Viure amb Tumor de Paròtide

La paròtide és una glàndula tova, poc palpable en condicions normals. Quan aquesta s’extirpa queda una zona buida, xuclada entre la mandíbula i el múscul esternoclidomastoidal (múscul gros i fàcil de palpar a la part anterior i lateral del coll) que pot resultar bastant evident. A més, la incisió deixa una cicatriu visible al coll.

Pèrdua de sensibilitat a la pell. És una seqüela inevitable en la cirurgia de paròtide perquè les branques distals del nervi, encarregades de controlar els músculs que ens permeten somriure, arrufar les celles o fer gestos facials, han de ser seccionades per poder accedir a la paròtide. Això provoca una sensació d’adormiment, similar a quan posen anestesia local, a la part inferior de l’orella. La mobilitat de la cara però no s’altera perquè depèn del nervi facial, que s’intenta que no perdi la seva funcionalitat en aquelles cirurgies on no és necessària la seva extirpació. Aquesta sensació disminueix amb el pas del temps, tot i que no desapareix del tot. En ocasions, i depenent de l’anatomia del nervi, és possible conservar alguna branca del nervi per tal de mantenir la sensibilitat de l’orella.  

Síndrome de Frey, sudoració gustativa o síndrome auriculotemporal. És una complicació relativament freqüent (20-60%) que sol aparèixer als mesos o inclús l’any després d’una extirpació (parotidectomia). Aquesta síndrome consisteix a experimentar envermelliment o sudoració a la part just davant de l’orella quan s’estimula la salivació; és a dir, quan el pacient menja, observa o pensa en el menjar. Això passa perquè quan el cervell emet l’ordre perquè la paròtide produeixi saliva, en no tenir la glàndula, aquesta senyal arriba a les glàndules sudorípares de la pell.  

En aquests casos, la injecció intradèrmica de toxina botulínica és un mètode efectiu per controlar els símptomes de sudoració i envermelliment.  

Sialocele i seroma. Són quists compostos de saliva (sialocele) o sèrum (seroma) que s’acumulen sota la pell en el postoperatori immediat com una massa tova i no dolorosa. El tractament consisteix en evacuar el líquid mitjançant una punció i aplicar després un embenatge compressiu. 

Fístula salival. Consisteix en la sortida de saliva a través de la ferida en el postoperatori immediat. És una complicació poc freqüent que apareix aproximadament en un 3% dels pacients amb extirpació d’una part de la paròtide i que, en la majoria dels casos, desapareix a les poques setmanes. 

Neuroma del nervi auricular major. Quan el nervi auricular (que es troba rere l’orella) creix de manera anormal, forma una massa o un bony (neuroma) que es fa dolorós a la pressió. El tractament en aquest cas consisteix en extirpar el neuroma que, a més, permet descartar una aparició del tumor original.  

Paràlisi facial secundària a la lesió del nervi facial. És la complicació més important que pot donar-se en una cirurgia de paròtide. En aquests casos, l’experiència de l’especialista en cirurgia és fonamental per extirpar la paròtide per la complexitat d’haver d’identificar i preservar totes les branques del nervi facial i evitar la paràlisi.