Un estudi participatiu basat en una simulació de repartiment de pressupost revela que l’accessibilitat als professionals sanitaris és la dimensió més valorada de l’experiència del pacient, seguida de l’educació terapèutica i el tracte respectuós. Altres aspectes, com la presa de decisions compartida, la informació, la participació en la governança i l’entorn físic, obtenen una priorització menor. Els resultats també mostren diferències segons el gènere en la valoració de determinades dimensions. En aquest sentit, els resultats poden contribuir a orientar estratègies més ajustades a les necessitats reals de la població.
El projecte ha estat impulsat per Anne-Sophie Gresle, de l’Observatori de l’Experiència de Pacient de l’Hospital Clínic Barcelona juntament amb altres institucions del Campus Clínic com l’IDIBAPS, la Universitat de Barcelona i I’ISGlobal i, també, la Barcelona School of Management.
L’estudi es va dur a terme durant una jornada de portes obertes de l’hospital del 2024, on 78 participants van distribuir un pressupost fictici de 500 euros entre set dimensions clau de l’experiència del pacient, definides a partir de la literatura i de més de 70 grups focals. Els resultats mostren una clara jerarquia de prioritats: l’accés als professionals és considerat l’element més crític (22% del pressupost), seguit de l’educació terapèutica i el tracte respectuós (17% cadascuna), mentre que la presa de decisions compartida (12%), la informació (11%) i la participació (11%) ocupen un segon nivell. Finalment, l’entorn físic va ser el que va presentar un pes menor (10%). L’anàlisi estadística va confirmar diferències significatives en la distribució dels recursos entre dimensions, indicant patrons de preferència diferenciats.
Pel que fa a les diferències de gènere, tant homes com dones coincideixen a situar l’accessibilitat com a primera prioritat. Tanmateix, els homes assignen més pes a l’educació terapèutica (19% enfront del 16% en dones), mentre que les dones donen més importància al tracte respectuós (18% enfront del 14% en homes).
Al 2026 s’ha tornat a realitzar el mateix experiment, fet que permet observar l’evolució de les preferències i comprovar que algunes tendències es consoliden. El tracte respectuós, l’educació terapèutica i l’accessibilitat als professionals continuen ocupant posicions prioritàries. Paral·lelament, guanya pes una nova tendència vinculada als espais i a l’entorn físic, que passa del 10% del pressupost assignat el 2024 al 15% el 2026. Aquest increment podria estar relacionat amb el context actual, en què es planteja el nou Campus de Salut Clínic-UB, fet que pot haver contribuït a situar aquests aspectes més presents en l’imaginari de la ciutadania.
Els autors assenyalen també que l’estudi té limitacions, com la mida de la mostra i el caràcter voluntari de la participació, fet que pot limitar la generalització dels resultats. Tot i això, consideren que la metodologia participativa utilitzada ofereix una aproximació innovadora per identificar les prioritats de la ciutadania i impulsar models d’atenció més centrats en les persones.
Aquests resultats evidencien la importància d’implicar activament la ciutadania en la definició de les prioritats assistencials. La recerca s’emmarca en el context de la transformació cap a models d’atenció basats en valor, on l’experiència del pacient es considera un pilar fonamental, juntament amb la seguretat i l’efectivitat clínica. Així, els resultats poden servir per guiar estratègies més adaptades a les necessitats de la població i afavorir una millor resposta del sistema de salut.
Referència de l’estudi:
Gresle A-S, Fernando J, Scandurra R, et al. An exercise in the prioritization of patient experience dimensions: What is important and for whom? A resource allocation simulation. Health Services Management Research. 2026;0(0). doi:10.1177/09514848261435936
