Espirometria

Durant l' espirometria s' analitzen paràmetres que permeten conèixer amb precisió la capacitat pulmonar, entre els quals destaquen: 

• FEV1 (volum espiratori forçat en el primer segon): indica quant aire pot expulsar-se en el primer segon d'una espiració forçada. 

• FVC (capacitat vital forçada): volum total d'aire que es pot exhalar en una espiració forçada després d'una inspiració màxima. 

Aquestes dades permeten detectar alteracions ventilatòries de tipus obstructiu, restrictiu o mixt, fonamentals per al diagnòstic i seguiment clínic. 

L' espirometria té múltiples indicacions: 

• Diagnòstic i control de malalties respiratòries com l'asma, l'EPOC, la Fibrosi pulmonar o altres patologies pulmonars cròniques. 

• Valoració de la resposta al tractament farmacològic o no farmacològic. 

• Avaluació funcional prequirúrgica, especialment en intervencions toràciques o abdominals. 

• Detecció precoç d'alteracions respiratòries en persones fumadores o amb exposició laboral a tòxics. 

• Valoració funcional respiratòria en pacients amb malalties no pulmonars, com a part de l'estudi de pronòstic o pretrasplantament. 

L'espirometria es pot sol·licitar també en pacients amb malalties sistèmiques autoimmunes o immunoreumatològiques (com lupus, artritis reumatoide o esclerodèrmia), malalties cardíaques cròniques o en el context d'avaluació pretrasplantament d'altres òrgans a més del pulmó, com poden ser el ronyó, el fetge o el cor, ja que permet estimar la reserva funcional respiratòria i anticipar possibles riscos durant tractaments complexos o cirurgia majors. 

La prova es realitza en posició asseguda, utilitzant una broqueta connectada a un espiròmetre. Per evitar que s'escapi aire pel nas, es col·loquen unes pinces nasals. 

Els passos habituals inclouen: 

1. Respirar normalment per començar. 

2. Buidar els pulmons exhalant suaument. 

3. Inspirar profundament fins a omplir completament els pulmons. 

4. Exhalar de forma ràpida, forta i contínua durant uns segons. 

Aquest procediment es repeteix diverses vegades per assegurar la qualitat i reproducibilitat del resultat, mínim 3 vegades. En molts casos, es repeteix la prova 15 minuts després d'administrar un broncodilatador (com a salbutamol), per tal d'observar possibles canvis en el volum d'aire espirat. 

Perquè l'espirometria ofereixi resultats fiables, és important seguir algunes recomanacions. S' aconsella: 

• No fumar en les dues hores prèvies a la prova. 

• Evitar menjars o begudes abundants.  

• No realitzar exercici físic intens abans de l' estudi.  

• Acudir amb roba còmoda que no dificulti la respiració.  

A més, és fonamental informar l'equip sanitari si s'està utilitzant algun inhalador o tractament broncodilatador, ja que en alguns casos caldrà suspendre'l temporalment abans de la prova. 

No es pot realitzar l'espirometria en les situacions següents: 

• Tromboembolia pulmonar o un pneumotòrax recent.  

• Sagnat per la boca. 

• Infecció respiratòria activa (tuberculosi o grip). 

• Problemes cardiovasculars com un infart de miocardi recent, angina inestable o aneurisma d'aorta toràcica que ha crescut o de gran mida. 

Altres factors que posposaran l'exploració són: 

• La hipertensió intracranial o sistèmica molt elevada. 

• El despreniment agut de retina. 

• Les síndromes confusionals o demències. 

• La cirurgia abdominal, toràcica, cerebral, ocular o d' otorrinolaringologia recent. 

• La diarrea o els vòmits. 

• Problemes bucodentals o facials que impedeixin o dificultin la col·locació i subjecció de la broqueta. 

La prova és realitzada per personal sanitari entrenat: infermers/es, tècnics o fisioterapeutes especialitzats en funció respiratòria. 

Els resultats són interpretats per un especialista en pneumologia, qui els integrarà dins del context clínic general del pacient per orientar el diagnòstic, la presa de decisions terapèutiques o la valoració pronòstica. 

L'espirometria sol ser ben tolerada, tot i que algunes persones poden notar una lleu sensació de cansament, tos o pressió al pit a causa de l'esforç a l'exhalar amb força. En ocasions, pot aparèixer un lleuger mareig o dolor de cap transitori. Aquestes molèsties són poc freqüents i solen desaparèixer en pocs minuts. El personal sanitari estarà present durant tota la prova per garantir el seu benestar i seguretat.