La investigació, els resultats de la qual s'han presentat a la XX Trobada entre Professionals de la Comunicació i Coordinadors de Trasplantaments que promou l'ONT, revela un ampli suport dels especialistes espanyols a aquesta pràctica, en línia amb l'experiència internacional acumulada a països com Sud-àfrica i els Estats Units, i coincideix amb la recent derogació a Espanya de la normativa que la prohibia des del 1987.
Aquest treball de recerca, liderat pel Dr. Josep María Miró –consultor de Malalties Infeccioses a l'Hospital de l'Hospital Clínic Barcelona i integrant de l'equip de l'IDIBAPS i Catedràtic de Medicina de la Universitat de Barcelona– es va plantejar amb el propòsit de conèixer la disposició dels equips trasplantadors a incorporar aquesta pràctica a la seva activitat diària. Entre el 2018 i el 2019 es van realitzar dues enquestes nacionals a les 24 unitats de trasplantament hepàtic i 39 de trasplantament renal d'Espanya, que incloïen especialistes en malalties infeccioses-VIH, nefrologia, hepatologia, cirurgia digestiva, urologia i coordinació de trasplantaments. L'ONT va coordinar la distribució de l'enquesta i va contactar amb els diferents centres participants. Es va aconseguir una taxa de resposta del 100%, cosa que garanteix una àmplia representativitat dels resultats.
Les dades obtingudes mostren amb claredat que tots els especialistes estan d’acord en la utilització d’òrgans procedents de donants VIH positius en tractament antiretroviral i amb supressió virològica en receptors també amb infecció pel VIH. L'acceptació va ser unànime amb relació a la necessitat d'incorporar un consentiment informat específic per a aquest tipus de trasplantaments, i una àmplia majoria – més del 85%– va manifestar estar disposada a participar en assaigs clínics que avaluïn els resultats d'aquesta pràctica en condicions reals. Per contra, es va observar un rebuig generalitzat a l'ús d'òrgans de donants VIH que no es trobessin sota control virològic.
Aquest estudi demostra que existeix un canvi profund en les actituds clíniques cap a la utilització d’òrgans de donants VIH positius, en consonància amb l’evidència internacional. “L’acceptació d’aquesta pràctica, sempre sota criteris de supressió virològica i en el marc de protocols específics, suposa una oportunitat per augmentar el nombre d’òrgans disponibles, reduir llistes d’espera i garantir un accés més equitatiu al trasplantament per a les persones que viuen amb VIH”, destaca el Dr. Josep María Miró, coordinador d’aquest treball.
Paral·lelament, els autors van recopilar informació de representants europeus per traçar un mapa legislatiu del continent. L'anàlisi mostra un escenari heterogeni: mentre 11 països (31,5%) prohibeixen expressament els trasplantaments amb òrgans de donants VIH positius, 6 més (17%) —entre ells França, Itàlia, Països Baixos, Suïssa, Regne Unit i, des del juny del 2025, també Espanya— compten amb un marc legal que ho permet. Als 18 països restants (més de la meitat), la qüestió no està regulada o queda a criteri dels centres de trasplantament.
La revisió de la literatura científica va permetre identificar 10 casos europeus de trasplantaments entre donants i receptors seropositius publicats fins ara —sis renals i quatre hepàtics—, tots amb resultats positius a l'any de seguiment, cosa que confirma la viabilitat clínica d'aquesta estratègia quan s'apliquen protocols adequats de selecció i seguiment de pacients.
Per a la Dra. María Velasco, presidenta de GeSIDA, “aquests resultats mostren que els equips de trasplantament a Espanya estan preparats i disposats a realitzar trasplantaments entre persones amb VIH en condicions segures. L'evidència científica i el consens professional han estat determinants per impulsar aquest canvi legislatiu, que obre noves oportunitats per millorar la qualitat de vida i la supervivència de les persones amb VIH al nostre país”.
Els autors conclouen que, si bé el trasplantament amb donants VIH positius encara planteja reptes científics i ètics, les dades acumulades a Sud-àfrica, els Estats Units i Europa demostren que es pot dur a terme amb seguretat. Des de l'ONT, la seva directora, Beatriz Domínguez-Gil, sosté que “l'última dècada, 65 persones mortes amb infecció pel VIH podrien haver donat els seus òrgans i possibilitat 165 trasplantaments de no haver existit una limitació normativa i d'haver comptat amb receptors VIH idonis en llista d'espera que haguessin atorgat el seu consentiment. A la vegada, cada any uns 50 pacients amb VIH entren en llista d'espera per a trasplantament a Espanya. El desenvolupament d’un protocol nacional específic permetrà la utilització d’aquests òrgans al nostre país”.
Un canvi legal amb impacte històric
La publicació d'aquest treball ha coincidit amb una fita clau per a la sanitat espanyola: el 30 de juny de 2025 es va derogar la normativa de 1987 que prohibia expressament l'ús d'òrgans de donants VIH positius a persones amb la mateixa situació serològica. Un canvi legislatiu impulsat per l'ONT i que converteix Espanya en el sisè país europeu a autoritzar de forma legal aquesta pràctica, situant-se a l'avantguarda del debat i de la innovació en l'àmbit del trasplantament d'òrgans.
L'arribada de la teràpia antiretroviral (TAR) va transformar la infecció per VIH en una malaltia crònica i controlable, amb una esperança de vida molt propera a la de la població general. Tot i això, les persones que viuen amb VIH continuen enfrontant sovint malalties terminals d'òrgans, especialment insuficiència hepàtica i renal, per a les quals el trasplantament constitueix l'única o la millor alternativa terapèutica.
Fins ara, la pràctica habitual a tot el món ha estat trasplantar pacients VIH positius únicament amb òrgans procedents de donants VIH negatius. Aquesta estratègia ha mostrat resultats favorables en supervivència de pacients i empelts, però no resol el gran desafiament que representa l'escassetat d'òrgans disponibles. Precisament per això, en alguns països amb una prevalença elevada de VIH —com Sud-àfrica— es va iniciar fa més d'una dècada el trasplantament amb òrgans de donants VIH positius en receptors també VIH positius. L'experiència, pionera i arriscada al seu moment, ha demostrat que és una pràctica viable, amb resultats equiparables als trasplantaments tradicionals, sempre que els receptors estiguin adequadament seleccionats i sota tractament antiretroviral eficaç.
L'aprovació el 2013 de la llei HOPE Act als Estats Units va suposar un punt d'inflexió. Aquesta llei va permetre realitzar trasplantaments entre persones amb VIH sota protocols d'investigació, fet que va obrir la porta a estudis clínics sistemàtics que avui aporten dades sòlides sobre la seva seguretat i eficàcia. A Europa, però, l'avenç ha estat més tímid i fins ara l'experiència s'havia limitat a alguns casos aïllats publicats a la literatura científica.
