Assistència

Les Unitats de Cures Intermèdies Respiratòries (UCIRs) són un valuós recurs hospitalari per a l’ingrés de pacients COVID

L’Hospital Clínic ha demostrat el paper clau de les Unitats de Cures Intermèdies Respiratòries (UCIRs) per a la recuperació i reducció de la mortalitat dels pacients ingressats amb COVID-19. Més de 100 pacients amb COVID greu van ser ingressats en les UCIRs, amb bona recuperació en el 70% dels casos.

Els membres del Servei de Pneumologia i Al·lèrgia Respiratòria de l’Hospital Clínic de Barcelona, han portat a terme un estudi on es destaca la importància de les Unitats de Cures Intermèdies Respiratòries (UCIRs) durant la pandèmia COVID-19. L’objectiu era alleugerir les Unitats de Cures Intensives (UCI) amb gran demanda de llits pel volum de pacients que requerien ser atesos amb urgència, amb quadres d’insuficiència respiratòria aguda. Es pretenia reduir l’estada dels pacients a les UCI i la seva mortalitat, també minimitzar el risc  que el virus es propagués entre el personal mèdic.

L’Hospital Clínic, que compta amb 850 llits hospitalaris i 44 d’UCI de diferents especialitats mèdiques i quirúrgiques, va haver de transformar i redissenyar dues sales convencionals (A i B), per convertir-les en UCIRs i dedicar-les exclusivament a pacients crítics per COVID-19. La sala A amb 16 llits i la B amb 10. Cada habitació constava de bany individual, una finestra per controlar els pacients, subministrament d’oxigen i d’aire, un electrocardiògraf, una màquina portàtil d’ultrasons, Ventilació Mecànica No Invasiva (VNI), Cànula Nasal d’Alt Flux (CNAF) i Reanimació Cardiopulmonar (RCP).

Seguint les recomanacions internacionals es va garantir que cada unitat disposés almenys d’un pneumòleg i d’una infermera experta en crítics. Per tant, a cada sala hi havia un equip format per pneumòlegs, metges d’altres especialitats, infermeres i fisioterapeutes. Respecte a la medicació, com que encara no es disposava de prou evidència científica, majoritàriament es va prescriure segons recomanació: hidroxicloroquina, i corticosteroides sistèmics (per reduir la inflamació i el dolor). A més, del total de pacients ingressats a les UCIRs, 33 van requerir tractament amb Cànula Nasal d’Alt Flux (CNAF), 15 ventilació mecànica, i a 42 se’ls va practicar una traqueotomia. Al 74% d’aquests últims, se’ls va acabar retirant la cànula.

Es van admetre un total de 2.238 pacients a l’Hospital amb infecció per COVID-19 confirmats per PCR. D’aquests, 475 van requerir ingrés a les UCI, i 106 van ser admesos a les UCIRs. La majoria dels pacients que es rebien tenien una edat aproximada de seixanta-sis anys i el 72% eren homes amb altres malalties cròniques (comorbiditats). Per ordre de prevalença el 54% presentava hipertensió arterial sistèmica, seguit de dislipèmia (alteració del nivell de lípids en sang), i malalties cardiovasculars. La durada de l’estada aproximada en aquestes unitats va ser de set dies. Les UCIRs van permetre una exitosa recuperació de molts pacients, ja que el 70% dels ingressats a les UCIRs van ser traslladats posteriorment a sales COVID-19. El 16%, que no millorava, va ser conduit a les UCIs, i desafortunadament un 13% dels pacients van morir durant el seu ingrés a la UCIR.

Els resultats demostren que les UCIRs són una alternativa viable per incrementar la disponibilitat de llits d’UCI i mantenir una assistència mèdica de qualitat. Les UCIRs constitueixen un recurs valuós per hospitals grans o petits, també per ser implementades en centres hospitalaris on encara no estiguin habilitades. Així doncs, els resultats d’aquest estudi han evidenciat la importància de les UICRs en aquesta crisi sanitària i permeten considerar canvis organitzatius en el sistema sanitari, per tal de gestionar l’actual i futures pandèmies.

Continguts relacionats