Quan l’Adama tenia només dos anys, va ser víctima de mutilació genital femenina al Senegal, on va viure fins el 2009. No en va ser conscient fins molts anys després, ja adulta i embarassada, en una visita amb la llevadora. “Em vaig quedar en xoc. Em van treure una part de mi sense demanar-me permís”, recorda.
El desembre de 2025, es va sotmetre a una cirurgia de reconstrucció genital a l’Hospital Clínic Barcelona, de la mà de la Dra. Mariona Rius, especialista del Servei de Ginecologia de l’Institut Clínic de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia. “La cicatrització d’aquestes ferides és molt amb cicatrius molt grans i gruixudes, que fa que tota la zona quedi molt insensible. El fet de fer la cirurgia de reconstrucció i posar-ho tot al seu lloc, els ajuda en molts casos a recuperar la sensibilitat”, assegura la Dra. Rius.
L’Adama comparteix la seva història per ajudar altres dones que han passat per la mateixa situació i per visibilitzar una realitat que encara afecta milions de nenes i dones arreu del món.
Un descobriment inesperat
L’Adama va créixer sense saber que havia estat mutilada. La intervenció li havien fet quan era un nadó, i mai ningú n’hi havia parlat. No va ser fins que es va quedar embarassada i va acudir a una visita amb la llevadora que va saber què li havia passat. “Quan m’ho van dir, no m’ho podia creure. Vaig haver de preguntar-ho a la meva mare. Em vaig quedar callada, en xoc. És molt dur saber que t’han fet una cosa així quan eres tan petita i que t’han pres una part del teu cos sense el teu consentiment”, explica.
Després d’aquella conversa, va ser derivada al Clínic, on un equip especialitzat la va valorar i li va explicar en què consistia la cirurgia reconstructiva. “Quan m’ho van explicar, ho vaig tenir clar. Vaig decidir en aquell mateix moment que volia fer-me la reconstrucció.”
