra, Emilio Ortega, Montserrat Fitó.
Journal of the American College of Cardiology, https://doi.org/10.1016/j.jacc.2020.10.008.