ENTREVISTA

Com transformar un hotel en un hospital per a pacients COVID?

Entrevista al Dr. David Nicolás i a la infermera Núria Seijas, coordinador mèdic i coordinadora assistencial d’infermeria del dispositiu transversal d’Hospitalització a Domicili .

Infermera Núria Seijas i Dr. David Nicolás

El Dr. Nicolás i la infermera Núria Seijas estaven acostumats a atendre pacients fora de l’entorn hospitalari, ja que treballen en el dispositiu d’Hospitalització a Domicili del Clínic. Tot i això, la necessitat urgent d’espai durant el pic de contagis de la COVID-19, va fer que haguessin d’adaptar i organitzar un hotel per atendre pacients. Ens ho expliquen en aquesta entrevista.

En quin moment de la pandèmia va sorgir la necessitat d’habilitar l’Hotel Salut?

- NS: Va sorgir per la necessitat d’evitar un col·lapse hospitalari, que estava a punt d’ocórrer en aquell moment. Es va fer molt ràpid, es necessitaven llits i es va decidir que aquesta era una bona ubicació pels pacients. Havia de ser extern perquè l’hospital ja no donava més de si.

- DN: estàvem en un moment de creixement exponencial dels contagis, cada dia hi havia més i més ingressats. Va ser ja el 25 de març al matí que vam decidir habilitar algun lloc fora de l’hospital per instal·lar-hi pacients.

Aquest tipus de mesures “extremes” estan planificades o va sorgir com una necessitat en el moment?

- DN: No estava previst. Diversos grups hotelers es van oferir per ajudar al Departament de Salut i a l’hospital. Un equip va anar a avaluar diverses de les opcions proposades i es va decidir que l’hotel Plaza complia els requisits per ubicació i altres condicions necessàries.

Nuria Seijas “Una taxa tan baixa de reingrés demostra que els pacients ingressats a l’hotel van estar molt ben seleccionats”

Quins van ser els principals reptes alhora d’adaptar un Hotel per a tractar a pacients COVID?

- DN: el principi amb el que treballem sempre és el de la seguretat, tant del pacients com dels treballadors. Estàvem desplaçant centenars de treballadors de l’hospital, gent que no tenia experiència prèvia en malalties infeccioses contagioses, en un entorn completament atípic.  Els principals reptes van anar encaminats a aconseguir això, que tothom treballi el més segur possible.

A l’Hotel Salut van ingressar més de 500 pacients, van tenir una bona evolució?

- DN: La veritat es que van anar molt bé, la taxa de reingrés a l’hospital va ser només d’un 5% dels pacients, unes 20 persones. És una taxa molt molt baixa.

- NS: La selecció dels pacients és molt important, amb aquesta taxa tan baixa de reingrés es demostra que els pacients van estar molt ben seleccionats. Els que estaven allà, havien d’estar-hi i es van recuperar bé.

Quin tipus de pacients eren candidats a ser derivats a l’hotel? Aquest tipus d’ingrés serviria per a qualsevol pacient?

- DN: Hi ha via dos tipus de pacients que es podien ingressar a l’Hotel. D’una banda aquells que estaven en fase de recuperació després d’una COVID greu, que estaven millorant però encara no se’ls podia enviar a casa. I l’altre tipus eren els pacients que entraven a urgències amb una pneumònia bilateral i sense factors de risc o bé amb factors de risc però sense pneumònia bilateral. És a dir, pacients que encara estaven començant amb la malaltia de COVID però que amb el coneixement que teníem preveiem que evolucionarien favorablement.

- NS: Una de les limitacions a l’hora de seleccionar-los va ser que no podíem triar a pacients que tinguessin una gran dependència, perquè per la infraestructura que tenia l’hotel allà no se’ls podria atendre adequadament. Eren llits d’hotel, dutxes d’hotel... un pacient que no es pot moure del llit no hi podia anar.

Nuria Seijas “Treballar amb professionals de totes les especialitats va ser un repte però alhora un luxe, cadascú aportava la seva visió.”

Vosaltres, com a professionals, quin rol dúieu a terme abans de la COVID i quin vau dur a terme després?

- NS: jo era coordinadora assistencial d’infermeria de l’Hospitalització a Domicili, i després vaig ser coordinadora assistencial d’infermeria de l’Hotel Salut. Entre infermeria, TCAIs, auxiliars i auxilis sanitaris, gestionava a més de 120 persones. Això incloïa a professionals que venien de tots els Serveis de l’Hospital.

Va ser un repte i un luxe perquè cada persona aportava la seva visió segons la seva especialitat. Eren professionals  tant de laboratori com de quiròfan, com professionals prejubilades que es van reincorporar, i també estudiants. La veritat és que va ser molt difícil aconseguir tot el personal, però al final es va formar un equip fantàstic gràcies a l’objectiu comú que teníem, tots anàvem en la mateixa direcció.

