Per què emmalaltim més a l’hivern?

És veritat que el fred provoca refredats?  

El fred no causa infeccions per si mateix, però pot facilitar que apareguin. Quan baixa la temperatura, la resposta immunitària de les vies respiratòries pot ser menys eficaç i això facilita que alguns virus es transmetin amb més facilitat. 

A l’hivern també és més habitual passar més temps en espais tancats i amb poca ventilació, un context que augmenta el risc de contagi de virus com els de la grip.  

La combinació de factors ambientals (fred i baixa humitat) i factors socials (més temps en interiors i menys ventilació) explica per què a l’hivern hi ha més infeccions respiratòries.  

Per què el fred pot debilitar les defenses? 

El sistema immunitari pot respondre amb menys eficàcia a temperatures baixes. El fred afavoreix l’entrada i la replicació de virus perquè redueix la resposta antiviral local del nas, resseca les mucoses i crea un entorn més favorable per a la supervivència dels patògens: 

• Resposta antiviral més lenta: Els rinovirus (els causants del refredat comú) es repliquen millor a les temperatures més baixes de la cavitat nasal. Quan les cèl·lules de les vies respiratòries es refreden, produeixen menys interferons, unes proteïnes essencials per frenar els virus. Això permet que es multipliquin abans que el cos pugui reaccionar. 

• Vasoconstricció: El fred provoca que els vasos sanguinis es contreguin per conservar la calor corporal. Això redueix el flux sanguini cap al nas i la gola, i hi arriben menys cèl·lules defensives. 

• Manca de vitamina D: A l'hivern hi ha menys exposició solar i es porta més roba, cosa que redueix la producció de vitamina D. Aquesta vitamina contribueix al bon funcionament del sistema immunitari, i nivells baixos s’associen a una major vulnerabilitat a certes infeccions. 

• Estrès cel·lular: L'exposició al fred obliga el cos a treballar més per mantenir la temperatura. Aquest esforç addicional pot condicionar en part la resposta immunitària. 

• Aire sec i mucoses deshidratades: A l’hivern, l’aire acostuma a ser més sec. Aquesta sequedat resseca les mucoses del nas i la gola, que són una de les primeres barreres de defensa. En condicions normals, el moc atrapa els virus i els cilis, uns petits pèls microscòpics, els expulsen cap a l’exterior, com si fos una escala mecànica. Amb el fred i la sequedat, aquest sistema funciona pitjor i els patògens poden romandre més temps a les vies respiratòries, facilitant la infecció. L’escala està aturada o va molt poc a poc. 

A banda de les defenses internes, l'entorn juga a favor dels patògens: molts virus, com el de la grip, es mantenen viables més temps amb fred i baixa humitat. A més, quan fa fred, és més freqüent quedar-se en espais interiors amb poca ventilació, fet que facilita la transmissió. 

Per què es diu que el fred “entra pels peus”? 

Quan la temperatura baixa, el cos activa mecanismes de conservació de la calor. El sistema nerviós simpàtic provoca la contracció dels vasos sanguinis i la sang es desplaça des de les extremitats cap al centre del cos. 

Com que arriba menys sang calenta als peus i a les mans, aquests es refreden ràpidament. Aquesta baixada de temperatura és un dels primers indicadors d’estrès per fred i apareix abans que disminueixi la temperatura corporal central. 

La pell de mans i peus conté nombroses connexions entre artèries i venes que participen en la regulació tèrmica. Per això, refredar els peus pot generar una sensació de fred general i activar respostes de conservació de calor a tot el cos. 

Per què augmenta el dolor articular quan fa fred? 

El fred, la humitat i els canvis en la pressió atmosfèrica poden augmentar la rigidesa i el dolor articular, sobretot en persones amb artrosi, artritis reumatoide, o altres malalties reumàtiques. 

• El líquid de les articulacions es torna més espès: dins de les articulacions hi ha un fluid anomenat líquid sinovial que facilita el moviment. Amb el fred, aquest líquid es torna més espès, cosa que augmenta la fricció, la rigidesa i el dolor. 

• Canvis en la pressió atmosfèrica: quan la pressió atmosfèrica baixa, els teixits i els fluids al voltant de les articulacions poden expandir-se lleugerament. Això augmenta la pressió interna i pot activar els receptors del dolor. 

• Menys circulació sanguínia: la vasoconstricció redueix el flux sanguini cap a les articulacions. Arriben menys oxigen i nutrients als teixits, fet que pot augmentar la rigidesa i la sensació dolorosa. 

• Més tensió muscular: amb el fred, els músculs es contrauen més. Aquesta tensió incrementa la càrrega sobre les articulacions i pot reduir la mobilitat. 

Com es pot protegir la salut durant l’hivern? 

Mantenir la salut a l'hivern implica reduir l’impacte del fred sobre el cos. Una estratègia útil és actuar en tres fronts: protecció personal, entorn adequat i hàbits de vida. 

Protecció personal 

• Vestir per capes: Utilitzar diverses capes de roba lleugera en lloc d'una sola peça gruixuda. 

• Protegir cap, mans i peus: Cobrir les zones més exposades ajuda a conservar la calor corporal. 

• Cobrir boca i nas amb bufanda o mocador: Això ajuda a escalfar i humitejar l’aire inspirat. 

• Cuidar la pell: Hidratar sovint i utilitzar bàlsam labial. Aplicar fotoprotecció quan hi ha exposició solar. 

Entorn saludable 

• Temperatura i ventilació de la llar: Mantenir la llar entre 18 °C i 21 °C i ventilar diàriament uns 10 minuts. 

• Humitat ambiental adequada: Ajuda a protegir les mucoses nasals. 

Hàbits de vida 

• Evitar esforços sobtats a l’exterior: Escalfar abans de fer exercici i evitar la fatiga. 

• Tenir cura de les articulacions: Mantenir-les calentes i fer exercici suau de manera regular. 

• Vacunació: Recomanada especialment en persones vulnerables. 

• Alimentació i hidratació: Prioritzar plats calents, fruita i verdura, i mantenir una bona hidratació. 

• Salut mental: Exposar-se a la llum natural, mantenir activitat física i relacions socials.  

Si apareixen símptomes com tremolor incontrolable, confusió, somnolència extrema o pell molt freda, pot tractar-se d’una hipotèrmia. En aquest cas, cal buscar atenció mèdica i escalfar el cos de manera progressiva. 

INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:  

Dr. Antoni Trilla, servei de medicina preventiva i epidemiologia i degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB.