- Què és?
- Causes i Factors de Risc
- Símptomes
- Prevenció
- Diagnòstic
- Tractament
- Evolució de la malaltia
- Recerca
Què és el càncer de pàncrees?
El tipus de càncer de pàncrees més habitual és l'adenocarcinoma. És el novè tumor en freqüència a Espanya i, en canvi, per la seva alta letalitat, suposa la tercera causa de mort per càncer. La ràpida disseminació tumoral, l'avançat estat de la malaltia en el moment del diagnòstic i la manca de teràpies efectives justifiquen el seu mal pronòstic. La freqüència de casos nous augmenta amb l'edat i la majoria d'ells es diagnostiquen després dels 65 anys.
El terme càncer engloba un grup nombrós de malalties que es caracteritzen pel desenvolupament de cèl·lules anormals, que es divideixen i creixen sense control en qualsevol part del cos. La majoria dels càncers de pàncrees (anomenats adenocarcinoma) s'originen a partir del creixement desordenat de les cèl·lules de la glàndula pancreàtica.
El pàncrees es troba per darrere de l'estómac, entre la melsa i el duodè, a nivell de la primera i la segona vèrtebra lumbars i al costat de les glàndules suprarenals.
El pàncrees es compon de dos tipus diferents de teixits amb funcions diferents: el pàncrees exocrí (que segrega enzims al tub digestiu que contribueixen a descompondre els greixos i proteïnes) i el pàncrees endocrí (que segrega glucagó i insulina al flux sanguini per controlar les concentracions de sucre en la sang).
En més del 80% dels casos, el càncer de pàncrees apareix en el pàncrees exocrí. Al voltant del 75% de tots els càncers del pàncrees exocrí ocorren al cap o el coll del pàncrees, del 15% al 20% en el cos i del 5% al 10% a la cua del pàncrees. Des del punt de vista histològic el tipus de càncer de pàncrees més habitual és l'adenocarcinoma. Altres tipus són els carcinomes de cèl·lules acinars i els pancreatoblastomes.
En el pàncrees endocrí apareix un altre tipus de tumors de pàncrees molt poc freqüent que s'anomena tumor neuroendocrí. El diagnòstic i tractament d'aquest tipus de tumors és diferent del diagnòstic i tractament dels tumors exocrins que es descriuen en aquest apartat.
La disseminació del càncer de pàncrees pot donar-se cap als teixits veïns com són el greix que l'envolta, el duodè o els grans vasos mesentèrics, i a distància, donant lloc a metàstasi (propagació d'un focus cancerós a un òrgan diferent d'aquell en què es va iniciar) especialment a nivell hepàtic. En aquests casos, el tractament sol incloure l'administració de quimioteràpia complementària.
La neoplàsia mucinosa papil·lar intraductal (NMPI) és una lesió premaligna que representa el 20% -50% de totes les neoplàsies quístiques de pàncrees. És important caracteritzar adequadament la NMPI, ja que en funció del risc de malignització està indicat el tractament quirúrgic.
A quantes persones afecta el Càncer de Pàncrees?
El càncer de pàncrees és el novè tumor en freqüència a Espanya i, en canvi, per la seva alta letalitat, suposa la tercera causa de mort per càncer. Al nostre país s'estima que cada any es diagnosticaran 7.765 casos nous. A Europa i els EUA és la quarta causa de mort per càncer, i s'espera que el 2030 ocupi el segon lloc. La ràpida disseminació tumoral, l'avançat estat de la malaltia en el moment del diagnòstic i la manca de teràpies efectives justifiquen el seu mal pronòstic.
La freqüència de casos nous augmenta amb l'edat i la majoria d'ells es diagnostiquen després dels 65 anys. No obstant això, en pacients amb antecedents familiars d'aquesta neoplàsia i, sobretot, quan el tumor es desenvolupa en el context d'una malaltia hereditària, el debut és més precoç, habitualment abans dels 50 anys.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.