Recerca

Les alteracions en el microbioma intestinal contribueixen a la progressió de la cirrosi

Investigadors del Clínic-IDIBAPS han coordinat un estudi, publicat a la revista Gastroenterology, que demostra que la cirrosi es caracteritza per l’existència d’alteracions marcades en la composició del microbioma intestinal i per un enriquiment a l’intestí d’espècies microbianes patògenes, que no són les habituals.

D'esquerra a dreta, Elsa Solà, Cristina Solé i Pere Ginés (Fotografia del maig de 2019)

Aquests canvis augmenten a mesura que la malaltia progressa i són màxims en la seva forma més severa, la fallada hepàtica aguda-sobre-crònica (ACLF). Això té un impacte directe en el pronòstic i la supervivència dels pacients.

L’estudi l’ha coordinat Pere Ginés, cap del Servei d’Hepatologia i del grup Malalties cròniques del fetge: mecanismes moleculars i conseqüències clíniques i investigador del CIBEREHD i la primera signant del treball és Cristina Solé, hepatòloga i investigadora del mateix grup.

En la cirrosi, i en particular en els estadis avançats de la malaltia, hi ha una important pèrdua de massa bacteriana intestinal deguda al creixement de bacteris potencialment patogènics junt amb la reducció de la quantitat de bacteris beneficiosos autòctons. Una de les principals conseqüències d’aquestes alteracions és el trànsit de bacteris o productes patogènics produïts pels bacteris des de l’intestí als nòduls limfàtics. “Aquesta translocació augmentada és un factor important en l’aparició de la inflamació sistèmica característica de la cirrosi avançada i és clau en el desenvolupament d’infeccions bacterianes que són una de les principals causes de morbiditat i mortalitat associades a la malaltia”, assenyala Pere Ginés.

El coneixement sobre les alteracions en el microbioma intestinal en la cirrosi ha millorat en els darrers anys gràcies a l’ús de tècniques que permeten identificar i quantificar la microbiota, o conjunt de microorganismes que es troben a l’intestí.

En l’article publicat a la revista Gastroenterology s’ha estudiat el microbioma intestinal emprant una anàlisi de metagenòmica quantitativa, és a dir, una anàlisi del genoma dels microorganismes que conformen la microbiota intestinal mitjançant tècniques de seqüenciació massiva. Els pacients seleccionats conforma una mostra representativa dels diferents estadis de la malaltia: des de la cirrosi compensada fins a la descompensada i la fallada hepàtica aguda sobre crònica (ACLF, de les seves sigles en anglès), la forma més greu.

L’estudi, que per primera vegada avalua pacients amb ACLF mitjançant aquesta tècnica d’anàlisi d’alt rendiment i precisió, demostra que el microbioma de les persones amb cirrosi està profundament alterat, respecte al de les persones sanes, i que aquesta alteració és encara més important en els pacients amb ACLF. A més, s’han caracteritzat les alteracions metagenòmiques al llarg de l’evolució de la malaltia i la seva correlació amb la progressió de la malaltia i la mortalitat associada.

D’altra banda, a mesura que avança la malaltia, i particularment en la seva forma més greu, l’ACLF, aquestes alteracions són progressivament més marcades. “Aquestes alteracions consisteixen en una marcada reducció en la riquesa genòmica i metagenòmica del microbioma i en l’aparició progressiva de bacteris no habituals en la microbiota intestinal, en concert diverses espècies d’Enterococcus, algunes d’elles de la flora oral”, assenyala Cristina Solé. “L’alteració del microbioma intestinal, a més, s’associa amb complicacions de la malaltia i un pitjor pronòstic”, afegeix.

Una altra troballa de l’estudi és que aquesta disfunció del microbioma intestinal no es deu al tractament amb antibiòtics, ja que les diferències entre els grups es mantenen tant si prenen aquest tipus de tractament com si no el prenen”, explica Elsa Solà, hepatòloga del Clínic-IDIBAPS i co-autora de l’estudi.

Aquests resultats han permès conèixer amb més profunditat les alteracions del microbioma intestinal dels pacients amb cirrosi i ACLF, un pas que resulta imprescindible per investigar estratègies per modificar la composició i funcionalitat de la microbiota intestinal d’aquests pacients i així, millorar el seu pronòstic”, conclouen els autors.

Referència de l’estudi:

Alterations in gut microbiome in cirrhosis as assessed by quantitative metagenomics. Realtionship with acute-on-chronic liver failure and prognosis.

Cristina Solé, Susie Guilly, Kevin Da Silva, Marta Llopis, Emmanuelle Le-Chatelier, Patricia Huelin, Marta Carol, Rebeca Moreira, Núria Fabrellas, Gloria De Prada, Laura Napoleone, Isabel Graupera, Elisa Pose, Adrià Juanola, Natalia Borruel, Magali Berland, David Toapanta, Francesc Casellas, Francisco Guarner, Jöel Doré, Elsa Solà, Stanislav Dusko Ehrlich, Pere Ginès.

Gastroenterology. September 14, 2020. DOI:https://doi.org/10.1053/j.gastro.2020.08.054