Tot i que els glucocorticoides continuen sent la base del tractament per induir la remissió d’aquesta malaltia, entre el 40% i el 60% dels pacients pateixen recaigudes quan es redueix la dosi. Així i tot, no es pot mantenir l’ús prolongat d’aquests fàrmacs perquè comporten importants efectes adversos. Tocilizumab, un anticòs contra el receptor de la interleucina-6 (IL-6), també ha mostrat beneficis clínics. No obstant això, més del 40% dels pacients tractats amb Tocilizumab no aconsegueixen mantenir la remissió si es retira completament l’ús de glucocorticoides.
Fins ara, es desconeixia l’efecte directe del Tocilizumab sobre la inflamació vascular. Ara, l’estudi liderat per la Maria C. Cid s’ha proposat analitzar l’impacte funcional del fàrmac en artèries temporals i aòrtiques de pacients amb arteritis de cèl·lules gegants mitjançant models ex vivo.
Els resultats mostren que el receptor d’IL-6 està significativament sobreexpressat en artèries afectades per la malaltia en comparació amb controls sans. A més, s’observa que Tocilizumab redueix l’activació del factor de transcripció STAT3, una molècula clau en l’activació dels processos inflamatoris. A més, també es veu reduïda la capacitat de les cèl·lules immunitàries d’infiltrar-se i arribar a les zones inflamades. “Hem descrit les vies moleculars que utilitza el Tocilizumab per reduir la inflamació vascular en els pacients amb arteritis de cèl·lules gegants”, explica Maria C. Cid.
Tanmateix, l’estudi també ha detectat que aproximadament la meitat dels pacients tractats amb Tocilizumab poden activar vies inflamatòries alternatives, com ara la via dependent de STAT1, possiblement com a mecanisme d’evasió terapèutica. “Aquesta troballa suggereix la persistència de l’activitat inflamatòria residual en alguns pacients malgrat el tractament amb Tocilizumab. Cal més investigació d’aquest punt per determinar quin tractament addicional s’hauria d’administrar en aquests pacients per reduir del tot la inflamació vascular”, apunta Cid.