En el teu cas, Dr. Nicolás?

Jo soc metge d’hospitalització a domicili, i a l’habilitar l’hotel vaig fer la funció de coordinador mèdic assistencial. Coordinava als professionals mèdics que van  treballar-hi, unes 80 persones entre metges d’altres serveis i metges que acabaven d’aprovar el MIR. Coordinava els equips i la part clínica, com els criteris d’admissió de pacients.

David Nicolás “Que pogués haver un brot de COVID entre els professionals de l’hotel salut era una cosa que no em deixava dormir a les nits.”

Tots els professionals es van haver de re-adaptar i aprendre a treballar d’una manera molt diferent en temps rècord, va ser complicat?

- NS: va ser complicat, la veritat. Al principi es va formar a tothom per aprendre a posar-se i treure’s els EPIS. El cert es que les mesures van funcionar bé perquè amb tots els professionals que hi havia treballant, va haver-hi molt pocs professionals infectats.  

- DN: La feina de supervisió va ser molt important, sempre vigilàvem a la gent per veure com es vestien i desvestien. Era una formació contínua sobre mesures de protecció. A mi era una cosa que no em deixava dormir a les nits, el pensar que pogués haver un brot, que ens infectéssim tots. Això ho teníem molt en ment en tot moment.

- NJ: també cal destacar la feina dels companys d’infraestructures, manteniment i sistemes d’informació, crec que això va marcar la diferència per poder treballar el més segurs possibles.

-DN: Van permetre que estiguéssim connectats a la xarxa segura del clínic, igual que ho estem aquí. Va ser una feina fonamental i molt intensa, ja que en 4 dies estava tot muntat.

- NS: fins i tot van muntar una xarxa de telèfons per a imitar la funció dels timbres dels hospitals, per a que el pacients ens poguessin avisar si els passava alguna cosa.

Vosaltres us dediqueu a la hospitalització domiciliària, ens podeu explicar què és? Quins avantatges ofereix?

- NS: La hospitalització a domicili consisteix en que un pacient que compleix criteris d’ingrés hospitalari, que normalment estaria ingressat a l’hospital, està ingressat a casa seva. Amb tots els beneficis que pot aportar això: estar en el seu entorn, la reducció de les infeccions nosocomials (hospitalàries), una recuperació més ràpida, tenir a la seva família allà... etc.

- DN: Som un dispositiu transversal que treballa amb tots els Serveis de l’Hospital, atenem pacients de tota mena, tant els que estan ingressats per motius mèdics com per motius quirúrgics.

David Nicolás “Amb la COVID-19 ens hem adonat de la importància de la flexibilitat i la capacitat d’adaptació

És segur enviar als pacients a casa tant aviat? No necessiten més supervisió?

-DN: no es tracta d’enviar-lo a casa i ja està, sinó de substituir les cures que tindria el pacient a l’hospital i donar-li aquesta mateixa atenció a casa seva. Es tracta de pacients molt ben seleccionats, els triem sabent quins pacients requeriran més o menys cures. A més, la taxa de reingrés que tenim és molt baixa, entorn al 5%, això ja indica que el pacient està ben seleccionat. 

- NS: Cada dia una infermera visita al pacient i també tenen visites mèdiques regulars. A més, tenen un telèfon per contactar directament amb nosaltres les 24h del dia.  Després, se’ls truca als 30 dies de l’alta per fer-los una enquesta de satisfacció i el grau de satisfacció que obtenim és molt alt, d’un 98%. Al principi els fa por, però després, alguns que han hagut de repetir l’experiència degut a patologies cròniques aguditzades, ja ens demanen des del principi si podran tornar a fer hospitalització a domicili. També preguntem als cuidadors el seu grau de satisfacció i sempre tenim xifres al voltant del 95%.

Després de tota la situació de la pandèmia, haver d’habilitar l’hotel salut, canviar la manera de treballar, etc. Què creieu que n’heu après?

- DN: jo crec que la principal lliçó que ens ha donat la COVID és la importància de la flexibilitat i la capacitat d’adaptació. Quan se’ns va encarregar l’adaptació de l’hotel salut ja es pensava en això, en la capacitat que tenim com a dispositiu d’hospitalització a domicili de treballar i adaptar-nos fora de l’entorn hospitalari. Potser ens hem adonat de la importància de l’adaptació ara i crec és una cosa amb la que ens hem de quedar. Adaptar-nos als canvis, a les situacions de crisis i també als moments de tranquil·litat.

- NS: Jo destacaria el treball en equip. Crec que és una de les coses que s’han de remarcar de l’hotel salut. Va funcionar per l’equip que vam fer entre tots i totes.