L’Apnea Obstructiva del Son (AOS) és un trastorn en què la respiració s’interromp repetides vegades mentre es dorm. Es produeixen episodis d’obstrucció total (apnees) o parcial (hipopnees) de la via aèria superior, el que provoca una reducció del nivell d’oxigen en sang, que la pressió del cor i els pulmons sigui més baixa i que apareguin breus despertars transitoris que ocasionen un son no reparador.
La prevalença de l’AOS en població general de mitjana edat és del 24-26% en homes i del 17-28% en dones, i augmenta amb l’edat i en persones amb determinades comorbiditats, com per exemple la hipertensió. Prop de dos milions de persones a Espanya tenen AOS. Malgrat això, menys del 10% de les persones afectades són diagnosticades i tractades de forma correcta.
Els principals símptomes de la malaltia són: presència de roncs, pauses respiratòries i somnolència diürna excessiva. A més, les apnees repetides activen el sistema nerviós i desencadenen mecanismes com l’estrès oxidatiu i la inflamació, responsables de l’associació de l’AOS amb altres malalties. Així, l’evidència científica actual ha demostrat que l’AOS és un factor de risc independent per al desenvolupament de la malaltia cardiovascular. Fonamentalment, hipertensió arterial, malaltia cerebrovascular, fibril·lació auricular (arrítmies) i insuficiència cardíaca.
Per això, es recomana a tota persona que sigui roncadora i que tingui somnolència durant el dia consultar al seu metge d’atenció primària. En la majoria de les ocasions, i amb el tractament adequat, la qualitat de vida i el descans nocturn milloren considerablement. A més, es redueixen els riscos relacionats amb la patologia associada.
Però, quines són les principals causes o factors de risc per al desenvolupament d’aquesta síndrome en l’edat adulta?
- Obesitat. L’excés de pes comporta un cúmul de greix al coll i a la base de la llengua que augmenten les probabilitats de col·lapse de la via aèria superior (VAS) durant el son.
- Sexe masculí. Els homes presenten major resistència faríngia i laríngia que les dones.
- Edat. A més edat, major facilitat per al col·lapse de la via aèria superior.
- Alcohol. Tant en població sana com en persones amb AOS, l’alcohol augmenta la intensitat del ronc. A més, és una substància depressora del sistema nerviós central que redueix l’arribada d’oxigen (hipòxia) i, per tant, redueix el llindar per despertar-se durant l’apnea.
- Tabac. Té un efecte irritant sobre la mucosa.
- Fàrmacs hipnòtics o depressors del sistema nerviós central. Com, per exemple, la codeïna, la morfina, els neurolèptics o els ansiolítics, entre d’altres.
- Factors anatòmics que condicionen l’obstrucció de la via aèria superior (VAS) com, per exemple, obstrucció adenoamigdalar o malformacions craniofacials.
- Factors hormonals com, per exemple, l’hipotiroïdisme.
- Malalties neurològiques i respiratòries.
Els símptomes més freqüents, i aquells pels que s’ha d’acudir al metge, són:
- Ronc estrepitós.
- Excessiva somnolència diürna.
- Cansament o fatiga durant el dia.
- Son no reparador.
- Apnees observades durant el son (episodis asfíctics nocturns).
- Despertars freqüents.
- Augment de la freqüència de micció nocturna (nictúria).
- Cefalea matutina.
- Hipertensió arterial.
L’aproximació diagnòstica de l’AOS es realitza a través de la història clínica i una exploració física detallada i és imprescindible la realització d’una prova del son. La prova de referència és la polisomnografia convencional, però existeixen altres tipus de proves del son que han demostrat ser igualment efectives en determinats tipus de pacients. Aquestes proves, que normalment es realitzen en horari nocturn, recullen variables respiratòries i neurològiques que permeten avaluar la presència i tipus d’apnees del son, la saturació d’oxigen i, en alguns casos, la qualitat i quantitat del son.
L’AOS constitueix un factor de risc independent per al desenvolupament d’altres malalties. A més, s’associa també amb un empitjorament de la qualitat de vida, un increment en la taxa d’accidents de trànsit, i s’ha relacionat amb la diabetis, la síndrome metabòlica, els trastorns cognitius o, fins i tot, el càncer. Així, és essencial acudir al metge per un correcte diagnòstic i consultar l’opció de tractament més adequada per a cada cas.
Informació documentada per:
Dra. Mireia Dalmases, pneumòloga del Servei de Pneumologia i Al·lèrgia Respiratòria de l’hospital Clínic Barcelona.
