L’estudi, liderat per Gil Rodas, metge del Futbol Club Barcelona i responsable de la Unitat de Medicina de l’Esport de l’Hospital Clínic–Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, i Iñaki Martin-Subero, investigador ICREA i cap del grup de recerca d’Epigenòmica biomèdica de l’IDIBAPS, analitza com la metilació de l’ADN —un biomarcador epigenètic que reflecteix com el cos respon a l’entorn i a l’esforç físic— es relaciona amb el risc de lesió i amb el rellotge biològic en el context del futbol professional.
El treball, publicat recentment a la revista Scientific Reports, analitza per primera vegada l’epigenoma de mostres de sang de 74 futbolistes dels equips masculí i femení de primera divisió del FCB. L’estudi explora si existeixen “signatures biològiques” que ajudin a entendre per què alguns esportistes pateixen més lesions que d’altres i com la pràctica de l’esport d’elit pot influir en l’edat biològica.
Descobriment d’una empremta epigenètica associada al risc de lesió
L’epigenoma es defineix com un interruptor que activa o desactiva els gens, i pot ser modificat per l’estil de vida. Raúl Fernández Pérez, primer autor de l’estudi, explica: "L’epigenètica és una eina molt poderosa per comprendre millor com l’esport professional afecta les cèl·lules a nivell molecular".
Gràcies a l’exhaustiva recollida de dades sobre lesions dels jugadors del FCB —amb mostres anonimitzades per garantir la protecció de la informació—, els investigadors han pogut identificar futbolistes amb més o menys tendència a lesionar-se. En comparar la metilació d’aquests dos grups amb diferents historials de lesions, es van trobar diferències epigenètiques.
Tot i que globalment les diferències entre jugadors amb major i menor tendència a lesionar-se són subtils, l’estudi ha identificat més de 1.000 regions de l’ADN on els patrons de metilació canvien de manera consistent entre ambdós grups. Gil Rodas declara: "La identificació d’una signatura epigenètica associada al risc de lesions és important, ja que ens permetrà ajustar aspectes de càrrega física, alimentació i estil de vida per poder prevenir-les i fer que els jugadors desenvolupin el seu màxim potencial".
L’esport d’elit i l’edat epigenètica
L’equip investigador també va utilitzar diversos “rellotges epigenètics” diferents per calcular l’edat biològica, un indicador d’estrès cel·lular que no sempre coincideix amb l’edat cronològica.
Una troballa rellevant és que els jugadors mostraven una major acceleració de l’edat biològica que les jugadores, fet que coincideix amb observacions prèvies en la població general. Tanmateix, Iñaki Martin-Subero aclareix: "En aquest cas, les diferències entre homes i dones es van observar en un context d’esportistes amb molt bona salut i amb condicions de vida altament controlades. Les diferències en l’edat epigenètica eren especialment cridaneres, i pensem que es poden associar als alts nivells de professionalització i a l’estrès associat al futbol masculí en comparació amb el femení".
A més, les persones amb una “edat epigenètica” més elevada presentaven canvis extensos en la metilació de l’ADN, molts dels quals relacionats amb funcions de la matriu extracel·lular i del citoesquelet —components fonamentals del múscul i dels teixits connectius.
Una aliança estratègica entre el Barça Innovation Hub i l’IDIBAPS–Hospital Clínic
L’estudi ha estat possible gràcies a l’estreta col·laboració entre el Departament Mèdic del FC Barcelona, el Barça Innovation Hub i el Clínic-IDIBAPS, el biobanc del qual s’ha encarregat del processament i l’emmagatzematge de les mostres de sang dels esportistes, així com de la seva anàlisi epigenètica per part de l’equip d’Iñaki Martin-Subero. Aquesta aliança, única en el panorama europeu, consolida l’aposta conjunta del Club i dels centres de recerca capdavanters per un model d’esport d’elit més segur, més científic i plenament personalitzat. La cooperació entre institucions mèdiques de referència i un club esportiu de primer nivell internacional marca un precedent en la integració de la recerca biomèdica avançada en l’àmbit del rendiment esportiu.
El Barça Innovation Hub, que ha desenvolupat al llarg dels anys una extensa xarxa de col·laboradors internacionals en biomedicina, tecnologia i innovació esportiva, treballa per traslladar els descobriments del laboratori al terreny de joc. Com assenyala Gil Rodas: "Des del Barça Innovation Hub col·laborem amb els principals experts de diverses disciplines biomèdiques per fer recerca del més alt nivell en el context de l’esport d’elit". Aquest treball representa un pas decisiu cap a la integració de tecnologies òmiques (genòmica, epigenòmica, metabolòmica, etc.) en l’esport professional. La combinació d’aquestes dades mitjançant estadística avançada i intel·ligència artificial obre la porta a models predictius de lesions molt més precisos, que permeten ajustar entrenaments i estil de vida per prevenir lesions i optimitzar el rendiment esportiu.
Estudi de referencia
Pérez, R.F., Lecumberri-Arteta, J., Kulis, M. et al. Epigenetic signatures, age acceleration, and injury risk in elite female and male soccer players. Sci Rep 15, 41826 (2025). https://doi.org/10.1038/s41598-025-25784-w
