La tuberculosi (TB) és la principal causa de mort per malaltia infecciosa al món, i les persones privades de llibertat (PPL) presenten algunes de les taxes més altes de la malaltia —fins a 10 vegades més que la població general. Això és perquè les presons sovint generen condicions ideals per a la propagació de la TB: massificació, mala ventilació i contacte estret i prolongat. A més, moltes persones empresonades tenen problemes de salut o comportaments com consum de drogues o d’alcohol que les fan més vulnerables a la malaltia. I el que passa a la presó no es queda a la presó. El personal penitenciari, les visites i els familiars entren i surten d’aquests centres, fet que implica que la càrrega de TB a les presons també afecta la comunitat en general.
La recerca d’una nova vacuna
Una vacuna nova i eficaç per prevenir la tuberculosi pulmonar en adults és clau per posar fi a la malaltia, i l’OMS ha identificat les PPL com una població prioritària per a les intervencions preventives. “No obstant això, tot i que hi ha més d’una dotzena de vacunes candidates en desenvolupament, cap dels assaigs en curs o previstos inclou persones empresonades”, assenyala Alberto García-Basteiro, investigador d’ISGlobal i metge del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic Barcelona.
Aquesta absència pot explicar-se en part per una llarga història d’experimentació mèdica poc ètica amb persones preses i pel risc real de coerció en un entorn vulnerable. Però García-Basteiro i altres col·legues defensen que excloure les PPL també és èticament qüestionable si se’ls nega el dret a decidir.
“És comprensible que sigui un tema molt controvertit”, afirma Jason Andrews, professor investigador a la Universitat de Stanford, reconegut expert en TB en persones privades de llibertat i primer signant de l’article. “Alguns finançadors ni tan sols volen parlar del tema. Però creiem que, amb les proteccions adequades, la participació pot beneficiar-les i ajudar a reduir les desigualtats en salut”. Julio Croda, metge i investigador de la Fundació Oswaldo Cruz i de la Universitat Estatal de Mato Grosso do Sul (Brasil), ha dut a terme desenes d’estudis amb població penitenciària al seu país, inclosos assaigs amb fàrmacs. “Les PPL són el principal grup vulnerable a la TB al Brasil i en diversos països d’Amèrica Llatina. No poden quedar excloses del desenvolupament de noves eines per combatre la malaltia”.
Assaigs clínics a les presons: principals reptes
Les persones empresonades tenen dret a ser incloses en assaigs clínics, però l’entorn penitenciari presenta una sèrie de reptes que cal tenir en compte:
- Consideracions ètiques. La història recull nombrosos casos d’abús i explotació de persones preses en investigació mèdica, fins i tot després de la introducció del Codi de Nuremberg i la Declaració d’Hèlsinki. Actualment, hi ha normatives que protegeixen aquesta població i, alhora, reconeixen el seu dret a participar en assaigs, sempre que ho facin de manera lliure, informada i voluntària. Això implica adaptar la informació a poblacions amb baixa alfabetització i garantir que el procés estigui lliure de coerció, per exemple, amagant la participació quan sigui possible i proporcionant un espai privat durant tot el procés —des de la captació fins a les visites de seguiment. És fonamental que la decisió de participar no tingui cap influència sobre la condemna ni el tracte penitenciari. A més, només s’haurien de provar vacunes que ja hagin demostrat ser segures, per maximitzar la relació benefici-risc. I si la vacuna resulta eficaç, les PPL haurien d’estar entre les primeres a beneficiar-se’n.
- Consideracions científiques. Una de les preocupacions és que les PPL no siguin representatives de la població general, ja que moltes presenten condicions de salut, com VIH, desnutrició, hepatitis C, consum d’alcohol i drogues, que podrien reduir l’eficàcia de les vacunes. Però, segons els models desenvolupats pels autors, incloure una proporció de PPL podria fer que els assaigs fossin més ràpids, econòmics i eficients.
Involucrar les PPL, les seves famílies i persones defensores en comitès comunitaris ajudaria el personal investigador a entendre millor els seus punts de vista i preocupacions. A més, les famílies poden col·laborar en el seguiment si les persones participants són alliberades o traslladades a un altre centre penitenciari.
“No hem de prendre decisions per les persones privades de llibertat”, conclouen els autors. “Hem d’escoltar les seves veus i treballar conjuntament per dissenyar assaigs ètics i beneficiosos”. L’objectiu és permetre que puguin participar amb seguretat en l’avaluació d’una vacuna que podria protegir significativament la seva salut i la de les seves famílies.
Referència:
Andrews JR, Chralambous S, Churchyard G et al. The participation of people deprived of liberty in tuberculosis vaccine trials: should they be protected from research or through research? Lancet Infect Dis. June 2025.
