La candidiasi oral és una infecció bucal comuna, sobretot a conseqüència d'un sistema immunitari afeblit o d'una alteració de la microbiota de la cavitat oral. Aquestes situacions solen donar-se en nounats o població molt anciana, en persones que tenen malalties que afecten el sistema immunitari o que prenen corticoesteroides o antibiòtics durant llargs períodes de temps. No obstant això, la candidiasi oral és igual en dones i en homes.
La candidiasi oral, encara que pot presentar-se en població amb un sistema immunitari sa, sol donar-se majoritàriament en població immunodeprimida. El 90% dels pacients amb sida desenvoluparan candidiasi oral en algun moment al llarg de la malaltia. En nounats també és comú, sobretot entre la 4a setmana de vida i els 6 mesos, a causa del desenvolupament del sistema immunitari. En aquesta població, solen contreure's a través del canal del part o a través del pit matern durant la lactància.
La candidiasi oral està produïda, en el 80-90% dels casos, per la Candida albicans. La Candida sol formar part de la microbiota oral normal en persones sanes. En adults, al voltant del 30-60% la presenten i el 45-65% de la població infantil. En persones sanes, el propi sistema immunitari i la microbiota inhibeixen el creixement de la població de Candida, evitant la infecció patològica. Per això, certes situacions que afecten el sistema immunitari i a la microbiota solen provocar aquesta malaltia. Alguns d'aquests factors de risc són:
- Malalties que afebleixen el sistema immunitari. Per exemple, la sida.
- Nounats o població molt anciana.
- L'ús d'antibiòtics.
- L'ús d'esteroides inhalats o corticoesteroides sistèmics, sobretot de manera habitual i prolongada en el temps.
- Una desnutrició o malnutrició.
- Altres infeccions.
- Tractaments que afecten el sistema immunitari com la radioteràpia, quimioteràpia o medicació per al trasplantament d'òrgans.
- L'ús de pròtesis dentals.
- Mal funcionament de la glàndula salival.
El diagnòstic de la candidiasi oral sol ser clínic, mitjançant un examen físic, una revisió de la història clínica i dels factors de risc. En uns certs casos es pren una mostra per al seu cultiu sobretot en pacients amb recaigudes freqüents, per a poder oferir un tractament adequat.
El tractament dependrà del tipus de Candida, del grau d'afectació del pacient i del grau d'immunosupressió. Els antifúngics tòpics i les mesures d'higiene solen ser suficient per a tractar la majoria dels casos lleu-moderats i són la primera línia de tractament. En els casos amb recaigudes, intoleràncies al tractament tòpic o amb el risc de desenvolupar infeccions més greus es recomana un tractament antifúngic sistèmic, normalment a través de comprimits via oral.
Informació documentada per:
La Dra. Veronica Rico, metgessa del Servei de Malalties infeccioses i del Servei d'Hospitalització a domicili, i membre del grup de Recerca d'infecció nosocomial del IDIBAPS.
