Recerca

28/07 Dia Mundial contra l’Hepatitis Vírica: La generalització dels antivirals orals farà que els ingressos per complicacions associades a l'hepatitis C siguin anecdòtics en pocs anys

Un estudi elaborat per investigadors de l'Hospital Clínic -IDIBAPS i del CIBEREHD que ha publicat Journal of Hepatology demostra que l’administració dels antivirals d’acció directa canvia la història natural de l'hepatitis C i farà que els pacients ingressats per complicacions derivades de la infecció pel VHC siguin anecdòtics en els propers anys.

Xavier Forns i Sergio Rodríguez-Tajes, coordinador i primer autor de l'estudi, respectivament.

El 28 de juliol es commemora el Dia Mundial de les Hepatitis Víriques. Es calcula que uns 70 milions de persones d’arreu del món estan infectades pel virus de l’hepatitis C (VHC). A Espanya, abans de la generalització dels tractaments, un 1% de la població, unes 475.000 persones, tenien el virus. Ara es calcula que és el 0’3%, unes 140.000 persones.

No en va, el VHC era la causa més freqüent de malaltia hepàtica crònica i d’indicació de trasplantament de fetge al nostre país.

Aquesta situació, però, està canviant gràcies a la generalització dels tractaments antivirals orals (antivirals d’acció directa o AAD), d'alta potència i excel·lent perfil de seguretat. Aquests fàrmacs tenen una eficàcia del 99%, molt pocs efectes adversos i són fàcils de prendre.

Un estudi elaborat per investigadors de l'Hospital Clínic -IDIBAPS i del CIBEREHD que ha publicat Journal of Hepatology demostra que l’administració d’aquests tractaments canvia la història natural de la malaltia i farà que els pacients ingressats per complicacions derivades de la infecció per VHC siguin anecdòtics en els propers anys.

El primer autor de l’estudi és Sergio Rodríguez-Tajes, hepatòleg del Clínic i investigador del grup Hepatopaties víriques, tòxiques i metabòliques de l'IDIBAPS i del CIBEREHD, que dirigeix ​​Xavier Forns, que és també el cap de la Unitat d'Hepatitis víriques del Clínic i coordinador del treball.

Els autors es van plantejar analitzar si s'ha produït un canvi en el perfil de pacients hospitalitzats a les unitats d'hepatologia després de la introducció dels AAD per al tractament de l'hepatitis C.

Per a això, van revisar tots els ingressos per cirrosi i les seves complicacions a la unitat d'hepatologia de l'Hospital Clínic de Barcelona des de l'any 2011 fins l'any 2019. En total es van avaluar 10.053 ingressos, que van representar un total de 6.272 pacients amb cirrosi. Es va constatar que el nombre d'ingressos per complicacions de la cirrosi per hepatitis C es va reduir més del 50% a partir 2015, coincidint amb la introducció dels AAD.

Aquesta reducció també ha impactat en el nombre d'ingressos a UCI associats a cirrosi per hepatitis C, que es va reduir a menys de la meitat. "Aplicant un model de regressió es preveu que el nombre de pacients ingressats per cirrosi associada a l'hepatitis C a 2025 seran mínims", assenyala Sergio Rodríguez-Tajes.

A Espanya, des de la implementació el 2015 del Pla Estratègic per a l'Abordatge de l'Hepatitis C s'ha tractat a més de 130.000 pacients (dades fins al 2019). De 2015 al 2016, el tractament es va restringir a pacients amb cirrosi, compensada o descompensada, o amb fibrosi avançada, permetent el tractament de gran part dels pacients amb cirrosi. Posteriorment, el 2017, es va aprovar el tractament universal.

“L’impacte que han tingut aquests fàrmacs, que a més a més són segurs i tenen pocs efectes secundaris, és impressionant” assegura Xavier Forns.

Els fàrmacs impedeixen que el virus es multipliqui i infecti noves cèl·lules. Els principis actius actuen de manera conjunta i bloquegen les diferents proteïnes que el virus necessita per créixer i reproduir-se, la qual cosa permet eliminar la infecció de forma permanent de l’organisme.

Són medicaments que es prenen per via oral (pastilles) un cop al dia, amb molt pocs efectes adversos i de durada curta (8-12 setmanes). Hi ha diverses combinacions i les dues més usades són: glecaprevir – pibrentasvir i sofosbuvir - velpatasvir.

Pel que fa a les altres etiologies, segons l’estudi l'alcohol ha passat a ser la primera causa d'ingrés a les unitats d’hepatologia, en substitució de l'hepatitis C. A més, els autors reporten un augment significatiu en el nombre d'ingressos per cirrosi per fetge gras i cirrosi autoimmune en els últims anys.

Els resultats d'aquest estudi posen en valor l'esforç que ha suposat la introducció dels antivirals d'acció directa per al tractament de l'hepatitis C i recalquen la importància d'implementar polítiques que aconsegueixin l'eliminació d'aquesta malaltia.

Referència de l'estudi:

Hepatitis C-related cirrhosis will be a marginal cause of hospital admissions by 2025

Sergio Rodríguez-Tajes, Anna Pocurull, Joaquín Castillo, Gherzon Casanova, Laia Vega, Sabela Lens, Zoe Mariño, María-Carlota Londoño, Alejandro Forner, Ferran Torres, Xavier Forns

DOI:https://doi.org/10.1016/j.jhep.2020.07.018