Recerca

Revelen el mapa molecular del carcinoma hepatocel·lular causat pel fetge gras

Investigadors de l’IDIBAPS han elaborat el mapa molecular del tipus més freqüent de càncer de fetge, el carcinoma hepatocel·lular, quan l’origen és el fetge gras o esteatohepatitis no alcohòlica.

Roser Pinyol i Josep Maria Llovet

A l’estudi, publicat a la revista Journal of Hepatology, han trobat que aquest tipus de càncer hepàtic té unes característiques moleculars úniques i han identificat una serie de mutacions, el que es coneix com a signatura mutacional, desconeguda fins ara.

Josep M. Llovet, catedràtic de Medicina-Oncologia Hepàtica la de UB, Professor ICREA de l’IDIBAPS on dirigeix el grup Recerca translacional en oncologia hepàtica i director del Liver Cancer Program a la Icahn School of Medicine at Mount Sinai de Nova York, ha coordinat el treball. Roser Pinyol i Sara Torrecilla, investigadores del mateix grup, són les primeres autores de l’estudi.

El càncer de fetge és encara un repte en l’àmbit de salut, representa la quarta causa de mort per càncer a tot el món i s’estima que el 2025 n'hi haurà més d’un milió de casos. El carcinoma hepatocel·lular és el tipus més comú i representa un 90% del total de casos diagnosticats.

Les infeccions pels virus de l’hepatitis B i C son el principal factor de risc per a l’aparició del HCC, tot i que la esteatohepatitis no alcohòlica, el que es coneix com a fetge gras associat a la síndrome metabòlica o la diabetis, s’està convertint en un important desencadenant de la malaltia. “Les característiques moleculars de l’HCC associat a l’esteatohepatitis no alcohòlica, no es coneixen amb detall, per contra del que succeeix quan l’origen del càncer és viral. Atès l’increment d’aquesta etiologia, és important conèixer quines diferències pot haver-hi amb les altres causes per establir el millor abordatge terapèutic en cada cas”, assenyala Josep M. Llovet.

Per a l’estudi, els investigadors van analitzar mitjançant tècniques de seqüenciació les mostres de 80 tumors de pacients amb HCC causats per una esteatohepatitis no alcohòlica i les van comparar amb mostres de 125 mostres de pacients amb fetge gras. Aquesta seqüenciació va revelar les mutacions més freqüents del tumor.  “L’estudi demostra que en un gen concret, el ACVR2A, que està relacionat amb la supressió tumoral, la taxa de mutacions en el HCC derivat del fetge gras era significativament superior a la trobada en els HCC amb altres etiologies”, explica Roser Pinyol.

En comparar les mostres de HCC derivat de fetge gras amb mostres de HCC amb un origen diferent, els investigadors van trobar una signatura mutacional desconeguda fins ara. “Aquesta signatura estava associada només al HCC causat per esteatohepatitis no alcohòlica: de fet es va detectar en un 16% dels tumors amb origen per NASH i només en un 2% de les mostres d’altres etiologies, el que indicaria un mecanisme patogènic específic”, apunta Sara Torrecilla.

L’estudi també revela que el HCC originat per una esteatohepatitis no alcohòlica té una signatura genètica associada al metabolisme dels àcids grassos i biliars i a l’estrès oxidatiu i la inflamació, si es compara amb altres tipus de HCC.

L’objectiu ara és fer una caracterització immune més en profunditat d’aquests tumors originats per l’esteatohepatitis no alcohòlica per entendre el mecanisme pel qual els pacients amb aquesta etiologia del tumor responen pitjor a immunoteràpia amb inhibidors dels punts de control immunitari comparat amb els pacients amb origen viral del HCC”, explica Josep M. Llovet, que afegeix, “aquesta recerca posa les bases per a la realització d’estudis en els que es provin tractaments per millorar la supervivència dels pacients amb un HCC originat per fetge gras”.

Referència de l’estudi:

Molecular characterization of hepatocellular carcinoma in patients with non-alcoholic steatohepatitis.

Pinyol R, Torrecilla S, Wang H, Montironi C, Piqué-Gili M, Torres-Martin M, Wei-Qiang L, Willoughby CE, Ramadori P, Andreu-Oller C, Taik P, Lee YA, Moeini A, Peix J, Faure-Dupuy S, Riedl T, Schuehle S, Oliveira CP, Alves VA, Boffetta P, Lachenmayer A, Roessler S, Minguez B, Schirmacher P, Dufour JF, Thung SN, Reeves HL, Carrilho FJ, Chang C, Uzilov AV, Heikenwalder M, Sanyal A, Friedman SL, Sia D, Llovet JM.
J Hepatol. 2021 May 13:S0168-8278(21)00326-3. doi: 10.1016/j.jhep.2021.04.049.