El tractament del càncer ha evolucionat significativament en les últimes dècades. A més de les opcions tradicionals com la quimioteràpia, la radioteràpia i la cirurgia, la recerca biomèdica ha introduït teràpies innovadores com la immunoteràpia i l’hormonoteràpia.
Aquests avenços han permès augmentar les taxes de supervivència, cada cop més persones superen la malaltia. Tanmateix, aquest èxit ha posat de manifest nous desafiaments, com les complicacions cardiovasculars associades als tractaments antitumorals.
Les complicacions cardiovasculars: una realitat creixent
La cardiotoxicitat es pot manifestar de diferents maneres depenent del tipus de tractament. Fàrmacs com les antraciclines o el trastuzumab, que es fan servir en càncers de mama i hematològics, s’han associat amb insuficiència cardíaca. Alhora, tractaments com les fluoropiridines (per al càncer de còlon) o la radioteràpia toràcica poden incrementar el risc de cardiopatia isquèmica. També s’han detectat casos d’arrítmies cardíaques associades a determinades teràpies.
Aquestes complicacions requereixen un enfocament multidisciplinari on la col·laboració entre especialistes resulta clau per equilibrar els beneficis del tractament oncològic amb els possibles riscos cardiovasculars.
Naixement de la cardio-oncologia
Davant d’aquesta necessitat, han sorgit unitats de cardio-oncologia, equips mèdics que integren oncòlegs, hematòlegs, cardiòlegs, radioterapeutes i altres especialistes. L’objectiu d’aquests equips és proporcionar un tractament òptim per al càncer, amb la reducció al màxim dels riscos cardiovasculars i l’adaptació de les decisions mèdiques a les característiques de cada pacient.
Prevenció i seguiment personalitzat
La prevenció és un pilar fonamental per evitar complicacions. Els especialistes comencen per avaluar el risc cardiovascular del pacient, analitzant factors com la hipertensió, el tabaquisme o la diabetis, i realitzar proves diagnòstiques (analítiques, electrocardiogrames i ecocardiogrames).
Els pacients amb menor risc poden seguir controls menys freqüents, mentre que aquells amb risc alt reben un seguiment més rigorós, que inclou controls periòdics durant i després del tractament.
En casos de molt alt risc, els especialistes poden considerar l’ús preventiu de fàrmacs cardioprotectors, com estatines, anti-hipertensius o betabloquejants, per reduir la probabilitat de complicacions greus.
El futur de la cardio-oncologia
La cardio-oncologia és una especialitat emergent amb un gran potencial de creixement. La recerca en aquest camp avança ràpidament i es preveu que aportarà noves estratègies per millorar la qualitat de vida dels pacients.
Finalment, el paper de la medicina d’atenció primària és essencial per al seguiment a llarg termini dels supervivents de càncer, ja que aquests pacients presenten un risc mes elevat de complicacions cardiovasculars amb el pas del temps. Una de les prioritats futures serà l’estructuració d’aquest seguiment de manera sistemàtica per garantir una atenció integral i sostenible.
Amb una col·laboració estreta entre especialistes, investigadors i professionals de l’atenció primària, la cardio-oncologia es consolida com un aliat indispensable en la lluita contra el càncer.
Informació documentada per:
Dr. Enric Cascos, Servei de Cardiologia, Hospital Clínic Barcelona.
